Quan la persecució s'intensificava en Serrallonga optava per fugir a la Catalunya Nord. Així ho va fer en diferents ocasions, l'any 1626 almenys tres vegades.
Tot estava preparat per a refugiar-se a l'altra banda dels Pirineus,("... ahont passava llargues temporades ab els senyors dels castells de Viver y d'Anyer") en terres de nobles que el protegien i ajudat per eclesiàstics i altres catalans.
Seguir aquestes rutes ens permet descobrir els llocs per on va passar el bandoler en les seves fugides, però també l'abast dels seus fautors o protectors.
En el sumari del seu procès judicial ell mateix ens explica el recorregut de tres camins diferents per a les seves fugies:
1. Un per l’Empordà, passant per Banyoles, Sant Pere de Rodes, embarcant-se a Cadaqués per arribar a Leucata però desembarcant a Elna i d’allí fins el Viver i Nyer.
2. Un per Olot, Sant Llorenç de la Muga, Ceret, Torre Batera, Vinçà i fins el Viver i Nyer.
3. Un per Camprodón, Mantet i Nyer.
Dels tres recorreguts apuntats el tercer, de Camprodon a Nyer va ser el més habitual per a en Serrallonga, ja fos d’anada o de tornada de les seves fugides i aquest, per emblemàtic i possible de fer encara (és la darrera etapa del GR Camí dels Nyerros que ha senyalitzat el Centre Excursionista de Terrassa), és el que us mostraré en les properes entrades del bloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada