Il·lustració idealitzada d'en Serrallonga i la Joana amb el rector de Castanyet.
Quan
hem passat Can Patrinxo i enfilem el camí de bast que serpenteja fins dalt la Serra del Corb, podem veure
a la nostra dreta, entre els castanyers i força lluny, l’església i la rectoria
de Sant Andreu de Castanyet.
El
rector de Castanyet havia estat un dels fautors d’en Serrallonga en el segle
XVII, com ell mateix explica en el procés sumarial:
“Jo conech molt be a T. Iglesies
prevere y rector de Castanyet lo qual es amich y valedor meu y en sa rectoria
so estat jo en companyia de dita Joana algunes vegades y alli nos ha donat a
menyar y beurer abundantment”.
En
Serrallonga narra la seva estada a la rectoria l’any 1633, els darrers mesos de
la seva vida que van transcórrer, junt amb la Joana Macissa, per aquests
verals de Santa Coloma, qui explica també:
“en sa rectoria de Castanyet som estats
nosaltres diverses vegades y ell –el rector- ordinariament menya y dorm en casa den Albo de Castanyet
perque son germa es mort y ell te compte per la casa”.
El
rector sojornava habitualment a la gran masia de l’Albó, tot i així deixava ben
clar a la seva majordoma les atencions que havia de prestar a en Serrallonga
quan aquest rondava per allí:
“Digue una vegada a la mayordona que
sempre que yo arribas en dita rectoria que ella quem donas a menyar y tot lo
que hauria menester com de fet dita mayordona ho feye y en particular me
recorda quens hi trobarem dita Joana y jo una vegada que erem molt prop de la
festa de Sant Miquel de setembre”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada