dimarts, 29 de setembre del 2015

DIBUIXOS DEDICATS PER A "RACONS DEL BANDOLER"




Enguany em van encarregar alguns exemplars del meu còmic "Serrallonga , els angelets de la terra" per a obsequiar guanyadors de la cursa d'orientació amb caiac "Racons del bandoler 2015".

Es tracta d'una singular activitat d'aventura i orientació que transcorre per l'impressionant entorn natural del pantà de Sau, al peu de la cinglera de Tavertet, en el terme de Vilanova de Sau.

L'organitza els bons amics d'Aquaterraclub, amb en Marc al capdavant, qui s'encarreguen de gestionar una empresa d'activitats d'oci i natura en aquest paradís proper osonenc.

En aquesta entrada del bloc us ensenyo alguns dels dibuixos que vaig dedicar, amb personatges com en Serrallonga, el Fadrí de Sau i l'Elisabet amb paisatges de Vilanova i el Collsacabra.




dijous, 24 de setembre del 2015

JOSEP NOGUÉ, EL PINTOR DELS BANDOLERS DE LES GUILLERIES

 




En l'exposició "Serrallonga, dibuixant la llegenda" he pogut comptar amb la col·laboració de l'artista i bon company de Sant Hilari Josep Nogué.

Josep Nogué , a banda de ser una encantadora persona amb qui tenir interessants converses absolutament allunyades de la pedanteria d'alguns artistes, és per a  mi un creador complert: il·lustració, caricatura, còmic, pintura, dibuix, art contemporani, relat, ... tot el que volgueu.

Però amb ell coincidim, a més, en l'ús d'en Serrallonga com a element inspirador.

Ell, l'any 1999, va imaginar i pintar el rude bandoler que sempre ha il·lustrat els cartells de la festa Torna en Serrallonga de Sant Hilari Sacalm.

I més recentment, el personatge l'ha tornat a inspirar com queda palès en una sèrie de quadres de recreació històrica que en Josep ha pintat.  Ell, que va tornar fa uns anys al seu Sant Hilari natal, sembla haver trobat en el bandoler el millor motiu per a dibuixar i recrear aquest magnífic entorn natural.

Amb un estil de perfecte il·lustrador en Josep Nogué ha creat una sèrie de quadres que tenen en Serrallonga i la seva quadrilla de bandolers com a protagonistes; donant forma visual a la llegenda (per exemple els quadres dedicats a l'episodi llegendari de la fugida de la Roca del Mal Sopar de Querós) i la vida quotidiana dels bandolers de les Guilleries (per exemple les pintures que imaginen en Serrallonga descansant a Sant Miquel de les Formigues).

Per tant , asseguro que no hi ha millor manera de retrocedir en el temps i fer visible el deambular d'en Serrallonga i els seus bandolers per aquestes muntanyes que mirar els quadres d'en Josep Nogué.

Amb total seguretat dic que ell, en Josep,  és el "pintor dels bandolers de les Guilleries".

Per a conèixer la seva obra podeu accedir a aquest enllaç.


dimarts, 22 de setembre del 2015

EN SERRALLONGA DE QUIM BOU





Un altre bon amic que col·labora en l'exposició "Serrallonga, dibuixant la llegenda" és en Quim Bou.

No podia faltar-hi, precisament, l'artista que va donar forma a la versió en còmic de la pel·lícula produïda per TV3 l'any 2008 i que va revifar el mite del bandoler.

En Quim va ser l'encarregat d'adaptar al còmic la pel·lícula que cavalcava entre la llegenda i la història coneguda del bandoler de les Guilleries.

Del seu treball en vaig parlar breument en  aquesta entrada del bloc i n'inclouré una en l'apartat del "Rebost del bandoler" dedicat als còmics.

El material exposat a Sant Hilari consisteix en diversos originals d'en Quim i reproduccions dels passos de creació dels seus còmics, cosa que ens permet gaudir del procés d'elaboració de la seva obra.

Així, els originals ens permeten veure com són les pàgines ja entintades, abans d'aplicar-los-hi el color mitjançant ordinador. Cada original s'acompanya d'una reproducció de la mateixa pàgina en llapis i del seu acabat en color.

A banda de les pàgines senceres hi podeu trobar "story-boards" (esbossos) de pàgines senceres i originals i aplicacions de color de la creació dels personatges i la portada del còmic.

Al meu modest entendre, la millor proposta per a conèixer en directe com es crea un còmic actualment, de la mà d'un dels nostres millors autors - en Quim  Bou- i un dels nostres grans personatges - en Serrallonga-.



dijous, 17 de setembre del 2015

"SERRALLONGA : DIBUIXANT LA LLEGENDA", EXPOSICIÓ A SANT HILARI



En la programació de la festa Torna en Serrallonga d'enguany hi participo amb l'organització de l'exposició "Serrallonga: dibuixant la llegenda".

La proposta és conèixer com s'ha dibuixant en Serrallonga al llarg dels segles, quina ha estat la iconografia que d'ell han  imaginat i han dibuixat diferents artistes des del segle XIX fins avui en dia, i parteix de material visual de la meva col·lecció particular.

En l'exposició hi trobareu una part d'aquest material  i hi podreu conèixer com s'ha dibuixat el bandoler des dels primers gravats litogràfics que il·lustraven les novel·les de Víctor Balaguer i els romanços de cec de mitjans segle XIX, fins els còmics del segle XXI. Tot això passant per les il·lustracions de les portades de la novel·la popular del XX, els cromos de xocolata o els cartells publicitaris de 1948.
 
També hi ha una petita mostra dels meus dibuixos originals.

Però el més important de l'exposició , la principal recomanació que us faig per visitar-la, és l'obra original de dos artistes que m'han  ajudat amb les seves aportacions: en Josep Nogué i en Quim Bou.

En Josep Nogué, pintor nascut i retornat a Sant Hilari, hi aporta els seus quadres d'estil realista sobre el deambular diari dels bandolers del XVII per les Guilleries.

En Quim Bou , bon amic i dibuixant professional de còmics, hi aporta els dibuixos originals del còmic que va realitzar el 2008 per a l'editorial Glenat i que adaptava a aquest format la sèrie de TV3.

En les properes entrades us parlaré del material exposat per aquests dos artistes.

De moment, convidar-vos a pujar fins a Sant Hilari Sacalm per a poder veure l'exposició, ja sigui aquest cap de setmana de festa, ja sigui qualsevol dia dels que romandrà oberta (fins el 30 de setembre).




dimarts, 15 de setembre del 2015

FESTA TORNA SERRALLONGA A SANT HILARI



Aquest cap de setmana, els dies 19 i 20 de setembre, torna a celebrar-se la festa Torna Serrallonga de Sant Hilari Sacalm.

Hi trobareu un munt d'activitats per a passar-s'ho bé i conèixer la figura històrica del bandoler, la seva relació amb al capital de les Guilleries i la seva llegenda.

El pòsit festiu que ha deixat la memòria del bandoler al llarg dels anys el podreu trobar en les representacions del "Ball d'en Serrallonga" que es realitzaran el dissabte a la tarda; on hi actuaran , a banda de la colla de Sant Hilari, la colla del Ball d'en Serrallonga de Vilafranca del Penedés.

Aquesta darrera és precisament la colla que va recuperar el ball ara fa trenta-cinc anys i enguany ho celebren d'una manera especial. Podeu conèixer-los en aquesta web.

Activitats infantils, passejades per conèixer el territori,concurs de ratafia...

Enguany també estrenen la representació de l'obra "Les dones del bandoler" de Margarida Feliu.

Durant tot el cap de setmana hi haurà un "Mercat Barroc" on hi seré present amb la meva parada de venda i signatura de còmics.

Una altra de les novetats de la festa d'enguany és l'exposició "Serrallonga, dibuixant la llegenda", de la qual us en parlaré en la propera entrada del bloc.

No us perdeu la festa. Podeu trobar en programa en aquest enllaç.

dijous, 10 de setembre del 2015

11 DE SETEMBRE A BARCELONA

Aquest 11 de setembre tenim una nova crida de país: la Via Lliure 2015.

Una nova proposta de l'ANC per a mantenir activada la mobilització ciutadana per la independència del meu país i a la que no hi podem faltar.

Una altra proposta interessant per a fer a Barcelona -i així aprofitar tot el dia- és apropar-se a la Fira d'Entitats que organitza "Gent de la Terra" al passeig de l'Arc del Triomf.

Allí hi seré, com cada any, amb la meva parada de còmics d'en Serrallonga.

Aquesta entrada l'he il·lustrat amb el dibuix amb el que he col·laborat en un llibre que Òmnium de la comarca de la Selva està preparant i que recull missatges de text i il·lustracions per  la independència de Catalunya.

Via Lliure cap a la República Catalana.

dimarts, 8 de setembre del 2015

L'ALBÓ DE CASTANYET (1)

Idealització de l'assalt a l'Albó de Castanyet per part del Fadrí de Sau,
Cristòfol Madriguera i els altres homes de la quadrilla.

Dalt l'altiplà de la serra del Corb, la vegetació es torna més d'alta muntanya,
amb castanyers i una vegetació més verda.


Una vegada hem guanyat l’alçada de l’altiplà de la serra del Corb seguim la carena i veurem una mica llunyà sota nostre, a la nostra dreta i entre les bagues de castanyers, el gran casal de l’Albó.

Es tracta d’una de les pairalies principals de la zona, centre d’una extensa propietat que abasta també diferents masoveries.
La primera referència documental del casal és de l’any 1362 i diferents llindes repartides per les tres plantes de l’edifici, amb inscripcions i dates reculades,  ens certifiquen que es tracta d’un lloc amb molta història.

I una part d’aquesta llarga història l’ocupen també episodis viscuts per en Serrallonga i la seva quadrilla de bandolers.

Trobem diferents referències a l’Albó en el procés judicial d’en Serrallonga i sorprèn una particularitat: els propietaris del mas foren fautors del bandoler, però abans havien patit un robatori dels homes de la quadrilla.

Així ho explica Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, en les seves declaracions:

“Lo dia de Santa Anna del any 1629 trobantnos deves Caros determinarem prendrer la volta deves Castanyet  effecte de robar la casa de T. Albo pages de dit lloch cvom de fet hi baxarem tots armats dels nostres pedrenyals curts que erem Christofol Madriguera , los dos germans Salas, lo Guirigay, Jaume Ganyada ja preterits tots, Guillem Clavell y jo testimoni”.

“Y arribats en casa de dit Albo a la tardeta trobant les portas obertes entrarem en dita casa y espa yant caxes y cofres robarem de dita casa algunes sexanta lliures ab diner affectiu que jo las trobi reconexent las caxes y tambe la roba de lli y llana quens aparegue si be fou pocha y tres pedrenyals y una xispa los dos de tres palms y los altres dos de quatre palms y de dita casa prenguerem molta provisio de pa y vi hins ne anarem dret al bosch de les Verbolades y alli ferem nit y lo endema nos partirem lo robo per iguals parts que cada hu prengue sa part y jo la mia”.

dijous, 3 de setembre del 2015

SANT ANDREU DE CASTANYET

 Il·lustració idealitzada d'en Serrallonga i la Joana amb el rector de Castanyet.


 Quan hem passat Can Patrinxo i enfilem el camí de bast que serpenteja fins dalt la Serra del Corb, podem veure a la nostra dreta, entre els castanyers i força lluny, l’església i la rectoria de Sant Andreu de Castanyet.

El rector de Castanyet havia estat un dels fautors d’en Serrallonga en el segle XVII, com ell mateix explica en el procés sumarial:

“Jo conech molt be a T. Iglesies prevere y rector de Castanyet lo qual es amich y valedor meu y en sa rectoria so estat jo en companyia de dita Joana algunes vegades y alli nos ha donat a menyar y beurer abundantment”.

En Serrallonga narra la seva estada a la rectoria l’any 1633, els darrers mesos de la seva vida que van transcórrer, junt amb la Joana Macissa, per aquests verals de Santa Coloma, qui explica també:

“en sa rectoria de Castanyet som estats nosaltres diverses vegades y ell –el rector- ordinariament  menya y dorm en casa den Albo de Castanyet perque son germa es mort y ell te compte per la casa”.

El rector sojornava habitualment a la gran masia de l’Albó, tot i així deixava ben clar a la seva majordoma les atencions que havia de prestar a en Serrallonga quan aquest rondava per allí:

“Digue una vegada a la mayordona que sempre que yo arribas en dita rectoria que ella quem donas a menyar y tot lo que hauria menester com de fet dita mayordona ho feye y en particular me recorda quens hi trobarem dita Joana y jo una vegada que erem molt prop de la festa de Sant Miquel de setembre”.


dimarts, 1 de setembre del 2015

RUTA CIRCULAR D'EN SERRALLONGA A SANTA COLOMA DE FARNERS


Il·lustració que representa la quadrilla d'en Serrallonga baixant pel camí mil·lenari
de Can Patrinxo, deixant enrera la cresta més alta de la Serra del Corb.
     
Mapa de la ruta.


 Camí mil·lenari de Can Patrinxo, envoltat de sureres i amb la Serra del Corb al fons.


 Començant l'ascensió de la Serra del Corb, deixem a mà esquerra el camí
travesser a Ca l'Huix.

 El premi de la pronunciada pujada a la Serra del Corb és una vista panoràmica
espectacular de tota la plana, des de la formació rocallosa anomenada "La Trona"

A Santa Coloma de Farners , just sortint de casa meva mateix a peu , disposo de la possibilitat de fer una ruta molt relacionada amb en Serrallonga que hem fet força sovint amb en Jack, el nostre gos .

Part del camí es realitza pel GR 178 Ruta d’en Serrallonga, cosa que ja ens indica la seva relació amb la història del bandoler.

Els darrers dies de la seva vida en Joan de Serrallonga va passar-los en aquest entorn i en els procés sumarial trobem moltes referències a masos i llocs per on passem en fer la ruta.

Per tant, és una de les propostes més properes i fàcils per a resseguir les petjades històriques del bandoler i gaudir d’un entorn natural privilegiat.

Es tracta d’una ruta circular de 28 quilòmetres que es realitza  sumant trams de diferents senders i itineraris senyalitzats: 

1)     El sender local del camí mil·lenari de can Patrinxo. Aquest itinerari està senyalitzat amb marques verdes i des del pont de Can Manyà, a Santa Coloma, ascendeix la Serra del Corb fins arribar a l’ermita del Padró.
2)     Des de l’ermita del Padró seguim les marques blanques de la “Ruta de les 10 ermites” que deixem a mig camí  per resseguir les vermelles del “Camí dels bandolers” que ens porta fins l’hostal de l’Espinau.
3)     A pocs metres de l’Espinau trobarem les marques blaves del camí senyalitzat que porta fins a l’ermita de Santa Bàrbara.
4)     Seguint aquest camí ens trobarem amb el camí ascendent del GR 178 , el qual prendrem i que ens portarà sense deixar-lo i sense pèrdua a l’inici de la ruta.

El recorregut es pot fer en un sentit o un altre. Si fem primer l’ascensió de la Serra del Corb el camí de retorn serà tot en baixada.

Nosaltres el realitzem en unes sis hores, comptant parades, però es pot fer més a poc a poc i dedicar-hi un dia.

La zona és quasi tota de bosc mediterrani, per tant d’ombres no gaires fresques. És millor evitar temporades i hores de calor.

En síntesi, el que farem és resseguir totes les carenes que envolten  la vall de Castanyet. 

En les properes entrades del bloc explicaré aquesta ruta i totes les troballes que podem fer al voltant de la història del bandoler Serrallonga en fer el camí.