Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Il·lustracions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Il·lustracions. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 de març del 2024

EL CARTELL DE LA INAUGURACIÓ DEL NOU LOCAL D'ERC

 








Divendres vam inaugurar la nova seu d'ERC a Girona. 

Per mi un moment important, perquè és el meu lloc de treball després deixar l'anterior local després de dinou anys.

Però el que em va fes especial il·lusió va ser rebre l'encàrrec de fer el cartell que recorda l'acte i el dia.

Molta il·lusió perquè hi vaig posar molta ànima i moltes ganes i crec que em va quedar prou bé. 

La il·lustració rememora aquelles que es podien veure en premsa escrita del segle passat i representa tota una corrua de personatges representatius de la història i la memòria del nostre país i també de la història del partit. Personatges que representen valors determinants del nostre caràcter.

I també em va fer especial il·lusió que el dibuix fos lliurat en el reconeixement a diverses persones vinculades amb ERC. Històrics de quan el partit no estava legalitzat, els primers regidors que van entrar quan jo ho vaig fer i no érem més de quatre, diputades amb qui he treballat colze a colze dedicant hores i desbordant optimisme,  o la consellera represaliada per facilitar el dret a votar.

Un dibuix expressa molt i també expressa la il·lusió del dibuixant. 


dimarts, 29 de juny del 2021

ELS TEATRES DE PAPER

 






Abans, molt abans que existissin els divertiments tecnològics d’avui en dia, molts nens havien passat les tardes de maneres avui impensables. Jugaven amb la literatura, amb la història, amb els prínceps, les bruixes, les fades i els espadatxins.

Uns retallaven els decorats i els personatges, els enganxaven sobre cartró i inventaven una gran aventura, dins l’espai escènic d’un petit teatre de paper, cartró i fusta que també havien muntat.

Jugaven als teatres de paper.

Els teatres de paper van ser un divertiment molt popular durant el segle dinou i fins la meitat del segle vint.

El primer va aparèixer l’any 1808 a Anglaterra, on l’impressor  William West va comercialitzar el primer “Toy Theater”. Fulls litografiats on els compradors retallaven els personatges teatrals, els decorats o les estructures del frontal del teatre. A ell el va seguir un jove empresari, Benjamin Pollock, que va popularitzar els fulls a un penic (en blanc i negre) i dos penics (en color). Charles Chaplin va ser un dels habituals de la seva botiga, on acudien nens i nenes carregats d’il·lusió - i pares- a comprar els retallables.

Els teatres de paper es van divulgar per tot Occident. A la península ibèrica van entrar per Catalunya (no podia ser d’altra manera), on els editors van importar la moda francesa.

Barcelona va ser el lloc de naixement dels teatres de paper catalans. Els editors Joan Llorens (el mateix editor de moltes auques i plecs de canya i cordill)  i Antoni Bosch van ser els primers en editar fulls amb figures retallables però d’ombres xineses.

Els grans editors, però, van ser els catalans  Paluzie i Seix Barral.

Esteve Paluzie, prestigiós pedagog i editor nascut a Olot, va crear la “Estamperia econòmica Paluzie” i es va centrar en la producció de làmines en color per a retallar, incloent algunes de marcat caràcter català com les dedicades a les fetes populars de Barcelona i altres amb figures de soldats de paper retallables.

A partir de 1865 Paluzie va iniciar una ingent producció de làmines retallables, inspirades o copiades de les que editava Imagerie Pellerin a França, amb multitud de personatges , decorats, fons d’escenari, bambolines, proscenis... per a crear tot un món de petits espectacles teatrals. Una producció realment ingent i variada.

Ja en el segle XX la darrera revolució va arribar de la mà de l’editorial  Seix Barral. Els seus models de “Teatro de los Niños”, alguns de veritable luxe, eren molt ben elaborats. Amb diferents tipus d’embocadures o proscenis, fabulosos decorats, diferents telons i llibrets amb els que poder llegir i conduir l’obra de teatre que es representava.

El teatre de Seix Barral es va continuar editant fins el 1953. Per aquelles dates els teatres de paper van deixar de ser una joguina popular i van començar a esdevenir un entranyable record del passat i també un cobdiciat objecte de col·leccionisme.


divendres, 28 de maig del 2021

ELS PAISATGES, LES CIUTATS I EL CARÀCTER DELS CATALANS DEL 1800

 










El llibre de De Laborde esdevé el primer atles il·lustrat de Catalunya, on podem admirar com eren alguns paisatges del nostre país, dibuixant amb una fidelitat absoluta.

Això ho podem contemplar en els gravats de Cardona, Lleida, Girona o Barcelona. Aquesta darrera ciutat es complementa, a més, amb una detallada planta dels seus carrers i les seves defenses. L’urbanisme de la ciutat també està perfectament dibuixant, amb diferents perfils exteriors de la ciutat i també de detalls del seu urbanisme interior, com és el cas del Pla de Palau o l’antiga porta de la Plaça Nova.

Els paisatges del país que van atrapar De Delaborde i els seus van artistes van ser Sant Miquel del Fai i Montserrat. D’aquesta darrera muntanya hi van reproduir diferents vistes amb el monestir, les ermites i també els ermitans.

Tot el llibre  conté text explicatiu dels gravats; però a més , essent al seva pretensió la d’esdevenir un acurat atles històric i geogràfic, conté també textos amb la síntesi de la història del país i també descriptius de la geografia.

Fins i tot hi ha una aproximació al caràcter dels catalans que no em puc estar de reproduir, atès que segur que us sonarà molt. Sens dubte aquells viatgers del 1800 van descobrir no només el paisatge i el territori, sinó que es van emportar una bona caracterització de la manera de ser dels seus paisans, un caràcter que encara avui en dia perdura i ens distingeix.





dijous, 20 de maig del 2021

ELS TRESORS ARQUEOLÒGICS DE LA CATALUNYA DE 1800

 








Alguns dels gravats del llibre de De Laborde il·lustren perfectament el gust per l’arqueologia clàssica de l’autor i del moment.

El llibre conté meticulosos estudis gràfics de restes arqueològiques romanes i gòtiques. Amb especial atenció a la Tarraco romana i la seva torre funerària dels Escipions o l’aqüeducte, però també amb altres restes, com les de l’arc triomfal del pont de Martorell, amb un alçat i una reconstrucció idealitzada del monument.

El detall també arriba, fins i tot, a mostres de restes de ceràmica o de plafons de marbre amb inscripcions.

En el cas dels monuments gòtics hi trobem un gravat de l’interior dels banys àrabs de Girona, acompanyat d’un altre amb la planta i l’alçat del monument. Sense dubte van realitzar un valuós i metòdic treball d’estudi arquitectònic.


dimarts, 18 de maig del 2021

ALEXANDRE DE LABORDE I ELS VIATGERS ROMÀNTICS

 








Alexandre de Laborde (París, 1732-1842) va ser el primer d’una sèrie de viatgers, escriptors i pintors que durant tot el segle XIX van anar donant a conèixer Espanya a la resta d’Europa. Gustave Doré o Alexandre Dumas també van ser d’aquests personatges.

Els viatgers romàntics van venir-hi després de la marxa dels francesos, però Laborde ho havia fet abans de la invasió napoleònica, viatjant per tot el país amb un equip d’artistes i dibuixants i per tal d’elaborar un inventari dels llocs. El seu “Itinéraire descriptif de l’Espagne” de 1808 va servir de guia als generals de Napoleó per a la invasió.

Es considera que la irradiació de la seva obra va ser el principal motiu per a la vinguda dels primers viatgers al nostre país i a Espanya.

El 1806 va publicar el primer dels quatre llibres que recorrien la península ibèrica, dedicat dedicat a Catalunya i l’editorial Abadia de Montserrat,  amb el patrocini del Banc de Bilbao, va fer-ne una edició de 1500 exemplars facsímils.

El llibre és realment espectacular, d’aquells que avui en dia costa d’editar. Realment, la de 1806 era una edició reservada per a classes altes que s’ho poguessin pagar. Un veritable luxe.

Avui, obrim el llibre i fem un viatge al passat en “primera classe”.

Viatgem a la geografia i la història del nostre país de principis finals del XVIII i principis del XIX.

Els texts ens descriuen la història i la realitat física que van trobar-se l’expedició francesa i està prou documentada. No es tractava de fer una obra científica en sentit estricte, sinó que pretenien que fos una obra de caràcter enciclopèdic, una amalgama d’informacions molt exhaustives per l’època, que si bé tenien un ull posat en l’arqueologia clàssica (en aquell moment hi havia veritable admiració per la Roma, la Grècia i l’Egipte antics), posaven l’altre en la història particular i moderna del país i en tota la arquitectura que se’n derivava (el gòtic, el romànic i fins l’arquitectura popular).

Paral·lelament  a les descripcions els artistes dibuixaven in situ paisatges, edificis, elements arquitectònics, monuments ... i els artesans gravadors ho traslladaven al paper imprès. Els gravats de l’edició són magnífics, d’una qualitat i detall extraordinaris , i suposen un veritable tresor per a conèixer com era la fesomia del nostre país en aquell temps.

Van discórrer per tota la geografia catalana, però no la van descriure i dibuixar tota (per altra banda una empresa impossible), però allà on es van detenir van realitzar veritables obres d’art.

 


divendres, 7 de maig del 2021

ELS GRAVATS DE BEAULIEU

 









Alguns dels gravats del “Petit Beaulieu”:

Els perfils de Girona, Blanes, Hostalric, la costa del Montgrí, Barcelona i Tossa.

Els plans de Barcelona, Palamós.

El mapa dels entorns de Barcelona.

La presència de molts perfils de municipis costaners, incloent la capital del país, s’explicarien per una necessitat de conèixer el perfil costaner de les viles i fortaleses que les defensaven en cas d’una eventual invasió per mar.

Aquest interès d’estratègia militar el trobem també, de forma clara, en els plans de les ciutats, dominats per les disposicions de les defenses.

 



dimarts, 4 de maig del 2021

LA CATALUNYA DE 1640 DIBUIXADA PEL SENYOR BEAULIEU

 





Sébastien de Pontault, sieur de Beaulieu, (1612-1674) va ser un noble i militar francès, amb habilitats per al dibuix,  que va obtenir llicència reial per a crear un taller de gravació de vistes i batalles. Va il·lustrar amb gran èxit totes les campanyes militars franceses i va deixar un llegat immens de gravats amb plànols i perfils de places, fortaleses i viles.

D’entre els territoris que va il·lustrar hi ha la Catalunya que comença a Salses i arriba fins les terres de l’Ebre. Fins a 140 gravats de llocs amb interès estratègic i militar, que ens permeten veure per primera vegada, ni que sigui una mica idealitzats o esquematitzats, com era part del nostre país.

Aquests gravats, realitzats per Beaulieu entre els anys 1642 i 1648,  es van recollir en l’anomenat “Petit Beaulieu”. A banda, també es va publicar el “Grand Beaulieu”, amb gravats de gran format i il·lustrant llocs del nostre país amb escenes de setges i victòries militars.

Una edició original dels gravats, enquadernats en un sol volum i coberta de pell, la vaig veure en la Fundació Mascort de Torroella. L’edició facsímil es presenta en un de cartoné que conté una selecció de 40 làmines, en format 18x25, amb els gravats del “Petit Beaulieu”.

Obres l’estoig i què hi trobes?

Una col·lecció de quaranta fulls separats que contenen facsímils dels cent-quaranta gravats originals. Permeten conèixer el contingut d’aquella primigènia obra cartogràfica i com va veure l’autor i els seus ajudants la Catalunya de mitjans del XVII.

Els gravats inclosos en aquesta edició facsímil són gravats de ciutats i fortaleses, per tant responen a una voluntat d’estratègia militar, que van de nord a sud, començant pel castell de Salses (aleshores encara català) fins a Tortosa.

Els gravats mostren el perfil de les ciutats i pobles, amb la identificació d’esglésies i , sobretot, de castells i fortaleses. També s’hi mostra el relleu geogràfic de l’entorn: muntanyes, rius, planes... Molt esquematitzat, però suficient per a que un general francès es pogués fer una idea, aleshores, de  la situació estratègica dels llocs.

A banda dels relleus hi destaquen els plans de les fortaleses i les ciutats i viles. No es tractava de grafiar carrers, sinó el perímetre i composició de les infraestructures militats: muralles, bastions, glacis, quarters,... En aquest cas la voluntat militar era molt més perceptible i es nota, per la fidelitat dels plànols, que hi van parar especial atenció.

Un tercer tipus de gravat contingut en l’obra original i menys reproduït en la facsímil és els plànols de la geografia del territori , a partir dels “gouvernements” (Girona, Barcelona, Vic...) i amb indicació de les viles i alguns elements geogràfics, com rius i algunes muntanyes.

La representació és força esquemàtica, però suficient per a conèixer la posició de cada nucli habitat del país. Un complement ideal als anteriors gravats de ciutats i fortaleses.

L’obra de Beaulieu esdevé cabdal per a veure representada la geografia del nostre país i les seves ciutats. Revisitar-la vull en dia és retrocedir quasi quatre-cents anys enrere i mirar, amb ulls de viatger o de militar francès, com era Catalunya. Un privilegi.


dijous, 18 de febrer del 2021

L'ABANS I L'ARA A BESCANÓ



El regidor de cultura de l'Ajuntament de Bescanó em va encarregar un trebal fa un temps que ara us vull mostrar.

La voluntat de l'Ajuntament és donar forma a un taller o grup de recerca sobre història i patrimoni locals, que tingui com  a missió identificar, inventariar, protegir i divulgar el patrimoni i la història locals.

L'encàrrec de l'Ajuntament va consistir en tres dibuixos per als cartells i altres elements publicitaris del taller.

Es tractava de, a partir de tres fotografies d'elements del patrimoni municipal, dibuixar una idealització d'època per a superposar-la, de manera que en una sola imatge ho pot veure l'abans i l'ara del lloc.

Vaig fer tres fotografies i els tres corresponents dibuixos:

- El primer correspon al pont medieval situat sobre l'antic camí ral de Girona a Olot. Actualment està en desús perquè la riera va quedar colmada de terres i el camí es va desviar. El pont, però, presenta una bona estructura de dos arcs i pilastres triangulars de protecció que demostren que en el passat formava part d'una important via de comunicació.

- El segon correspon a la resclosa primitiva  de la Pilastra, sobre el Ter. Actualment una resclosa de pedra i formigó recull l'aigua de la sèquia Monar, però antigament hi hauria una resclosa de fusta, com demostren els punts d'enclavament dels troncs verticals que es poden observar excavats en al roca de la llera. Aquestes rescloses de fusta desviaven l'aigua cap els recs que alimentaven molins fariners i , ja en els segle XX, les turbines de les fàbriques de Salt.

- El tercer correspon a les infraestructures del pou de glaç de l'agregat de Vilanna. Aquest pou de glaç, de grans proporcions i que, al contrari d'altres, no estava quasi totalment soterrat, es pot veure des de la carretera de Bescanó a Anglès i va ser objecte d'una rehabiltiació i museïtzació fa uns anys. El que jo vaig representar en el meu dibuix va ser la "piscina o bassa" de rajol que antigament hi havia al seu costat. En aquestes piscines s'hi posava l'aigua que , en congelar-se, es tallava i transportava dins el pou de glaç, on es mantenia en forma de gel per a ser utilitzada quan convenia.

En defintiva, un treball molt gratificant per a mi i que espero que serveixi per a que la gent de Bescanó s'apropi a la seva història i al valor del seu patrimoni com vaig fer jo en realitzar-lo.

dimarts, 28 de gener del 2020

EL MISTERI DE L’AQUAREL•LA D’EN SERRALLONGA DE 1894 ( i 2)




Portada de l'edició de "Don Juan de Serrallonga" de 1895.

Dibuix de Josep Lapeyra per al "Cançoner popular" d'Aureli
Capmany (1901)


 Cromolitografia de José Cuchy Arnou per al volum
de "La bandera de la muerte" de 1895.

He posat aquest misteriós títol en aquesta entrada del bloc atès que l’origen de l’aquarel·la d’en Serrallonga  de 1894 és incert. Qui sap si algú em pot ajudar alguna vegada a obtenir més informació.

Totes les cromolitografies de l’edició del “Don Juan de Serrallonga” i “La bandera de la muerte” de  1895 venen signades pel seu autor, menys una. Aquesta és precisament la que reprodueix l’original que jo he trobat.

En totes les altres hi apareix la signatura “Cuchy”. Això vol dir que el seu autor va ser José Cuchy Arnau (Puerto Rico, 1857- Barcelona 1925). Va arribar a ser un reconegut artista gràfic i il·lustrador de renom, amb obra dipositada en museus i col·leccions particulars.

L’original que jo he aconseguit està signat per J. Lapeyra el 1894. Entenc que es tractaria de Joseph (o Josep) Lapeyra Robert, però no tinc massa dades sobre aquest il·lustrador.

S'ha de reconèixer, pel meu gust, que la qualitat del dibuix i el color és superior i distingeix la cromolitografia de Lapeyra per sobre de les de Cuchy.
Les úniques referències és que va il·lustrar un exemplar de l’edició del cançoner català editat per la revista “L’Avenç”  a principis del segle XX i del qual n’era autor Aureli Capmany. En concret es tractava de la cançó “El testament d’Amèlia” i hi apareix una litografia en blanc i negre signada per J. Lapeyra el 1901.

L’altra referència que he trobat és la participació de Josep Lapeyra Robert en l’elenc d’artistes barcelonins que participaren l’any 1892 en “L’exposició de belles arts de Sant Feliu de Guíxols”.

El "misteri" del cas és perquè l'autor de les planxes d'impressió no va reproduir al signatura de l'autor de la il·lustració a original, a diferència del que va fer amb les altres signades per Cuchy.


Existeixen unes petites diferències , quasi imperceptibles, entre l’original i la reproducció del llibre. Són tan poques que ens explicarien la gran professionalitat dels litògrafs encarregats de reproduir amb expertesa les obres originals.