L’estrella de Joan Vehils va
declinar el setembre de l’any 1631. La delació de Bartomeu Quelles va fer que
vos detingut i empresonat, la justícia l’interrogà:
“Vuyt o nou dies abans de la festa de Sant
Miquel de setembre ara mes prop passada me prengue T. Gonter balle de la vila
de Terrassa en casa de una germana mia ques diu Antiga Monllora dins dita vila
de Terrassa y confiat yo de la fe y paraula de real de V.M. señor micer
Guiament de part de sa excellentia me dona de que dient jo al veritat de tots
los delictes que he comesos fins a la hora present sem fara llarga y bastant
remissió de tots ab que me prenga com ab la present depositio me prench per
pacte de servir remant en les galeres de sa magestat per temps de tres anys”.
El batlle que va prendre al
Bordegàs Vehils era Jaume Gonteres, màxima autoritat de la vila en aquell temps
i al qual trobem en les actes de les sessions del Comú i també com a signant d’una “Crida contra els
bandolers” l’any 1629.
D’acord amb aquest extracte
del procés Vehins hauria conmutat la pena de morir a la forca per la de ser
condemnat a remar a galeres per un període de tres anys.
No disposem de la sentència,
per tant no sabem del cert si es va complir el tracte. Hem de suposar que sí i
que, per a no estalviar-se l’escarment, també hauria estat prèviament condemnat
a ser assotat en els llocs públics habituals.
La condemna a remar en les
galeres equivalia però a una mort en vida. Els galiots (condemnats a remar)
vivien lligats amb cadenes als bancs de la galera, remant constantment, mal alimentats, ... Era pitjor aquest càstig
que no pas el morir a la forca.
Joan Vehils, el Bordegàs
Vehils, el bandoler de Terrassa, va finalitzar la seva vida de foragitat de la
Llei i va desaparèixer per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada