JERONI TERRATS, BANDOLER D'AMER

 

Hem vist com un tal Jeroni Terrats anava amb els bandolers i els feia d’espia. En el procés sumarial d’en Serrallonga trobem més referències d’aquest personatge.

Es tractava de Jeroni Terrats, pagès de Sant Genís Sacosta, terme d’Amer.

El 23 de desembre de l’any 1632 Miquel Esquerit, pagès de les Encies, compareix davant el batlle de Sant Feliu de Pallerols per a fer una denúncia. Els dia abans Jeroni Terrats i un altre bandoler l’havien assaltat i robat en el camí ral entre Amer i Sant Genis:

“anant men jo a casa del mas Casanoves de les Entines hont habito que venia de treballar en una pessa de terra dita lo Campas van exirme al devant armats de llurs pedrenyals Jheronim Tarrats en compnya dun altra homeque jo nol conegui que aportava una careta ab barba falsa”.

Li van robar una escopeta llarga de sis pams, una capa de pastor vermella, un pedrenyal de tres pams i el cinto amb la daga. I el bandoler emmascarat li tirà un dret de pedrenyal que per fortuna li passà el costat del braç sense fer-li mal.

Després d’haver fet la denúncia resulta que Miquel Esquerit tornava a casa seva quan va tenir la mala fortuna de tornar-se a trobar amb Terrats, qui en veure’l va anar al darrera seu amb ànim de matar-lo:

“A la que arribava jo a part del mont del seu moli de dit Tarrats en lo camí real qui va de la present vila a la vila de Amer a la que fora serca de mi me pega al meu cap una gran canonada de pedrenyal y jo tement nom matas fugi y dexi la capa y sombrero y dit Jheronim Tarrats ab lo pedrenyal a les mans me ana al darrera epr amtarme com de fet me haguera mort sino que fugint li escapi y nom pogue danyar”,

Tot això passava al molí d’en Terrats i hi havia testimonis. El 27 de desembre declarava davant el batlle  Margarida Torrent, muller del moliner. Va relatar que Jeroni Terrats hi havia anar a moldre farina, que en un moment donat va sentir molts crits i, sortint a la finestra, va veure com Terrats perseguia a Miquel Esquerit y que “jo tement que dit Jheronim Tarrats nol mata o danyas a dit Miquel Esquerit cridi molts crits dient Jheronim Jheronim no ho fassas”.

Ens serveixen aquestes declaracions i testimonis per a conèixer un bandoler ocasional d’Amer, qui compaginava la seva vida de pagès amb assalts a cara descoberta en el camí ral que era totalment proper a la seva masia, com si un dia pogués llevar-se per anar a moldre blat i l’altre eixir a robar al costat de casa. Una estranya sensació de seguretat o de falta de por als efectes de la justícia.

Pel procés d'en Serrallonga sabem que Jeroni Terrats va acabar davant la Justícia. L'1 de setembre de 1633 li prenien declaració i ell negava tot el que li demanaven. Uns dies després sortida de les presons de Barcelona gràcies a una "manlleuta", una fiança que algú va pagar per a que en sortís.

Sabem, gràcies al llibre de Xavier Solà i Colomer “El Monestir de Santa Maria d’Amer a l’època moderna”(Ed. Fundació Noguera, 2010), que va tenir un final tràgic l’any 1651, amb quatre forats de bala de pedrenyal al braç dret i tres al pit. El que avui en dia diríem que “el van deixar com un colador”.