Jo coneixia molt
lleugerament l’existència dels teatres de paper. Va ser durant al visita que
vam fer al Museu Frederic Marés de Barcelona, en les seves sales dedicades a les
diversions, on vaig trobar-me la valuosa col·lecció de teatres de paper que l’escultor
va aplegar.
Els teatre de paper de
la col·lecció de Frederic Marés estan exposats en vitrines especialment
construïdes per a ser mostrats. Hi ha veritables joies provinents d’Alemania,
França i Anglaterra. I no hi falten els editats
per la casa Paluzie.
Les peces estrella són
els diorames Engelbrecth, nom d’un gravador alemany que va popularitzar a
partir de 1719 diferents escenes bíbliques, precursores dels teatres de paper.
Va ser en aquesta
visita on vaig descobrir que en Serrallonga també va formar part dels teatres
de paper de principis del segle XX.
En el museu Marés s’exposen,
entre moltes altres, dues làmines de personatges de teatre retallables, amb la
numeració 857 i 859, en les quals apareixen personatges diversos.
Es tracta d’una
miscel·lània de personatges per a crear obres de teatre pròpies, amb figures
costumistes, nobles, clàssics i alguns provinents de diferents obres de teatre
escrites, com el Tenorio o Mesfistòfel.
Entre aquests darrers
hi ha Don Joan de Serrallonga, Joana de Torelles i Carles de Torrelles.
Les tres figures es van
incorporar a les làmines de Paluzie
gràcies a la popularitat de l’obra teatral escrita per Víctor Balaguer, com
també la comèdia escrita per Rojas, Vélez i Guevara en el segle XVII.
En la meva recerca d’aquest
petit tresor he pogut adquirir la làmina 857. Editada entre l’any 1900 i 1920.
Don Joan de Serrallonga
va tenir el seu èxit teatral dalt els escenaris. I també va tenir el seu lloc
dalt els escenaris de paper amb els que van jugar molts nens fa segles.
Una evocació, en paper,
a una edat i uns temps perduts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada