dilluns, 9 de novembre del 2020

LA RECEPTA DE RATAFIA DE L'ERMITÀ DE MONTSERRAT

 


El següent text que escrigué Cristòfol Llorens en el quadern és la recepta de la ratafia. Diu literalment:

“Recepta.

Per fer ratafia, segons escrigué el Fr. P. Jaume Sambola Ermitá del Monastir de Ntra. Sra. De Montserrat.

A Saber:

Per cuatre porrons de Aygua Arden si posaran dos lliures de cireres guindes, quitant-los lo piñol, y posades al sol, y cuan estaran un poch mustigas, las treurá y posarà una dotsena y mitja de nous tendres, un poch xafades, una onsa de cañella, mitja onsa clavells, mitja nou muscada y una onsa sucra candi; posat tot junt dins una ampolla se posarà al sol y serena alguns dies, y remanantlo cada dia, y posats dits dies se probará, y si troba que te lo corresponent gust la podrà retirar y á proporció de las candidats espresadas, sen podrà fer tan quan sen bulga, sia per Major é per Menor. Advertin, que axis com se hanirá gastan, si pot añadir sempre Aygua Arden, fins que lo licor y color sia masa baxat”.

Com es veu és una ratafia d’aiguardent rebaixada amb sucre. És de fruita, de  cireres, i conté les tres espècies habituals (canyella, nou muscada i clavell) . Conté nou verda aixafada i es macera a sol i serena.

De ratafia de cireres se n’elaborà a diferents llocs (Provença, Portugal, Alt Urgell...) i a Santa Coloma de Farners també se n’elaborà una seguint la recepta tradicional. La particularitat de la recepta montserratina és que s’hi afegeix nou verda, que li donarà el color fosc al qual estem acostumats en aquest licor.

El quart text que es recull en el manuscrit és una recepta del mateix ermità de Montserrat per a fer un ungüent per a curar llagues.

Totes dues receptes estan incloses en el mateix llibret on Cristòfol Llorens hi posa l‘any, per tant les podem datar l’any 1859. Ell, però, fa un exercici d’escriptura fent una transcripció d’altres documents (la polca, un diari...) i també diu que les receptes les  va escriure l’ermità Jaume Sambola. Hem de suposar, doncs, que davant seu tenia el document més antic on hi aparexien les receptes.