dilluns, 16 de novembre de 2020

QUATRE LLIBRES DE REFERÈNCIA SOBRE EL BANDOLERISME CATALÀ






No podem entendre en Serrallonga sense el context social i històric de la Catalunya d’aquell moment. L’aproximació al bandoler no es pot fer únicament des de la llegenda i el romanticisme , doncs estaríem idealitzant un personatge de carn i ossos producte del seu temps. 

Hi ha suficient producció d’assaig per a fer aquest exercici de prospecció en la història del bandolerisme. Em permeto indicar-vos quatre llibres de referència que he incorporat a la meva col·lecció particular sobre el bandolerisme català.

El primer: “Pirates, bandolers i bruixes” d’Agustí Alcoberro (Ed. Barcanova,2004). 

Les falconades dels corsaris del Magrib i la construcció d'una xarxa de defensa a les costes catalanes. La petjada del bandolerisme i els seus efectes socials i polítics. La cacera de bruixes i els seus partidaris i detractors. Pirates, bandolers i bruixes: tres factors de conflictivitat que van sotregar Catalunya en els segles XVI i XVII.(*CR*)Aquest estudi històric, realitzat per un dels millors especialistes del període, repassa, amb claredat i amenitat, les claus d'aquells episodis. Una síntesi vibrant i una reflexió acurada sobre les seves causes i els seus efectes, mitjançant les fonts documentals i literàries.

El segon: “Bandolers, pirates i hugonots” de Joan Reglà (Ed. Selecta, 1969).

En aquest llibre sobre a història de Catalunya durant els Àustries, tema que no pot ser més interessant ni suggestiu pel lector curiós, es fa un minuciós examen de la política catalana de Felip II, i es dibuixa una visió de conjunt de la vida del Principat en una etapa decisiva en tot l’Occident d’Europa —la caracteritzada per les guerres de religió. La consideració del país a mitjan segle XVI com a finestra mediterrània europea, d’Espanya i per tant com a punt de contacte entre doctrines i civilitzacions ha fet que l’autor s’hagi plantejat els grans problemes de l’Espanya d’aquest segle, potència hegemònica de l’Europa de llavors, a la llum de les pressions estrangeres a Catalunya. El resultat lògic, com a reacció contra les pressions adversàries, va ésser la impermeabilització ideològica d’Espanya per Felip II. Aquesta problemàtica va fer que Joan Reglà valorés la veritable projecció europea d’un període ben apassionat de la història de Catalunya, els esdeveniments, del qual, per altra part, foren decisius en l’orientació futura de l’Espanya dels Àustries.

El tercer: “Nyerros i Cadells”, de Xavier Torres Sans (Reial Acadèmia de les Bones Lletres, 1993).

A partir de les originàries rivalitats pirinenques entre nyerros i cadells a fínals del segle XVI i començaments del XVIII, l’autor ressegueix la seva repercussió als comtats de Rosselló i Cerdanya, les terres de Ponent, la vegueria de Vic i algunes institucions catalanes, com la Reial Audiència de Barcelona. L’estudi dels casos concrets que es fa en aquest llibre ha comportat necessàriament un esforç de reinterpretació d’aquestes rivalitats, tant del seu origen com de la seva naturalesa.

I el quart: “Els bandolers. Segles XVI-XVII”, de Xavier Torres Sans (Eumo Editorial, 1991).

L’historiador  Xaver Torres fa una exploració sobre el bandolerisme del barroc, el seu  context social i econòmic, els motius, l’evolució... En definitiva un importantíssim i clarificador assaig sobre el bandolerisme català d’aquells segles.

Cap comentari: