Enric Sió i Guardiola (Badalona 1942-Barcelona 1998) va ser un conegut
dibuixant i guionista de còmics, a més d’il·lustrador, publicista i fotògraf.
Va rebre nombrosos reconeixements i premis internacionals, com el Yellow Kid de
Lucca els anys 1969 i 1971. Després de treballar per a l’agència Selecciones Ilustradas
de Josep Toutain, va experimentar amb innovacions visuals i estètiques en
sèries com Aghardi i culminant amb la seva obra més surrealista, Mara.
Va treballar també a Itàlia i França. Retornat a Barcelona, l’any 1979,
publicà a la revista Rambla i també es va intentar l’edició, amb l’efímera
revista de còmics La Oca. A partir de 1985, veient que el món del còmic per
adults tocava a la fi en el nostre país, es va dedicar principalment a la
publicitat i la fotografia.
D’ell es diu que va ser un dels dibuixants més compromesos en la
reivindicació del còmic coma expressió
artística, participant en al renovació d’aquest en el nostre país i també
publicant el primer còmic polític de la Transició. Va ser un experimentador
dels recursos artístics i narratius.
El reconeixement públic, que al nostre país faltava a aquest autor, va
arribar finalment l’any 2019 a Badalona, amb l’exposició “Enric Sió, el
dibuixant que va trencar motlles”, comissionada per Jordi Riera Pujal, també autor del llibre que es va publicar amb motiu de l’exposició.
Sió va ser un creador dinàmic i inquiet, això és el que Jordi Riera i les
persones que el van conèixer en poden explicar.
I com a tal va cercar projectes que el motivaven i els va intentar tirar endavant.
Un d’aquests projectes era una pel·lícula sobre la història d’en
Serrallonga.
Fa uns anys el bon amic Josep Ramírez em va fer a mans un document
mecanografiat anònim titulat “Serrallonga i la seva època”. Es tractava d’un
document de cinquanta-dues pàgines que resumia la biografia del bandoler
incrustada també en els principals fets del país en aquell segle. Un molt bon
treball de síntesi biogràfica i històrica, però que no vaig saber qui era l’autor, ni la procedència, ni
l’objectiu. Tot el que sabia, pel que m’havia informat en Josep, era que el
document el guardava la família del dibuixant Enric Sió.
Al cap d’un temps, el 2019, vaig coincidir amb Jordi Riera Pujal i em va
comentar que Enric Sió havia tingut al cap el projecte de fer un film sobre la
història d’en Joan de Serrallonga. El que hauria estat tercer film sobre el
bandoler, però, no va tirar endavant i vam haver d’esperar al projecte de
l’Esteve Rovira.
Fa poques setmanes vaig saber que el fons de l’Enric Sió va ser cedit a la
Biblioteca de Catalunya, on també es va dipositar part de la seva obra
original, adquirida en aquest cas per la Generalitat. En el cercador de la
Biblioteca vaig localitzar fàcilment el fons i vaig anar a consultar-los a
Barcelona.
L’objectiu era conèixer quin era el propòsit de l’Enric Sió, fins on va
arribar, i poder documentar i explicar el seu projecte.
I vaig descobrir que l’Enric Sió,
també es va apassionar i que va quedar atrapat per al figura del nostre
bandoler.
En les properes entrades del bloc us explicaré tot el que vaig veure del
que ell va visionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada