El pas d’en Serrallonga pels
espais de l’actual comarca del Ripollès està documentat en diferents ocasions i
llocs. L’estiu de 1632, amb la Joana Macissa, s’havien refugiat pels entorns de
Valfogona del Ripollès i el setembre del mateix any havia robat i mort un
traginer al coll de Cans.
En el procés sumarial hi
trobem, però, un lloc que ja no era ocasional, sinó habitual per a en
Serrallonga. Es tracta de Sant Joan de les Abadesses i en particular un dels
seus masos.
Quan Serrallonga i els
bandolers fugien cap el nord, buscant refugi en les terres del Conflent o
França, caminaven des de Querós passant pel Collsacabra i d’allí cap a
Camprodon i les muntanyes. En el seu camí, en el terme de Sant Joan de les
Abadesses, una masia era punt de referència i lloc obligat de pas: la Girona.
El procés sumarial
digitalitzat del bandoler s’inicia amb vuit pàgines dedicades a la vila de Sant
Joan i la masia de la Girona.
Es tracta d’una comunicació o
compareixença que fa Joan Agustí Forés, batlle de Camprodón, informant al
fiscal i procurador de al cúria reial, honorable Onofre Meltiori Ferrer, de les
vicissituds que han tingut dos homes que havia enviat a espiar i atrapar en
Serrallonga al terme de Sant Joan de les Abadesses.
El 4 d’agost de 1631va enviar
a Antoni Puig, criat, i a Bernat Solà, nunci, a espiar la casa d’en Guillem
Guardans, pagès habitant de la masia de La Girona, en la parròquia de Sant Joan
de les Abadesses.
“lo senyor veguer nos mana a
mi y Anton i Puig mon criat anassem en al vila y baronia de Sanct Joan les
Abadesses y ahont seria menester y en particular en lo mas de la Girona de dit
terme de Sanct Joan pera espiar y tenir guarda a Joan Sala alias Serrallonga
bandoler públic si passava per dita casa o confins de aquella per acostumarhi
de passar les vegades fuig en França per tenir en dita casa confederencia per
raho de haver estat en dita casa de la Girona una cosina germana de dit
Serrallonga muller de un home ques diu Giraut y haverhi en dita casa un home
ques diu Guillem Guardans que segons es fama publica li es factor y acollidor”
Així, doncs, era habitual que Serrallonga
anés a la Girona perquè hi havia residit una cosina germana seva i coneixia els
estadants.
Puig i Solà també tenien la
missió d’espìar a Ramon Seguí, bandoler de la parròquia de Surroca, al qual
trobaren en el monestir de Sant Joan.
Va passar, però, un fet
inesperat: el batlle de Sant Joan, Miquel Gironella, va trobar sospitosos els
dos espies i els va fer detenir i tancar a la presó, on els tingué un dia i una
nit tancats. Per culpa d’això els dos espies es lamentaven que no havien pogut
atrapar en Serrallonga, a qui volien esperar en el pas de la jaça de Callau,
prop de Mantet.
Segons els dos espies en
Guillem Guardans havia passat a en Serrallonga a França i per a fer-ho s’havia
disfressat de pastor tot i no ser-ho. Sabent això confiaven esperar i atrapar
en Serrallonga, però l’error del batlle de Sant Joan els ho va impedir.
Així doncs, amb aquestes vuit
pàgines del procés, podem descobrir un
nou lloc relacionat amb el bandoler, en aquest cas la masia de La Girona de
Sant Joan de les Abadesses. En la nostra estada al lloc vam poder parlar amb l’actual
mestressa. Ens va explicar que havien sentit dir que el bandoler Joan de Serrallonga
havia estat allí, però que van pensar sempre que era una llegenda. Ara
confirmen era ben real i que en aquell mas, l’any 1631 i en diferents ocasions,
el bandoler de les Guilleries hi havia fet estada.
