dijous, 27 de juliol del 2023

SERRALLONGA AL MAS "LA GIRONA" DE SANT JOAN DE LES ABADESSES

 





El pas d’en Serrallonga pels espais de l’actual comarca del Ripollès està documentat en diferents ocasions i llocs. L’estiu de 1632, amb la Joana Macissa, s’havien refugiat pels entorns de Valfogona del Ripollès i el setembre del mateix any havia robat i mort un traginer al coll de Cans.

En el procés sumarial hi trobem, però, un lloc que ja no era ocasional, sinó habitual per a en Serrallonga. Es tracta de Sant Joan de les Abadesses i en particular un dels seus masos.

Quan Serrallonga i els bandolers fugien cap el nord, buscant refugi en les terres del Conflent o França, caminaven des de Querós passant pel Collsacabra i d’allí cap a Camprodon i les muntanyes. En el seu camí, en el terme de Sant Joan de les Abadesses, una masia era punt de referència i lloc obligat de pas: la Girona.

El procés sumarial digitalitzat del bandoler s’inicia amb vuit pàgines dedicades a la vila de Sant Joan i la masia de la Girona.

Es tracta d’una comunicació o compareixença que fa Joan Agustí Forés, batlle de Camprodón, informant al fiscal i procurador de al cúria reial, honorable Onofre Meltiori Ferrer, de les vicissituds que han tingut dos homes que havia enviat a espiar i atrapar en Serrallonga al terme de Sant Joan de les Abadesses.

El 4 d’agost de 1631va enviar a Antoni Puig, criat, i a Bernat Solà, nunci, a espiar la casa d’en Guillem Guardans, pagès habitant de la masia de La Girona, en la parròquia de Sant Joan de les Abadesses.

“lo senyor veguer nos mana a mi y Anton i Puig mon criat anassem en al vila y baronia de Sanct Joan les Abadesses y ahont seria menester y en particular en lo mas de la Girona de dit terme de Sanct Joan pera espiar y tenir guarda a Joan Sala alias Serrallonga bandoler públic si passava per dita casa o confins de aquella per acostumarhi de passar les vegades fuig en França per tenir en dita casa confederencia per raho de haver estat en dita casa de la Girona una cosina germana de dit Serrallonga muller de un home ques diu Giraut y haverhi en dita casa un home ques diu Guillem Guardans que segons es fama publica li es factor y acollidor”

Així, doncs, era habitual que Serrallonga anés a la Girona perquè hi havia residit una cosina germana seva i coneixia els estadants.

Puig i Solà també tenien la missió d’espìar a Ramon Seguí, bandoler de la parròquia de Surroca, al qual trobaren en el monestir de Sant Joan.

Va passar, però, un fet inesperat: el batlle de Sant Joan, Miquel Gironella, va trobar sospitosos els dos espies i els va fer detenir i tancar a la presó, on els tingué un dia i una nit tancats. Per culpa d’això els dos espies es lamentaven que no havien pogut atrapar en Serrallonga, a qui volien esperar en el pas de la jaça de Callau, prop de Mantet.

Segons els dos espies en Guillem Guardans havia passat a en Serrallonga a França i per a fer-ho s’havia disfressat de pastor tot i no ser-ho. Sabent això confiaven esperar i atrapar en Serrallonga, però l’error del batlle de Sant Joan els ho va impedir.

Així doncs, amb aquestes vuit pàgines del procés, podem  descobrir un nou lloc relacionat amb el bandoler, en aquest cas la masia de La Girona de Sant Joan de les Abadesses. En la nostra estada al lloc vam poder parlar amb l’actual mestressa. Ens va explicar que havien sentit dir que el bandoler Joan de Serrallonga havia estat allí, però que van pensar sempre que era una llegenda. Ara confirmen era ben real i que en aquell mas, l’any 1631 i en diferents ocasions, el bandoler de les Guilleries hi havia fet estada.



divendres, 21 de juliol del 2023

DESCOBRINT SANT JOAN DE LES ABADESSES

 






Moltes excuses són bones per deixar-se caure i gaudir dels entorns de Sant Joan de les Abadesses. Nosaltres hi tenim vivint l'Ànnia, per tant això sol ja és la gran raó. Però també som capaços de trobar noves raons. Una d'elles fer fotografies d'una masia, la Girona, on en Serrallonga hi va estar l'any 1631 i de la qual us en parlaré en una propera entrada.

Per ara, quedem-nos amb tot el que vam poder gaudir en aquesta nova estada.

Una vila amb molt història, amb un centre històric d'aires medievals, el monestir romànic i el pont gòtic que salva el Ter i sota el que vam fer una bona migdiada i una bona banyada.

Una vila amb passat industrial, com l'abans esplendorosa colònia Llaudet i un raconet tan simpàtic com la palanca sobre el Ter. La colònia és un tros de memòria que s'ha d'intentar preservar.

I moltes més coses que anirem descobrint en propers sortides.

En aquesta nosaltres vam aprofitar per fer una visita guiada a la capital de comarca, Ripoll, i conèixer vestigis de la Guerra Civil. Entre ells el recentment recuperat refugi antiaeri. Allí dins vam pensar, que a fora molta gent no ha après del passat. Força trist. 

dimarts, 4 de juliol del 2023

CAPTURA, JUDICI I CONDEMNA A GALERES

 



Els punts vermells indiquen llocs on va actuar Joan Vehils. 
En blau els llocs on ho va fer en Serrallonga.

L’estrella de Joan Vehils va declinar el setembre de l’any 1631. La delació de Bartomeu Quelles va fer que vos detingut i empresonat, la justícia l’interrogà:

 “Vuyt o nou dies abans de la festa de Sant Miquel de setembre ara mes prop passada me prengue T. Gonter balle de la vila de Terrassa en casa de una germana mia ques diu Antiga Monllora dins dita vila de Terrassa y confiat yo de la fe y paraula de real de V.M. señor micer Guiament de part de sa excellentia me dona de que dient jo al veritat de tots los delictes que he comesos fins a la hora present sem fara llarga y bastant remissió de tots ab que me prenga com ab la present depositio me prench per pacte de servir remant en les galeres de sa magestat per temps de tres anys”.

El batlle que va prendre al Bordegàs Vehils era Jaume Gonteres, màxima autoritat de la vila en aquell temps i al qual trobem en les actes de les sessions del Comú  i també com a signant d’una “Crida contra els bandolers” l’any 1629.

D’acord amb aquest extracte del procés Vehins hauria conmutat la pena de morir a la forca per la de ser condemnat a remar a galeres per un període de tres anys.

No disposem de la sentència, per tant no sabem del cert si es va complir el tracte. Hem de suposar que sí i que, per a no estalviar-se l’escarment, també hauria estat prèviament condemnat a ser assotat en els llocs públics habituals.

La condemna a remar en les galeres equivalia però a una mort en vida. Els galiots (condemnats a remar) vivien lligats amb cadenes als bancs de la galera, remant constantment,  mal alimentats, ... Era pitjor aquest càstig que no pas el morir a la forca.

Joan Vehils, el Bordegàs Vehils, el bandoler de Terrassa, va finalitzar la seva vida de foragitat de la Llei i va desaparèixer per sempre.