dilluns, 26 d’octubre de 2020

NI UNA PASSA SENSE TARDOR ENTRE CIURET I PUIGSACALM

 





Hem anat a buscar els colors de la tardor a un espai de gran valor natural com és el Bisaura, una subcomarca a cavall d’Osona i la Garrotxa.

El punt de partida de la ruta és el nucli de Ciuret, un agregat del municipi de Vidrà. El punt central del recorregut és el Pla Traver, unes pletes obertes al voltant d’una històrica masia. I el punt culminant és el cim del Puigsacalm.

Aquesta ruta és una possibilitat per a fer el cim del Puigsacalm des de la seva esquena, per la comarca d’Osona. Una opció més planera i més llarga, però  molt millor per a poder gaudir així de tot el paisatge que se’ns ofereix.

La caminada és ideal per a gaudir dels paisatges tardorals. Amb les arbredes que van desvestint-se però abans muden amb deliciosos colors grocs, taronges, marrons i vermellosos.

La combinació amb els grans espais oberts de les pletes, amb el seu tapís d’herba fresca i verd intens on remuga el bestiar, és perfecte.

Les panoràmiques als camins i als cims deixen bocabadat.

I el record del pas del bandoler Serrallonga afegeix aquella anècdota històrica que  m’agrada afegir al territori que trepitjo. Una anècdota que ens explica Jaume Molas, fuster de Sant Pere de Torelló i comissari reial, qui perseguia en Serrallonga i la Joana Macissa per aquests mateixos verals l’any 1633:

“Dixit senyor en lo mes de juny pròxim passat tenint jo testimoni noticia de que en Joan Sala y Serrlalonga lladre de pas y cap de quadrilla cridat y publicat per enemich del rey nostre senyor anava sol ab una dona per las partides de Pla Traver y Collfret segons noticia certa que jo testimoni he tinguda lo dit Serrlalonga ha estat  de continuo menjant y bevent ab dits pastors  per lo desig y gana que jo testimoni tenia de que dit Serrallonga es perdes y acabas prengui com ha comissari que so de sa excellentia tres fadrins pera que me acaompanyassen ab los quals men pugi en las dites montanyas de Pla Traver y Collfret”

Aquesta és d’aquelles caminades completes que et fan sentir la tardor a cada passa que fas i que, quan acabes, et sens reconfortat de poder gaudir tan a prop  la natura que ens regala el nostre país.

Cap comentari: