divendres, 2 de juliol de 2021

SERRALLONGA, EN ELS TEATRES DE PAPER DE PALUZIE

 





Jo coneixia molt lleugerament l’existència dels teatres de paper. Va ser durant al visita que vam fer al Museu Frederic Marés de Barcelona, en les seves sales dedicades a les diversions, on vaig trobar-me la valuosa col·lecció de teatres de paper que l’escultor va aplegar.

Els teatre de paper de la col·lecció de Frederic Marés estan exposats en vitrines especialment construïdes per a ser mostrats. Hi ha veritables joies provinents d’Alemania, França i Anglaterra. I no hi falten  els editats per la casa Paluzie.

Les peces estrella són els diorames Engelbrecth, nom d’un gravador alemany que va popularitzar a partir de 1719 diferents escenes bíbliques, precursores dels teatres de paper.

Va ser en aquesta visita on vaig descobrir que en Serrallonga també va formar part dels teatres de paper de principis del segle XX.

En el museu Marés s’exposen, entre moltes altres, dues làmines de personatges de teatre retallables, amb la numeració 857 i 859, en les quals apareixen personatges diversos.  

Es tracta d’una miscel·lània de personatges per a crear obres de teatre pròpies, amb figures costumistes, nobles, clàssics i alguns provinents de diferents obres de teatre escrites, com el Tenorio o Mesfistòfel.

Entre aquests darrers hi ha Don Joan de Serrallonga, Joana de Torelles i Carles de Torrelles.

Les tres figures es van incorporar  a les làmines de Paluzie gràcies a la popularitat de l’obra teatral escrita per Víctor Balaguer, com també la comèdia escrita per Rojas, Vélez i Guevara en el segle XVII.

En la meva recerca d’aquest petit tresor he pogut adquirir la làmina 857. Editada entre l’any 1900 i 1920.

Don Joan de Serrallonga va tenir el seu èxit teatral dalt els escenaris. I també va tenir el seu lloc dalt els escenaris de paper amb els que van jugar molts nens fa segles.

Una evocació, en paper, a una edat i uns temps perduts.