No tot és Serrallonga en la
història del bandolerisme al nostre país. Aquests cinc llibres en són una
mostra més:
BANDOLERS, LLOPS I VENTS AL
PRIORAT. De Jaume Sabaté i Alentorn. Ed. Rafel Dalmau, 2000.
El Priorat és terra de
muntanyes, de costers i de valls estretes, on en altre temps confluïen
bandolers i malfactors, que hi trobaven amagatalls. Forats que sovint havien de
guanyar als llops que hi habitaven i cims batuts pels vents.
En el capítol dedicat als
bandolerisme l’autor fa una relació de fets i bandolers des de la seva aparició,
en el segle XV, i fins el segle XIX. En el XVII hi actuaven Miquel Morell i Pay
Català, dos famosos caps de quadrilla d’Alcover.
BÀNDOLS I BANDOLERS AL BAIX
LLOBRETAT (1580-1630). De Jaume Codina. Ed. Publicacions l’Abadia de Montserrat,
1993.
El tempo històric del llibre
coincideix amb el període agut del bandolerisme català. Paral·lelament als
bandolers, immergida en el mateix fenomen historia que els produïa, la societat
de l’època, escindida en bàndols que es combatien a mort (els nyerros contra
els cadells), sembla encaminada a l’autodestrucció. Es tracta d’una societat,
ella mateixa, que delinqueix i fabrica un bandolerisme eminentment popular i
els pobres fan el que veuen fer als rics: robar i matar. En tals condicions el progrés esconòmic
esdevé impossible. És el “segle perdut”
de Catalunya.
Aquest llibre aplega set
processos de tipus criminal entre 1580 i 1630, en què, bàndols i bandolers del
Baix Llobregat protagonitzen alguns dels moments més tristos d’aquelles terres.
TEMPS DE BANDOLERS. De Joan
Ferreres i Nos. Ed. Centre d’Estudis del Maestrat.
Bandolerisme del segle XVII
a les comarques del Maestrat, Ports de Morella, Montsià i Terres de l’Ebre.
És un ampli i profund estudi
del bandolerisme modern que neix al segle XVI i es desenvolupa al XVII per les
terres del nord de Castelló i pel sud de Catalunya. L’obra està centrada en l’anàlisi
de les causes, de les quadrilles, dels líders bandolers, de les institucions i
persones que els protegien i en les conseqüències socials i econòmiques que va
tenir per als habitants i les viles d’aquest territori.
CRÒNIQUES DE BANDOLERS DE
SANT LLOREN´DE MUNT. EL CAMÍ RAL DE BARCELONA A MANRESA. D’Antoni Ferrando
Roig. Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 1988.
Les peludes i esquerpes
carenes de Sant Llorenç de Munt estan clivellades per profundes i vertiginoses
canals d’aspecte selvàtic i misteriós que remunten les amples cingleres del
massís, on abunden les agulles rocoses de formes estranyes i capricioses.
Tota aquesta complicada
orografia conforma un paisatge singular, bell i suggestiu, que es veu àmpliament
reforçat per la presència del monestir medieval, de diverses ermites i
castells, per masies i camins centenaris.
Un d’aquests camins era l’importantíssim camí ral de Barcelona a
Manresa.
No és d’estranyar, doncs,
que el lloc fos tan atractiu per als bandolers del Barroc. Tant, que fins en
Serrallonga hi va actuar, prop de l’hostal de la Barata.
El bandoler guillerenc no
apareix en el llibre, però sí molts d’altres que van actuar en aquelles terres.
Tal com recull i dona testimoni l’autor, amb relats una mica novel·lats d’aquelles
facècies.
EL BANDOLERISME A LA CORONA
D’ARAGÓ. Ed. Galerada, 2016.
Àngels Casals dirigeix un
equip d’historiadors que fan diferents aportacions sobre el bandolerisme en el
territori més ampli de la Corona d’Aragó: Nàpols, Mallorca, Aragó, la Catalunya
nova, les Germanies valencianes, el camp de Tarragona...
S’hi afegeix també un
capítol sobre el paper del folklore en la construcció del mite dels bandolers i
un interessantíssim capítol d’entrada, dedicat a la figura de Joan Reglà i la
seva recerca i obra sobre el bandolerisme català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada