El catàleg de la Biblioteca de Catalunya incorpora dos elements del fons de
l’Enric Sió amb l’anotació “Serrallonga”. El primer element és un dibuix
original de l’Enric amb quatre personatges i el nom del bandoler al centre.
Entre els quatre personatges hi ha els retrats d’Olivares i de Felip IV.
L’altre element, més ampli, està catalogat com a “Material de treball per a un audiovisual
sobre Serrallonga”. Conté un arxivador amb un quadern de guions i notes
manuscrites sobre el projecte; el mecanoscrit “Serrallonga i la seva època”,
fotocopiat en català, i un original en castellà amb insercions manuscrites de
pàgines senceres; una taula gràfica, cronològica, d’actuacions d’en Serrallonga
i els bandolers; mapes de Catalunya i de la Catalunya Nord amb rutes i indicacions
de llocs on va passar i actuar en Serrallonga; fotografies de camp d’alguns
d’aquests llocs; diapositives amb fotografies de l’Enric Sió vestit de
trabucaire; arxiu fotogràfic i d’il·lustracions sobre armadures, armes,
vaixelles i fotografies extretes de pel·lícules ambientades en el segle XVII.
Començant pel menys rellevant , vaig entendre que en aquests arxivadors
contenen l’habitual documentació gràfica que en els anys seixanta i vuitanta
era imprescindible per als dibuixants de còmics: il·lustracions i fotografies
que els servien per a reproduir fidelment els elements d’època. Els vaixells,
armadures i fotografies de films com el “Aguirre i la còlera de Dios” de
Herzog, els devia utilitzar Enric Sió per al còmic que es va editar sobre
l’explorador Hernando de Soto (Ed. Larousse, 1979). Amb tot, alguna part
d’aquest material podia ser utilitzat per a un projecte relacionat amb
Serrallonga, com per exemple les fotografies dels pedrenyals i arcabussos.
Respecte la resta, el quadern manuscrit és l’element central per a intentar
conèixer el propòsit del creador.
La data del projecte és l’any 1984. L’anotació que fa ell de la data en el
quadern corrobora la data que jo vaig esbrinar del treball mecanografiat,
fàcilment perquè cap el final indicava que feia tres-cents cinquanta anys de la
mort del bandoler.
L’element primigeni i essencial,
continua essent el treball mecanografiat “Serrallonga i la seva època”.
És el treball acadèmic que va utilitzar Sió per a conèixer al figura del
bandoler i començar a traçar guions i treballs de camp. Continuo desconeixent
l’autor d’aquest meritori treball (que seria perfectament publicable), però ara
conec que les anotacions manuscrites i les referències que hi ha escrites sobre
l’exemplar en català són de l’Enric Sió.
Una vegada coneguda la biografia del bandoler i el context històric Sió ja
s’havia format una opinió sobre Serrallonga i avançava en un possible guió d’un
film.
Per a ell Serrallonga “Ha de ser tot víscera, cap o poc intel·lecte, però
noble i generós, poc o gens cobdiciós”.
D’acord amb l’època Serrallonga és el primer “bandoler popular”, encara que
ell no vulgui, perquè l’aristocràcia
havia abandonat ja el bandolerisme. “El poble el veu abandonat pels barons i el
bandoler passa a dependre dels pagesos. Això el fa popular i esdevé així la
figura d’una tragèdia catalana”.
“Serrallonga va fins a la fi, no traeix com el Roca (Guinarda)”. Aquesta
visió de l’Enric , contrastant Serrallonga amb Perot Rocaguinarda, coincideix
amb la visió popular del mite, que menysté el Perot que es va acollir a
l’amnistia reial i entronitza el Serrallonga que mor com li cal a tot bandoler.
Segons el meu parer Enric Sió volia coneixia perfectament la història real
del pagès bandoler, posat a mala vida i autor de crims i robatoris, però
mantenia una visió romàntica i commoguda pel personatge. La visió realista,
però menys crítica, en al qual també em circumscric jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada