dijous, 30 de juliol del 2020

ALTRES EPISODIS DELICTIUS DELS GORNERS



En una ocasió Antic Gornès venia de Sant Pere de Torelló amb altres bandolers i els aturà un tal Roig de l’Esquirol, qui en saber qui eren els acompanyà un tram del camí:

“hins ne anarem dret al Squirol y passarem tots junts per lo mig del lloch aportant lo Antich Gornes un basto de rey curtet en les mans com ha comissari hins acompanya lo dit Roig mitja llegua mes enllà del Squirol dient que bastave que fossem nyerros”.

Aquest episodi demostra l’altivesa i seguretat que trobaven els bandolers en les terres dels senyors nyerros.

Antic Gornès participa també en al crema de la casa d’en Maneja de Sau, promoguda l’any 1626 per Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, per un conflicte de diners amb el pare d’aquest.

I finalment, també trobem Antic Gornès en l’assassinat de Miquel Sui de Susqueda:

 “la festa de Sant Joan de Juny del any 1628 estant nosaltres menjant cireres a uns cirerers a les Palanques de Susqueda verem venir deves nosaltres Miquel Suy de Susqueda y per lo que lo Jaume Ganyada se quexave que li havia trahit son germà Andreu Ganyada lo prenguérem y  lo lligarem y sel ne aportaren al coll de Nafre y a lli lo amtaren a pedrenyalades”.

Sabem de la mort d’Antic Gornès, el petit Gornès, a mans del batlle Benet Quintana. Desconeixem quina va ser la dissort dels altres germans, d’en Gabriel i  en Jeroni.

El mas  Gorners de Plantadís va continuar dempeus, tot i que desconeixem si va ser castigar per les autoritats, i avui en dia reneix per a poder continuar sent  testimoni físic que ens recorda el pas dels bandolers per aquestes terres.

Bandolers com el petit Gornès, qui declamava a crits i al mig de la plaça  la seva valentia en el ball d’en Serrallonga :

“Dixeume Petit Gornés
Natural de Plantadís
Que en materia de robar
Jo sol ne valc per cinch ó sis”

EL SEGREST DE L'AMO DE CAN PLA DE BRUNYOLA



També trobem ens germans Gorners com a instigadors del segrest de Salvi Negre i Pla, del mas Pla de Brunyola, comés en companyia del mateix Serrallonga el febrer de 1627. Així ho relata el cap de quadrilla:

“E mes dich señor que es veritat que en lo mes de febrer de 1627 un dia que nom recorda jo quin dia era, anant jo aquadrillat ab Antich Gornes, Jeroni Gornes y Gabriel Gornes germans ja preterits trobant-nos sobre lo lloch de Brunyola devallarem al camí prop de la casa de T. Pla dit lo Negre de Brunyola y de ventura encontrarem a dit pla al qual detinguérem y robarem los diners que portave que foren quinse o setse lliures que jo non viu mes y per lo que dits Gornesos deyen ere home rich lo lligarem ab cordes que ja portàvem y li diguérem ques composas ab tres centes lliures y que nol deixaríem anar manco y aportant pres y lligat a dit Pla dit lo Negre passarem a la rectoria de les Esposes y trobant allí a dos dones y un fadrí los diguérem que anassen a casa dit Pla y vinguessin a rescatarlo y que portessin tres centes lliures y que si no les portaven lo mataríem”. 
 
Els segrestadors s’emportaren la seva víctima cap els boscos d’Osor, on s’estigueren set o vuit dies:

“al cap dels quals vingue un germà de dit pla ab dos o tres de altres yns portaren dites tres centes lliures ab or y plata si be es veritat que jo nols viu perquè no mi volgui demostrar y dites tres centes lliures prengueren dits germans Gornesos y donaren lliberat a dit Pla y apres tots nos partirem dit diner”. 
 
La declaració d’en Serrallonga ens permet conèixer que els tres germans (“ja preterits”) haurien estat atrapats i haurien mort ajusticiats abans de 1633.





dimarts, 28 de juliol del 2020

PLA D'AIATS I CABRERA

 

 


Una caminada als cims més emblemàtics  del Cabrerés: el pla de l’Aiats i  el santuari de  Cabrera. 

En dic una “caminada d’alçada” no pel desnivell, que no arriba als 600 metres, sinó perquè bona part del camí el fem arran de cingleres i podem gaudir d’unes panoràmiques de 360 graus a tota la plana, a vista d’àguila.

El recorregut s’inicia a Cantonigrós i darrera de la masia d’Aiats inicia l’ascens pel pintoresc “grau de l’escaleta”, un sender foradat a la terra i a la roca que ens porta còmodament a l’altiplà. 

Dalt Aiats ens espera les runes de la “cabanya de l’Aiats”, un habitatge construït els anys 50 per als temporers que treballaven els camps de patates que s’hi van conrear, un mar de falgueres i unes vistes espectaculars arran de cinglera.

Creuem tot l’altiplà, descendim fins el coll de Bram  i pugem a Cabrera pel camí enllosat de les marrades.  A dalt ens rep el santuari i tots els paisatges osonencs que queden sota seu.
El camí de retorn el fem per sobre les Bores de Masarella. Una curiositat geològica creada per moviments de terra que van esqueixar la cinglera. Passem tota la cresta de les Bores i arribem fins a l’agullola de la Tuta, un cim carregat de llegendes i de bones panoràmiques.

Una ruta circular indispensable per a conèixer dos dels cims més populars del Cabrerès, acompanyats de bonics paisatges i del dringar dels esquellots de les vaques que hi pasturen arreu.

dijous, 23 de juliol del 2020

ROBATORIS AL CAMÍ RAL


Una de les accions preferides dels bandolers del Barroc era el robatori en els camins rals o principals de l’entorn de les Guilleries. Els Gornès no van faltar en aquestes cites.

Explica Serrallonga que “en lo mes de novembre de dit any 1627 anant jo aquadrillat amb tota la quadrilla de montanya y trobantnos sobre Sant Hilari tractarem de baxar en lo camí real de Gerona a la vila de Banyoles a robar els passatgers y aguardarem a fer dit robo lo dia que jo sabie que en Gerona hi havie fira”. Aquell dia detingueren molta gent, però robaren poca cosa, emportant-se a un notari de Besalú per a cobrar un rescat.

El mes de novembre de 1627 , junt amb en Serrallonga i altres de la quadrilla, es posaren a pas en el camí ral que va de la ciutat de Girona a la vila d’Amer. També segrestaren un  tal Mas, apotecari de Figueres, per a obtenir-ne un rescat. Com explica Serrallonga en la seva confessió:

“En lo mes de novembre de dit any 1627 anant jo aquadrillat ab los demes lladres de la quadrilla determinarem posarnos a pas en lo camí real qui va de la Ciutat de Gerona a la vila de Amer a efecte de robar  los passatgers com de fet tots armats de nostres pedrenyals curts y llarchs nos posarem en dit puesto que eram Pere Joan Puig de la Vall, lo Gavaig den Sala, Steve Canals, Antich Gornes y Christofol Madriguera”

dimarts, 21 de juliol del 2020

L'EMBOSCADA DE LA SANGLAS DE QUERÓS



                                          El mas La Sanglàs de Querós a mitjans segle XX
                                                   (Foto: Arxiu Comarcal d'Osona)

A Gabriel Gorners el trobem , el desembre de 1628, en la trampa que tendiren a la quadrilla al mas Sanglas de Querós. En aquella ocasió va resultar ferit pels trets de la gent del batlle d’Osor:

“Teniam en nostron poder al fill den Boada de Salitja per composarlo y estant com estave lo dit Serrallonga malalt de un encordis que tenia jo lo acompanyi en al casa dita los Sanglas de Caros per madicinarse y purgarse allí...”.

Aquell dia Benet Quintana, batlle d’Osor i comissari reial, va preparar una emboscada de les Sanglas i els bandolers van sortir en estampida, generant-se un fort intercanvi de trets del qual en sortiren nafrats Gabriel Gornès i Pere Sala, germanastre d’en Serrallonga.

Fugint tots cal a les muntanyes de Querós dalt la serra de Sant Andreu de Bancells es trobaren amb Antic Gornès i Joan Caminades. Ambdós venien d’acompanyar a Vic al cavaller nyerro Vicenç Valls i al barber Sans. Aquest darrer (els barbers , els metges en aquella època) era qui havia delatat els bandolers, dient a les autoritats que en Serrallonga estava a la Sanglas. Pocs dies després Vicenç Valls, després d’haver-lo descobert, el va fer matar.