Francesc Pelay Briz ( Barcelona, 1839-1889) fou un escriptor romàntic, divulgador del teatre català i traductor (va traduir l’obra “Mireio” de Frederic Mistral). També folklorista català.
En aquesta darrera faceta va conrear l’inventari de cançons populars del país, recopilades en quatre senzills volums, entre els anys 1866 i 1874, titulats “Cansons de la terra. Cants populars catalans”.
En el volum tercer hi recull la cançó primigènia d’en Serrallonga, “Les ninetes ploran, ploran de tristor, per qu’en Serrallonga n’es a la presó...”.
Publica la partitura i la lletra de la cançó en la seva versió més completa, aquella influenciada per la trama ideada per Coello, Rojas i Vélez, que va provocar l’afegitó d’algunes estrofes a la versió popular inicial.
Pelay Briz ens explica aquesta particularitat de la lletra, però acte seguit no s’està d’afegir un extens article valorant la noblesa o no del bandoler. Estem en l’any 1871 i es mantenia viva al controvèrsia entre Balaguer i Cortada sobre la condició social d’en Serrallonga. Pelay Briz no es pot estar d’aportar la seva impressió.
En l’article transcriu una part de la declaració del Fadrí de Sau extreta del procés sumarial, en la qual cita l’assalt i robatori de la casa de Can Muntada de Susqueda i posterior assassinat del propietari. També cita dos actes delictius més, a les Planes i a al Creu de Franciac, casos sobrers per a demostrar que Serrallonga no era altre cosa que un lladre de pas.
Per refermar aquesta consideració també publicà íntegrament la crida feta el 1633 pel Lloctinent de Catalunya en persecució de lladres i malfactors, amb especial esment a en Serrallonga i a les tres-centes lliures que s’oferien de recompensa.
Com podem veure, el personatge d’en Serrallonga sempre ha suscitat interès, fins el punt que en un recull de cançons populars l’autor dedica més espai a la història que a la partitura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada