En els darrers mesos ha tornat d'alguna manera la controvèrsia sobre la continuïtat de les obres del temple més emblemàtic de Barcelona: la Sagrada Família.
La polèmica l'ha servit Daniel Mòdol, regidor d'arquitectura de l'Ajuntament, criticant la continuïtat de les obres d'un edifici que considera "una mona de pasqua" o que ja no respon a un projecte de Gaudí.
Des del meu punt de vista la Sagrada Família pot agradar més o menys i totes les opinions seran respectables, però sobre la continuïtat o no de les obres, millor que ens ho expliqui el mateix Antoni Gaudí.
El 24 de febrer de 1901 els socis del Centre Excursionista de Catalunya van fer una "visita extraordinàriament enlluernadora y poètica al temple en construcció de la Sagrada Família" que van recollir en el butlletí de l'entitat.
I van tenir el privilegi de disposar d'un guia de luxe: el mateix arquitecte Antoni Gaudí.
Un dels visitants va dir a l'arquitecte:"Quina llàstima que la vida sigui tant curta, que no pugui acabar l'obra vostè!".
I va respondre l'arquitecte: "No, no ho voldria pas; perquè no convindria. Una obra aixís ha d'esser filla d'una llarga època. Com més llarga millor. S'ha de conservar sempre l'esperit del monument, però la seva vida ha de dependre de les generacions que li transmeten y ab les que viu y encarna".
Aquesta era, doncs, la voluntat del mateix Antoni Gaudi.
Podeu llegir tota la crònica en aquest enllaç. Aquesta entrada l'he il·lustrat també amb un article que apostava per la continuïtat de l'obra, publicat l'any 1922 en la revista Catalunya Gràfica.