divendres, 30 de juliol del 2021

PROCÉS CONTRA LA JOANA (1991)

 





Dins la col·lecció de contes infantils i juvenils “El vaixell de vapor” Editorial Cruïlla va publicar la novel·la per a joves “Procés contra la Joana”, de Joan Armangué Herrero.

Joan Armangué (Barcelona,1960) és doctor en filologia catalana i docent a la Universitat de Càller (Sardenya). Ha publicat diferents contes infantils i juvenils.

Procés contra la Joana és un interessant joc de ficció sobre la vida i futur imaginat de la Joana Macissa, la darrera amistançada del bandoler Serrallonga.

Els bandolers Serrallonga i lo Tendre tenen els dies comptats, però la Joana encara pot salvar-se; ella i el fill que espera. Tot depèn del nostre veredicte en el procés que se’ns convida: farem de la Joana una assassina? Una còmplice? Una víctima innocent?” aquesta és la pregunta que proposa el llibre al lector.

I és que aquesta interessant novel·la juvenil s’articula, a cavall de la història i dels fets imaginaris, com una mena de declaració sumarial dels bandolers, a la que assisteix el lector.

Al llarg de les seves àgils pàgines ens retrobem amb fets històrics. El narrador fa de Joan Cortada, l’historiador que va salvar el procés judicial d’en Serrallonga de la crema, i ens explica que s’ha sentit especialment atret per la part del procés que fa referència a la Joana Macissa, la noia que en Serrallonga va segrestar el 1632 i que el va acompanyar fins els seus darrers dies.

A partir d’aquí podem llegir les declaracions d’en Serrallonga, del bandoler Josep Martí, àlies  Lo  Tendre i de la Joana.

Amb les declaracions de tots tres s’hi articula un triangle: la Joana declara haver-se trobat segrestada per en Serrallonga i en Serrallonga l’exculpa, en un intent de salvar-la a ella i al seu fill.  Per la seva banda Lo Tendre declara que la Joana és totalment còmplice i culpable. El motiu d’aquestes declaracions? Segons en Serrallonga per despit i venjança, doncs Lo Tendre li volia prendre la dona.

El relat  conté episodis inventats, però també d’altres totalment verídics. Demostra el coneixement de l’autor sobre el procés sumarial del bandoler.

Hi trobem els intents de fugida de la Joana, el segrest anant a Núria, la mort d’un traginer a coll de Canes, la traïció a ca l’Agustí de Castanyet. Detalls que demostren que l’autor es va documentar per a escriure el relat.

El llibre acaba amb un capítol titulat “La veritat submergida”.  El narrador ens transporta als dubtes que ja va desvetllar el procés sumarial d’en Serrallonga l’historiador Joan Cortada: “La veritat i la mentida corren amunt i avall, amagades entre les paraules del Procés. Com podrem destriar-les?No sempre les coses són com semblen. Potser aquesta és la cosa més important que he après gràcies a la lectura del text”.