No vam voler perdre’ns l’exposició
que el bon amic i artista hilarienc Josep Nogué va fer al castell de
Montesquiu. “L’art del naufragi” és el títol que ell ha donat a la mostra, que
vol ser itinerant, dels cicle de pintures que, els darrers deu anys, ha anat
dedicant a il·lustrar passatges i paisatges diversos de la història.
Per a una persona com jo, inquieta per la història i el paisatge, en Josep
és una referència, per proper com a persona, però també per com em de lluny em
fa viatjar.
Els seus quadres permeten reviure
fets històrics en paisatges propers que conec , Moragues o Serrallonga en els
boscos de les Guilleries o carlins dalt les cingleres de Tavertet; però també
conflictes en llocs llunyans coma Escòcia, la badia de Cadis o els Països
Baixos.
Atret per una certa imatgeria
militar clàssica (que a mi també m’agrada molt) en Josep recrea perfectament
vestuaris i armes, però també els reconeixibles paisatges i construccions que
actuen d’escenari de l’acció. Així, esdevé el cronista gràfic d’aquells moments,
i fa que en siguem privilegiats espectadors.
La ironia hi és present en alguns
raconets, com també la crítica. I en el conjunt s’hi reconeix el domini del
color de l’artista. Un domini perfectament visible en la llum ambiental d’alguns
quadres, on notes el crepuscle o l’albada, la calor de les darreres o les
primeres llums del dia que s’escolen en els paisatges i els insuflen realisme.
Aquesta habilitat amb el color d’en Josep Nogué és que m’ha portat al títol d’aquesta entrada.
Vam sortir de
Montesquiu satisfets de nou, després d’haver gaudir de la bona companyia d’en
Josep i la Montse i d’aquell passeig per la història que ens proposen els
quadres. Un passeig sublim, que repetiria una i altra vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada