“En
el terme de Viladrau , i damunt del camí que va d’aquesta població cap a la
muntanya de Sant Segimon, es troba una gran masia coneguda com “La Sala”.
Segons la tradició, havia estat fundada i alçada per en Serrallonga. Segons veu
popular, en Serrallonga era fill de Querós, d’una altra masia anomenada també
la Sala; tenia dos germans, un de més gran que ell, a nomenat Segimon, i un
altre de més petit, dit el Tendret.
Un
dia son pare els cridà tots tres i els digué que tindria goig que deixessin la
casa i se n’anessin a fundar altres cases i famílies; els donà elements perquè
poguessin establir-se en altres llocs. Els tres germans se’n van anar cap a
indrets diferents i cadascú s’establí en
una població diferent.
Passats
els anys, el pare sentí enyorament per saber quina havia estat la sort dels
seus fills, i deixà la seva casa de Querós per anar a cercar-los Prop del poble
de Gurb, a la plana de Vic, veié una preciosa casa amb la seva torre de
defensa; al costat mateix, un campanet de cadireta que sostenia la campana de
la capella, que hi havia al costat de la casa per honorar i servir-hi Déu. Era
la casa coneguda encara avui per “l’Espinzella”. Va resultar que, en efecte, s’hi
havia establert el seu fill Segimon. Pare i fill van abraçar.se i anaren en
cerca dels altres dos fills.
No
trigaren gaire a arribar a una altra gran masia, coneguda per “Sobrevia”, que
havia estat fundada pel fill petit, el Tendret, i com l’anterior, tenia com a
complement de la masia l’alta torre i la petita capella per a satisfer les
necessitats espirituals de la família. Contents tots tres d’haver-se retrobat,
decidiren seguir el camí en cerca del fill Joan.
Feren
cap a Viladrau i d’allí a la “Sala”, on
van trobar el tercer familiar. Els va ensenyar la casa, rica, opulenta i
sumptuosa, on podia satisfer-se la més exigent comoditat, revelant que al família
que hi vivia gaudia d’un bon patrimoni i desfogat benestar. No hi mancava tampoc
l’alta i esvelta torre de defensa ben construïda i aparellada de tota mena d’elements
de defensa de la casa.
En
canvi, no es veia per enlloc el rastre més mínim de capella, que havia estat
completament oblidada. El pare va tenir un gran enuig de la poca fe del seu
fill; el va maleir i li va profetitzar que moriria penjat”.
Aquesta
llegenda apareix també recollida en el llibre “La masia catalana” de Joaquim
Camps i Arboix.
L’hem
pogut llegir en altres edicions i
reculls de llegendes, i també forma part d’una de les historietes que apareixen
dibuixades en el còmic “Els Infants” de l’any 1958.
Es
tracta d’una llegenda de caràcter exemplaritzant i religiós, en al qual el Serrallonga
esdevindria bandoler i moriria a la
forca pel seu despreci a Déu i per la
maledicció de son pare.
Hi
comprovem el voluntari error de posar el mas de naixement del bandoler a Querós
i la seva residència a la Sala de Viladrau, a l’inversa de la realitat
històrica, però ho és per a donar forma
a una llegenda al voltant del gran casalot fortificat de Viladrau.
Hi
apareixen dos masos també reals: Espinzella (que no està situada a Gurb sinó
a Viladrau mateix) i Sobrevia (un gran
mas situat a la població de Seva).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada