Fa pocs dies vam fer una sortida familiar per a conèixer la zona del Lluçanès, a cavall entre Osona i el Bages.
Això ens va permetre descobrir, al mig d'un paisatge encantador, una joia de la nostra història: el monestir benedictí de Santa Maria de Lluçà.
Es tracta d'un conjunt monacal conegut des del segle XII que conserva quasi intacte tot el conjunt de la canònica: una gran església romànica amb volta de canó, diferents dependències del conjunt d'edificis del convent i un petit - però interessantíssim- claustre .
El petit claustre és una joia del romànic, composat d'arcades de mig punt soportades per uns capitells ricament esculpits amb motius vegetals, sanefes i animals mitològics. És un dels claustres més bonics que hem pogut admirar.
A més de decorar, l'escultura romànica en portalades, capitells i pilastres estava pensada per il·lustrar i adoctrinar uns fidels que aleshores no sabien ni llegir ni escriure.
Sempre m'han agradat els capitells romànics i la imatgeria dels artistes que els van concebre. En aquestes escultures hi ha molt de coneixement i imaginació de l'artista.
Un exercici agradable és entretenir-se a observar amb atenció aquestes escultures. A banda de l'armonia que pot oferir com a conjunt arquitectònic un claustre, aturar-se a mirar els detalls dels seus capitells permet adonar-nos de la capacitat dels escultors d'aquell temps.
Els capitells romànics i les portalades també esdevenen una explosió de creació al mig de la tradicional sobrietat del romànic.
No deixeu d'entretenir-vos a admirar els capitells i l'escultura romànica quan la tingueu davant, hi descobrireu detalls inesperats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada