Avui us parlaré d'una cosa inicialment desagradable, però que m'ha agradat que aparegui a les xarxes.
Hi ha un personatge anònim que es dedica a insultar regidors i dir falsedats sobre l'Ajuntament. Ahir li vaig explicar la diferència entre una taxa i un impost i em va respondre dient que les exposicions d'en Serrallonga se'ls pagui l'interessat.
I li he respost que així ho vaig fer. L'exposició "Tresors d'en Serrallonga" me la vaig pagar en gran part de la meva butxaca.
L'ajuda de l'Ajuntament i la seva regidora de Cultura va ser imprescindible. El transport de vitrines que em van cedir gratuïtament les Bernardes de Salt, l'edició de les banderoles, tríptics publicitaris i catàleg (que jo havia dissenyat), el tècnic i equip de projecció de les pel·lícules que jo portava, la cessió del magnífic espai i l'atenció i suport de tot el personal de la Casa de la Paraula van ser impresdindibles per a fer-ho possible.
També vaig buscar i disposar del patrocini d'Impremta Semgraf per a edicions i del Mas Solà per la logística de col·laboradors que venien gratuïtament de fora.
La resta, tot, de la meva butxaca.
Perquè? Perquè podia, perquè així tenia llibertat creativa, perquè els dissenys eren propis i, sobretot, perquè tenia ganes de fer aquest regal a la meva ciutat.
Un regal consistent en ensenyar la meva passió i compartir-la.
I el regal no el vaig fer sol. Durant dos mesos molta gent va col·laborar de manera totalment desinteressada. Ponents, amics, familiars... Algun dia faré la llista.
Haver compartit il·lusió i col·laborat amb tota aquesta gent, és el regal que jo m'he emportat d'aquests dos mesos d'exposició.
Un personatge anònim, amargat i amagat a les xarxes, m'ha servit per a explicar-vos tot això.
Però encara apunto una cosa més: aquest personatge es dedica a mentir i insultar sobre regidors.
No s'ho mereixen. Gent que dedica part del seu temps als altres fent d'Alcalde o regidors, en un ajuntament on els regidors quasi cobren el mateix ara que fa vint anys, amb tota la complicació i maldecaps que els representa... gent que podria estar descansant a casa seva sense fotre ni brot. Es mereixen reconeixement i que tots nosaltres ajudem, i si podem regalem, per a fer una ciutat millor i més culte.
Això és el que us volia dir avui. Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada