SERRALLONGA A EN

Davant per davant del municipi de Nyer domina l’espai la muntanya on localitzem el veïnat  d’En. Abandonat els anys cinquanta del segle passat, quan comptava amb mig centenar de veïns,  avui hi queden els esquelets dels antics habitatges i algunes de restaurats per l’ Association Saint-Just La Roca, entitat creada per a recuperar i conservar el patrimoni de Nyer.

En aquest romàntic espai, amb vistes panoràmiques que s’estenen fins el Canigó, també hi trobem l’església romànica d’En.

Quan el bandoler de les Guilleries es refugiava a Nyer era acollit en un dels masos d’En, en concret el mas on vivia el  també bandoler Bernat Pellicer. Així, doncs, podem dir que l’antic veïnat d’En forma part del paisatge d’en Serrallonga.

Serrallonga va fer-hi estada l’any 1626: “vinguerem dret a Anyer si be no pujarem al castell que dit  Joan Petit me amena en casa de Bernat Pellicer que es de En  devant de Anyer y en casa dit Pellicer restarem aquella nit y lo endema demati jo men ani deves Camprodon que lo dit Bernat Pellicer me acompanya fins a les fargues de Mantet si be les hores encara ningú sabia que jo fos Serrallonga que yom feye dir Hierohym Camps y en dites fargues de Mantet me dexa dit Pellicer”.

Les festes de Nadal de 1630 en Serrallonga també les passà a En: “Thomas de Banyuls digue a dit Bernat Pellicer quens tingues a casa a dit Clavell y a mi fins que jo estigues un poch reforçat perquè encara no estave del tot bo com  de fet dit Bernat Pellicer nos amena en sa casa y allí estiguérem dit Clavell y jo les festes de Nadal que ara me recordo que estes festes que venen fara tres anys y dit pellicer nos dona en dita sa casa y ab molta amistat y quant nos ne anarem nos acompanya fins a Sant Joan Çes Badesses”.

Aquell anys, després de retornar a Catalunya a buscar diners i una muda de roba, en Serralloga tornà a En: “yns ne vinguerem dret en casa del sobredit Bernat Pellicer del lloch de En en la qual arribarem  que ja era fosch y estiguérem aquella nit i lo endemà que dit Pellicer nos dona a menyar y beurer ab molta amistat y dit Pellicer y les dones de casa menyaren y begueren en nostra companyia menyant tots en una taula yns feye estar dit pellicer en un aposento que si devalla per una escala quey ha en lo aposento ahont  dit Pellicer dorm”.

ELS BANDOLERS CONTRA EL BARÓ DE NYER

 

Bernat Pellicer, Joan Petit Borriol i Francesc Ros, bandolers de mala vida , havien causat problemes fins al mateix baró de Nyer.

Francesc Ros , natural d'Nyer, havia estat capturat i s'havia escapat de la presó d'Elna. Joan Borriol, francès resident a Anyer i Bernat Pellicer, que havia arribat a acompanyar en Serrallonga en alguna ocasió, campaven per la baronia d'Anyer segons un procès criminal instruït en la cort de la baronia. 

 En una ocasió robaren un pedrenyal a Joan Malart, un criat del baró: "y arribant un minyo hanomenat Juan Malart que estave al cervei de dit senyor de Nyer ab un pedrenyal de 3 palms que haportava de casa del pedrenyaler y los predits li isqueren essent ja aquell dins dita plassa forana del castell y li robaren y li llevaren dit pedrenyal ... y li amenaçaren que si estava mes en cervei de dit senyor lo matarien".

"Y comesos dits delictes se retiraven en casa del rector de Nyer e no contents de asso publicaven que qual persona que cervis ho estigues en servei de dit senyor lo matarien en tant que un criat ce despedi y sen volgue anar y altre criat valencia anomenat Melcior Lopes sen fugi de nits de tal manera que dit senyor de Nyer resta sol y vui esta cens cervei ni troba ningu que gose posarce en son cervei per temor de que nols maten".

Segons el relator els tres bandolers feien amistat amb dels tres fills del baró Francesc de Banyuls: "los sus dits tres anomenats causan las juventuts que los tres fills del dit senyor de Nyer fan contre llur pare ...de tal manerade las voluntats de aquells quels fan fer tots els desbarats que volen y gastan ab ells la azienda de llur pare". 

O sigui els tres fills del baró (dos d'ells, Tomàs i Marc Antoni, amics d'en Serrallonga) havien perdut respecte al pare i es dedicaven a la mala vida amb els bandolers que corrien per Anyer. Tot plegat , un episodi de la duresa d'aquells temps i de les inquietuts que causaven aquells bandolers, ja no sols entre els vilatants, sinó també en l'autoritat nobiliària del lloc.

LA PLAÇA DE NYER

 

A la plaça de Nyer destaca la seva església dedicada a Sant Jaume. En l’edifici contigu, enganxat a la mateixa església  hi havia l’antiga rectoria, on es va allotjar en Serrallonga la primera vegada que va refugiar-se al Conflent.

El fet que Banyuls fos la casa d'origen del bàndol i lloc de protecció d'en Serrallonga i altres bandolers del bàndol nyerro, va fer que en aquests entorns hi hagués en els segles XVI i XVII molta abundància d'homes armats i de bregues.

Un pagès de la contrada, Joan Mallart, relata en el sumari judicial d'en Serrallonga un episodi de topades entre gent del país i els bandolers:

"Aquesta es la publica veu y fama y tambe se jo testimoni que un dia que here alguns dies antes de nadal proxim passat trobantme en lo castell de Anyer arriba en dit castell tot atribulat Anthoni Matia Margall del lloch de Orella y hoy jo testimoni que digue a mi senyor de Anyer que en la plaça de dit lloch lo havian volgut matar dits Ros Burriol y Pellicer y tambe veix jo testimoni que los predits van aquadrillats y armats de pedrenyals curts y llarchs y causan moltas inquietuts en dit lloch de Anyer".

Aquests bandolers Burriol i Pellicer deurien donar molts mals de caps a la gent de Nyer, fins el punt de fer-se els amos de la plaça del poble, com relata un altre testimoni de nom Melcior Lopez:

  

"Y tambe es veritat que un dia de la setmana Sancta proxim passada viu jo testimoni als predits (Burriol i Pellicer) ab tres o quatre de altres que jugabaen a billes en la plaça de dit lloch fent menys preu de la justitia y se digue publicament que en la paret de dita plaça tant com estiguerent jugant tenian arrenglats quatorse o quinse pedrenyals los quals veiv jo testimoni que van continuament aquadrillats ab pdrinalls de dos y tres palms".

REPORTATGE AL DIARI DE GIRONA

 

Aquest diumenge passat el suplement El Dominical del Diari de Girona va publicar el reportatge "Divulgant l'infinit llegat de Serrallonga".

Un extens i molt il·lustrat reportatge que sintetitza l'exposició i també la meva passió pel bandoler.

L'article repassa tota la meva afició per en Serrallonga des dels anys vuitanta del segle passat i fins arribar a l'exposició "Tresors d'en Serrallonga".

En la part visual resumeix molt bé el contingut de l'exposició i tota la creació realitzada al llarg dels segles al voltant del bandoler.

És un treball de Laura Teixidor, a qui li agraeixo la feina i que aquella llarga conversa que em va permetre explicar-li tot el que crec conèixer sobre en Serrallonga i el que representa per a la cultura i per al país.