dimecres, 28 de desembre del 2011

UN CÒMIC "ROMÀNIC" DE L'ANY 1985




Les pintures romàniques de Santa Maria de Lluçà m'han portat a recordar un còmic que vaig dibuixar l'any 1985 i que us mostro en aquesta entrada.

Es tracta d'un còmic curt de quatre pàgines que vaig fer aleshores per a participar en un concurs de còmic que organitzava la Generalitat de Catalunya. No cal dir que no vaig guanyar, però em sembla que la idea tenia una certa originalitat.

Podeu apreciar com en les dues primeres pàgines la història està relatada amb la imatgeria pròpia de la pintura del romànic, com els díptics dels retaules d'aquella època, utilitzant els calaixos amb sanefes i dibuixant els personatges amb l'hieratisme propi d'aquells pintors i l'absència de perspectiva en els fons. Utilitzant, fins i tot, l'habitual tipografia romànica.

Ja em vaig adonar de les semblances entre els retaules romànics i el còmic actual i vaig fer aquest còmic antimilitarista ajudat de la iconografia medieval.

divendres, 23 de desembre del 2011

BON NADAL AMB UN DIBUIX



Que passeu un bon Nadal i que tingueu un feliç any 2012.

Em permeto il·lustrar-vos aquest desig amb un dibuix que vaig fer l'any passat. Es tractava  d'una felicitació per l'arribada d'un nadó i el vaig representar amb un nen que es trobava davant personatges d'un món de fantasia. 

No sabem com serà l'any que ens arriba. Ens diuen que no serà fàcil.

Però si hi ha alguna cosa que no ens poden retallar és això: la imaginació.


dijous, 22 de desembre del 2011

SANTA MARIA DE LLUÇÀ: LES PINTURES ROMÀNIQUES




Una altra de les sorpreses de la canònica de Santa Maria de Lluçà: les pintures romàniques.

Fores descobertes l'any 1954 durant unes obres de rehabilitació de l'església  i van ser pintades en el segle XIV. Formen part de la transició del romànic al gòtic.

Les que s'exposen són les originals. Durant la nostra visita vam tenir la sort d'estar acompanyats pel conservador del monestir i ens va explicar tots els detalls. A diferència d'altres pintures murals del romànic que es guarden a Barcelona, les de Santa Maria de Lluçà havien estat guardades pel Ministerio de Cultura i aquest les va acabar retornant al seu edifici original. Una sort.

Dues peces més que podem veure en l'església és una reproducció del frontal romànic de l'altar i d'una creu romànica (els originals es guarden al Museu Episcopal de Vic). 

Les pintures murals de Santa Maria de Lluçà consten d'un pantocràtor, la pintura més antiga d'un Sant Jordi que es conserva al nostre país i diverses escenes de la vida de Jesucrist.

Les pintures romàniques feien en les esglésies la mateixa funcio que els capitells: il·lustrar i explicar la història sagrada als fidels. Podem dir que eren com un precedent del còmic doncs utilitzaven el dibuix per a explicar un relat.

Mirant les pintures de Santa Maria de Lluçà podem apreciar aquest paral·lelisme entre tots dos mitjans d'expressió. El relat sobre la vida de Jesuscrist (naixement, vida i mort) està perfectament explicat en aquesta obra d'ara fa més de sis-cents anys!.

Per a conèixer més sobre els tresors de Santa Maria de Lluçà podeu accedir al següent enllaç: Santa Maria de Lluçà.

dimecres, 21 de desembre del 2011

EL MONESTIR DE SANTA MARIA DE LLUÇÀ : EL CLAUSTRE



Fa pocs dies vam fer una sortida familiar per a conèixer la zona del Lluçanès, a cavall entre Osona i el Bages.

Això ens va permetre descobrir, al mig d'un paisatge encantador, una joia de la nostra història: el monestir benedictí de Santa Maria de Lluçà.

Es tracta d'un conjunt monacal conegut des del segle XII que conserva quasi intacte tot el conjunt de la canònica: una gran església romànica amb volta de canó, diferents dependències del conjunt d'edificis del convent i un petit - però interessantíssim- claustre .

El petit claustre és una joia del romànic, composat d'arcades de mig punt soportades per uns capitells ricament esculpits amb motius vegetals, sanefes i animals mitològics.  És un dels claustres més bonics que hem pogut admirar.

A més de decorar, l'escultura romànica en portalades, capitells i pilastres estava pensada per il·lustrar i adoctrinar uns fidels que aleshores no sabien ni llegir ni escriure.

Sempre m'han agradat els capitells romànics i la imatgeria dels artistes que els van concebre. En aquestes escultures hi ha molt de coneixement i imaginació de l'artista.

Un exercici agradable és entretenir-se a observar amb atenció aquestes escultures. A banda de l'armonia que pot oferir com a conjunt arquitectònic un claustre, aturar-se a mirar els detalls dels seus capitells permet adonar-nos de la capacitat dels escultors d'aquell temps.  

Els capitells romànics i les portalades també esdevenen una explosió de creació al mig de la tradicional sobrietat del romànic.

No deixeu d'entretenir-vos a admirar els capitells i l'escultura romànica quan la tingueu davant, hi descobrireu detalls inesperats.

dimarts, 20 de desembre del 2011

AUTORS DE REFERÈNCIA: PHILIPPE JARBINET





Fa poques setmanes vam fer una sortida familiar a la Catalunya Nord i ens vam arribar fins a Perpinyà.
Allí vaig poder trobar i adquirir tres còmics que fa temps que pretenia: Airborne 44, de l'autor belga Philippe Jarbinet.

El tema del desembarcament  aliat a Normandia i dels paracaigudistes americans m'atrau singularment des que vaig veure la magnífica sèrie de la cadena HBO Brothers in Arms (aquí titulada "Germans de sang"). 

L'any 2009 vam fer , també amb la família, una estada a Gruissan (Aude) i en el festival del còmic que hi organitzen cada mes de maig vaig veure les planxes originals d'aquest còmic. No cal dir que vaig pensar en adquirir-lo més endavant. I ara ho he pogut fer. 

Airborne 44 consta de quatre àlbums (el darrer es publica a França el proper mes de gener) i m'han semblat una obra mestra. No sols per la qualitat del dibuix i la fidelitat històrica, sinó també per un magnífic guió que creua diferents històries de soldats en el desembarcament aeri i marí i aporta la perspectiva del drama de la guerra no sols d'aquests, sinó també la dels civils . És un còmic rodó que recomano, encara que no s'hagi publicat a Catalunya.

Jarbinet també és l'autor d'una altra sèrie molt recomanable: Mémoire de cendres. Un llarg còmic sobre l'epopeia dels càtars a Occitània , publicat en deu volums a França entre els anys 1999 al 2007 . A Gruissan vaig adquirir el darrer volum (vaig començar la casa per la teulada), el qual finalitza amb la caiguda de la fortalesa de Montsegur , amb una magnífica dedicatòria de l'autor.

dissabte, 17 de desembre del 2011

UN REGAL DE REIS


Una mare de Santa Coloma han pensat en regalar per la diada de Reis a la seva filla els meus còmic i un dibuix dedicat.

Li he fet aquest dibuix, en Serrallonga i la Joana descansant en un paratge del Conflent, amb el castell d'Anyer al fons.

Espero que li agradi.

dijous, 15 de desembre del 2011

LA TORRE BATERA



Si continuem la carretera des de Motnferrer en vuit quilòmetres ens plantarem a Corsaví, un bonic poble e muntanya escalat en una de la faldes del massís del Canigó i dominat per la seva torre medieval. Aquesta mateixa carretera continua ascendint uns tretze quilòmetres fins arribar al refugi de Batère.

En aquest punt s'acaba l'asfalt i hem de dirigir-nos a peu, fent una petita excursió d'uns tres quilòmetres, fins a trobar el punt més alt de la carena, just en la cresta que separa el Vallespir del Baix Conflent.

El paisatge és d'alta muntanya, amb panoràmiques a tots costats i amb el gran Canigó com a teló de fons. Però el protagonisme del lloc és per a la torre Batère, una torre medieval de vigilància fronterera.

En Serrallonga va passar per aquests verals en les seves escapades fins a França:

"Y sense cercar ningu dels altres bandolers mos companys men torni a França que jo ja tenia una doba de or que dit mossur del Viver me havia dexada pera gastar per lo cami y aleshores no men torni per Anyer que men torni per Torrebatera encaminantme deves Vinça y de alli men entri en França y torni al Viver ahont me estigui algun parell de mesos".

En aquella ocasió queda documentat que en Serrallonga va creuar per aquest lloc, descendint fins al poble de Vinçà i d'allí deixant el Conflent català per a entrar a terres franceses.

dilluns, 12 de desembre del 2011

MONTFERRER




Des del poble de Serrallonga descendim fins a trobar la carretera D-115 i prenem una carretera D-44 que ens portarà fins el poblet de Montferrer.  

La carretera és sinuosa i cal anar amb paciència, però el paisatge que ens envolta és magnífic en tots els moments de l'any i cal gaudir-lo.

Montferrer és un poble de 200 habitants situat a l'Alt Vallespir, dalt d'un turó proper encara podem veure-hi les ruïnes del castell de Mollet, o de Montferrer.

La relació d'en Serrallonga amb aquest indret és molt colateral. Tomàs de Banyuls, el baró d'Anyer (Nyer en francès) que havia acollit el bandoler quan aquest fugia a França, també era marquès de Montferrer.

El marquesat de Montferrer es va afegir als Banyuls l'any 1488, quan Lionor de Pontós aporta com a dot en el matrimoni amb Joan III de Banyuls el castell i la senyoria de Montferrer. A partir d'aleshores i fins avui en dia els Banyuls han afegit el títol de Montferrer al seu cognom. 

En l'església del poble encara es poden veure dues plaques que recorden alguns dels darrers il·lustres Banyuls i Montferrer: Jacques i Raymond. Tots dos havien continuat amb la tradició militar de la família i van morir en acte de servei en la cruenta primera Gran Guerra.

Existeix una web on es pot resseguir el llinatge dels Banyuls-Montferrer, a la que podeu accedir en aquest enllaç: Familles de Banyuls de Montferrer.

dissabte, 10 de desembre del 2011

EL POBLE DE SERRALLONGA (i 3)


Barallat i Falguera creu encara que el cognom Serrallonga s'enllaça amb el nom de Bernat Sala, de Prats de Molló, i fa reviure la figura del pare de Serrallonga, un noble que apareix en el drama amb el nom de Bernat de Serrallonga. També cita que la casa de Sau va estar en relació amb la de Rocabertí-Serrallonga en el segle XV i ciuta un tal Joan de Sau, cavaller de Castelló d'Empúries.

En quan a la casa de Torrelles, d'on provindria l'heroina del drama Joana de Torrelles,diu que era una de les més importants del bàndol dels "cadells" i opina que la casa senyorial correspondria a Torroelles d'Agly , Rosselló.

Tota aquesta  relació històrica va ser recollida també per Víctor Balaguer en la seva Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1863), de tal manera que, almenys fins el llibre desmitificador de Joan Cortada, el bandoler Serrallonga va tenir unes arrels nobles i senyorials que tenien com a origen aquesta baronia del Vallespir.

Avui en dia ja sabem, quan passegem pels carrers de Serrallonga, que aquest poblet no té relació amb el nostre bandoler. Això no deixa que continuem gaudint del lloc i de la seva història.

El poble de Serrallonga va tenir la seva història. Durant la Revolta dels Angelets, per exemple, les muralles que protegien el poble foren enderrocades com a represàlia del suport que havia donat el poble als revoltats.

Dels temps pretèrits queda dempeus la bonica església romànica amb la seva portalada i el conjurador als quatre vents, des d'on obtenir una magnífica panoràmica de totes les muntanyes del Vallespir i l'altiu Canigó.

divendres, 9 de desembre del 2011

EL POBLE DE SERRALLONGA (2)



Joan Givanel i Mas (Barcelona 1868-1946) fou filòleg, erudit, crític literari i especialista en literatura de Cervantes. Va escriure un extens article sobre l'obra de teatre de Coello, Rojas i Guevara "El catalan Serrallonga" i és en aquest article on hi trobem la informació sobre la presumpta relació entre el bandoler i el poble de Serrallonga.

Givanel ens explica que fou Barallat i Falguera qui va creure trobar en aquest lloc del Vallespir els origens nobles del bandoler:

"Barallat i Falguera abraça més camp d'acció, atès que cita llocs corresponents a la Cerdanya, el Conflent i el Vallespir, situant en aquests respectius punts: el castell de Nyer, la torre dels cadells i la baronia de Serrallonga. Al tractar aquesta darrera ens diu que "el castell de Serrallonga és el castell de Cabrenys, prop de la Menera, del qual en queden imponents restes". Analitza i estudia la citada casa feudal des del segle XI, citant com a baró de Serrallonga a Raymond, de cognom el Bracat. Assenyala després a Bernard Hug de Serrallonga, qui va ajudar als comptes de Beziers i de Tolosa; Guillem Hug de Serrallonga; Bernat Hug, "company del rei Pere en el combat singular de Burdeus, i Guillem Galcerán, darrer dels Bracats. Segueix després una nova branca, producte de la unió de Beatriu de Serrallonga amb el vescompte de Rocaberti, fent menció de Guillem Rocabertí Cabrenys , o Serrallonga, i alguns més, fins que l'any 1589 acaba la segona branca, o sigui la dels Rocabertí-Serrallonga.

Si interessants resulten le pàgines consagrades a historiar la baronia de Serrallonga, no ho són menys les dedicades a Joan Serrallonga i a la casa de Torrelles; però hem d'assenyalar que, per més bona voluntat que hi hagi per a unir els descendents de la baronia de Serrallonga amb la Sala de Viladrau i la casa de Serrallonga de Queròs, no resulta molt clar i explícit aquest parentiu".

dimecres, 7 de desembre del 2011

EL POBLE DE SERRALLONGA (1)




Serrallonga (Serrallongue en francès)  és un petit poble d'uns 250 habitants que trobem en agafar una bonica carretera des de Sant Llorenç de Cerdans. Podem visitar-hi la seva església romànica del segle XI i el seu "conjurador", una capella als quatre vents que servia antigament per predicar contra les tempestes. També és el punt de sortida per a l'itinerari a peu que mena fins al castell roquer de Cabrenç.

La relació entre el poble i el bandoler de les Guilleries, a banda de la coincidència amb el nom , es troba en el mite iniciat a partir del drama "El catalán Serrallonga" escrit l'any 1636 per Antonio Coello, Francisco de Rojas i Luis Vélez de Guevara. 

Aquest drama és el primer document escrit que recull la imatgeria del bandoler (sols dos anys després de la seva mort!) i el podeu trobar en el següent enllaç: El catalán Serrallonga.

En aquest drama teatrealitzat (com reprendria el 1858 Víctor Balaguer en les seves obres de  teatre i novel·la ,que no eren més que  un plagi  de la trama i personatges d'aquesta primera) es descriu Serrallonga com un personatge de noble linatge, nyerro i en lluita contra els cadells. Per la seva banda Joana Macissa es transforma en la famosa Joana Torrelles. Aquesta és la génesi del mite del bandoler cavaller, d'orígens nobles i no pas humils, que tindria continuïtat fins que Joan Cortada va escriure la veritable història del bandoler.

Celestí Barallat i Falguera (mort a Barcelona l'any 1905) , advocat i escriptor , va escriure la ponència "Nyerros i Cadells" l'any 1891. Coetani amb Víctor Balaguer, va creure trobar els orígens nobles del bandoler de les Guilleries , precisament, en la baronia de Serrallonga, al Vallespir.




dilluns, 5 de desembre del 2011

TERRA DE CONTRABANDISTES



No tenim notícies del pas d'en Serrallonga per Costoja, però aquest poble ha tingut sempre molta història com a lloc de pas. El nostre bandoler podria haver-hi passat en una de les seves rutes de fugida, quan venint des d'Olot, passant per Sant Llorenç de la Muga, ascendia per a creuar els Pirineus i baixar fins a Ceret.

El poble de Costoja ha estat un lloc de pas com demostra la via romana que el creua i que des de l'antigor va ser utilitzada com a camí ramader. La seva situació fronterera ha permès que fos escenari privilegiat per a contrabandistes i també una de les rutes de l'exili després de la nostra guerra civil.

En el segle XVII va ser un dels llocs per on circulava la sal de contraban que els catalans portaven fins al Vallespir. Després del Tractat dels Pirineus els francesos van imposar la gabella, un nou  impost sobre la sal que va alterar l'economia dels antics Comtats catalans i que va motivar la revolta dels veïns del Vallespir i el Conflent. Va ser l'anomenada revolta dels Angelets de la Terra, el darrer intent de retornar aquelles terres a Catalunya.

Una placa deixa constància d'aquesta activitat en el camí romà que creua el nucli urbà.

En el segle XX també va viure a Costoja el darrer maquis català, en Quico Sabaté. A principis de 1947 va traslladar-se amb la seva famíla, tenia dona i dues filles, a Casanove Loubette, a dos quilòmetres de Costoja. Des d'aquí accedia al Principar per a realitzar les seves accions de sabotatge.

dijous, 1 de desembre del 2011

COSTOJA


El primer municipi que trobem passada la ratlla de França i ja entrats en la comarca del Vallespir és Costoja.

És un poblet preciós, envoltat de natura i amb traces de carrers medievals. 

Hi destaca la seva impresionant església , amb una magnífica portalada romànica, un esbelt campanar i el seu absis. És veritablement una joia arquitectònica del romànic que mereix, per si sola, la visita al poble.

Costoja, a més, ofereix dues propostes singulars.

Una és l'antic i romàntic cementiri a cel obert, davant mateix l'església i dins el nucli urbà.

L'altra és el nom dels carrers. Cada carreró i plaça està distingit amb una placa bilingüe- en català i francès- i l'han batejat amb imaginatius noms i descripcions. El passeig pels carrers ens permet gaudir d'aquests noms.


Sense cap dubte va ser una bona iniciativa batejar aquests llocs : "via crucis dels somnis inconfessables", "lloc del pou inoblidable", "escapatòria de tenaços xiuxiuejadors" ... Una singular proposta que convida el visitant a passejar i anar descobrint amb sorpresa cadascún d'aquests racons.