La segona cançó recollida per Gibert es titula “Don Joan de Serrallonga” i explica un episodi fictici de la vida aïrada d’en Serrallonga, on es fa saber quan el bandoler i la seva companya anaren a dinar a un hostal que havien robat. Abans, però , desgrana la història romàntica de com en Serrallonga es va fer bandoler, a partir d’una raons amb un donzell de Vic, com va fugir de la justícia per anar a la quadrilla d’en Rocaguinarda i de com va decidir fer-se cap d’una quadrilla pròpia.
Aquesta cançó set-centista es cantava a la plana de Vic, el Lluçanes, les Guilleries i el Ripollès. Fermí Reixach la va incloure en el seu disc “Cançons de lladre” editat per EDIGSA l’any 1976.
Joan Sala Viladrau
era el nom que jo tenia;
de motiu, en Serrallonga;
i a Querós era on vivia.
Tenia tres heretats
que em descansaven la vida
i em servien dos criats,
cor què vols, cor què desitges.
Un dilluns, estant-ne a Vic,
en fou la desgràcia mia,
perquè vàreig barallar-me
amb un donzell de la vila.
Paraules porten raons
i les raons no s'amiden,
i allà al trinquet de pilota
jo li en vaig llevar la vida.
N'era fill de noble gent,
de gent principal i rica,
i em varen fer agafar
pels del rei i la justícia.
Veient-me avorrit de tots,
perseguit de nit i dia,
amb en Roca vaig anar
per entrar en sa quadrilla.
Disset anys vaig estar amb ell
prosseguint la mala vida;
jo prou veia els seus profits,
però els meus sí que no me'ls mira.
Així em vaig determinar
a fer-me'n cap de quadrilla;
vaig posar-me a buscar mossos;
setanta, tots en un dia.
Vàrem ser setanta-tres,
amb un amic que tenia
i la meva enamorada,
que venir amb mi volia.
Cap a la banda d'Olot
anàvem tots sols un dia;
vàrem entrar a un hostal
jo i la companyera mia.
D'allí ens vàrem emportar
vuitanta lliures que hi havia.
Quan varen ser acabades,
vaig tornar a l'hostal un dia.
Així que veig l'hostalera,
li demano què hi havia:
-Què voleu que hi hagi hagut?:
m'han robat l'or que tenia.-
-Em diríeu, hostalera,
quin nom el lladre tenia?-
-El bandit d'en Serrallonga,
llamp que li'n llevés la vida!-
Jo em deia de baix en baix:
lo que em desitges et vinga.
-Mestressa, compteu, compteu,
que jo anar-me'n voldria.-
-Això val nou rals cabals,
que és una rodona lliura.-
-Els nou rals pocs els haureu,
mestressa; posar els podríeu
en el compte dels perduts
junt amb les vuitanta lliures.
A la taula hi ha dos mossos
que em miren quan jo no els miro;
en portaven flabiols;
per cert, jo també en tenia;
que si ells sonat haguessin,
jo també sonat hauria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada