dilluns, 5 d’octubre de 2020

SANT MIQUEL DE LES FORMIGUES, EL CIM DE LES GUILLERIES EXPLICAT A FINALS DEL XIX

 





Sant Miquel de Solterra o Sant Miquel de les Formigues és una muntanya de 1.202 metres que es troba entre els municipis de Sant Hilari Sacalm i s'Osor. Al cim hi ha una creu de ferro amb tres formigues, que al·ludeixen a Sant Miquel de les Formigues, i les restes del castell de Solterra i d’una capella. La creu s'aixeca sobre les restes d'una torre circular del castell. També hi ha les restes d'un antic vèrtex geodèsic. 

És el cim més alt de les Guilleries i per tant senyoreja sobre tot l’entorn. Això fa que de sempre s’hi hagi pujat, primer per a controlar el territori i des del segle XIX com a un dels cent cims del país que han de pujar tots els excursionistes. 

I és que arribar a aquest cim és un regal per a qualsevol excursionista. Nosaltres hi hem pujat des de Sant Hilari, però també es pot fer des d’Osor (opció que requereix més esforç). El paisatge que ens acompanya pel camí és Guilleria pura, amb un regal com és el salt d’aigua de Sant Martí i, sobretot, la immensa panoràmica que ens espera quan arribem al cim. 

De les diferents opcions nosaltres hem optat la ruta circular que baixa fins les ruïnes de can Borrell i la riera del Gavatx. Onze quilòmetres de bon fer. 

El cim va atraure els pioners de l’excursionisme català i molts dels estiuejants que feien temporada en els establiments de Sant Hilari Sacalm i ho aprofitaven per a fer aquesta ineludible excursió. Un d’ells va ser l’escriptor i polític Víctor Balaguer. 

Balaguer, autor del Don Joan de Serrallonga teatral i novel·lat , va fer estada a Sant Hilari, a l’establiment balneari Martín (posteriorment Balneari de la Font Picant). En el llibre “Al pie de la encina” (1893) va fer un recull de les seves excursions i hi va incloure la que va fer fins el cim de Sant Miquel de les Formigues. 

Com a bon narrador crec que va fer una de les millors descripcions d’aquest cim. Ell va gaudir, a finals del segle XIX del mateix espectacle que podem gaudir nosaltres. I això és un privilegi.

Cap comentari: