I més enllà d’aquesta presentació genèrica hi ha el detall.
A la Terra Alta petits pobles de pedra o de parets amb calç
pintada de blauet i altres colors ocres. Tots ells enfilats en suaus carenes i pujols, on hi van a buscar
alçades i protecció. Dominats per grans esglésies d’estil barroc i alts
campanars que volen ser far o torre de vigia.
Amb carrerons força protegits per porxades i arcades. I amb alguns
palauets també barrocs que evoquen la presència d’algunes famílies riques.
Corbera d’Ebre, Gandesa, Batea, Vilalba dels Arcs, La Poble de Massaluca, la
Fatarella i Pinell de Brai s’inscriuen en aquesta paleta de pobles.
Entre uns i altres, terres de conreu i secà, amb oliveres,
ametllers en flors i vinya, molta vinya, la que serveix per a produir els valorats
vins de la comarca. I ermites, moltes ermites.
La geografia s’emmarca entre
les rabioses parets de pedra dels Ports i la serra de Pàndols, al sud;
la terra castigada del Matarranya a l’Oest i les ondulacions que es deixen
caure a les aigües del pantà de Riba-Roja al Nord.
A llevant el riu Ebre, que dóna nom a la comarca de la
Ribera d’Ebre.
Aquí trobem pobles que remullen els peus a la gran llera del
riu i s’hi emmirallen: Mora d’Ebre, Mora la Nova, Miravet (un dels pobles més bonics del país) i Flix,
són els que hem visitat. Al seu voltant grans extensions de fruiters que ara
estan en flor i records en pedra de la
importància històrica del riu: els castells de Miravet, Mora d’Ebre o Flix.
Aquest és el contrast de les dues comarques, explicat de manera
metafòrica pel la conversa que tenen el riu Sec i el riu Ebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada