Serrallonga és un personatge de país, de les Guilleries fins a Barcelona, passant també pel Maresme.
En la conferència que vaig fer a Cabrera de Mar vaig tenir l'oportunitat de repassar algunes de les petjades i records que ha deixat el nostre bandoler en aquella comarca de vora mar. I no són pocs.
Fins i tot, les masies i boscos del Montnegre-Corredor es van convertir, per uns dies, en masies de les Guilleries i boscos del Conflent. Una bonica curiositat.
EL BALL D'EN SERRALLONGA A MATARÓ
El ball d’en Serrallonga es va
popularitzar a moltes places dels pobles de Catalunya. Una demostració propera
és la versió de Mataró escrita l’any 1856. El ball es va representar a la
ciutat a llarg dels anys i segons Joan Amades encara ho hauria fet el 1930.
El ball sortia per
Carnestoltes i era una explosió de trabucades i declamacions dels bandolers que
es presentaven davant el cap per a entrar en la quadrilla.
DON JOAN DE SERRALLONGA
L’EUTERPE
Víctor Balaguer va triomfar
l’any 1858 a Barcelona amb l’obra de teatre “Los bandolers catalans o lo ball
d’en Serrallonga”. Les diferents versions de l’obra es representarien per
diferents companyies i a diferents teatres del país durant dècades.
L’any 1887 , per exemple, es
representava al teatre de l’Euterpe de Mataró.
ELS MURALS DE JOSEP MARIA
ROVIRA BRULL
El ball d’en Serrallonga de
Mataró es recorda en els murals que va pintar l’artista Josep Maria Rovira
Brull en el Bar Joan al barri de l’Havana de Mataró l’any 1964. El mural es va
preservar i està guardat als magatzems municipals esperant ser restaurats.
EL PLATÓ DE DOSRIUS
Al teatre el va seguir el
cinema i Serrallonga va protagonitzar tres films. El darrer l’any 2008, la
producció de TV3 “Serrallonga, la llegenda del bandoler” dirigida per Esteve
Rovira.
El Montnegre es va convertir
per uns dies en les Guilleries, doncs dues masies de Dosrius foren
reconvertides en platós cinematogràfics. La masia de Forn de Vidre es va
convertir en el mas Serrallonga de Querós.
I la masia del Can Bosc es va
convertir en ca l’Agustí de Castanyet.
El Montnegre-Corredor també va
servir per a les escenes que recreen en Serrallonga i la Joana Macissa en la
seva fugida a la Catalunya Nord. La màgia del cinema.
LA SARSUELA AL FOMENT MATARONÍ
Serrallonga també va saltar amb
la sarsuela “Don Joan de Serrallonga” que es va estrenar l’any 1922 amb llibret de Francesc Pujols i música del
mestre Enric Morera.
I per ara, la darrera vegada
que aquesta obra del teatre líric s’ha representat, ha estat al Teatre
Monumental de Mataró l’any 2020, amb el baríton Lluís Sintes en el paper del
bandoler de les Guilleries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada