Salvador
Casasubiranes, àlies Manxol, explica que el dilluns 20 de setembre de 1632
anava de al casa d’en Planes de Vidrà cap a Riudaura per a veure si el
llogarien de pastor “y a la que fui al
Collfret vaix encontrar ab un home que anave armat de pedrenyals y capa de
pastor y manave una dona en sa companya que també aportave una capa de pastor y
jo manave un ca negra que hera estat de la casa del Bach de Sant Llorens de Dos
Munts y dit home me digue quem havia de menester”. Anava acompanyat d’un gos
negre i li va sortir al pas en Serrallonga i la Joana Macissa.
Aquell
home va treure de dins del bosc proper un rull de roba blanca, la va carregar
al coll d’en Manxol i emprengueren el camí
cap a Joanetes.
“y nos ne anarem per un
bosch espès enllà sempre fora de camí y nos destingueram en un alt de hont
veiam que al gent venia de Joanetes passaria per al camí y n os ne anarem dalt
el coll de Bracons”.
Passaren
el coll de Bracons i al pobre Casasubiranes li caigué el rull de roba que
portave. “com jo so manxol me caygue de
las spallas y no pugui sostenir im caygue malesa avall y dit home se nefalloni
y me que digue me degollaria si nom portave be lo rull lo qual va plegar llarch
y mel va guarnir sobre las spallas fins a miges cuxas y me posa lo caputxo y la
capa que jo portave desobra y ab un cordell ques tragué de una bossa mo va
lligar tot plegat per lo mix de la sintura y nos ne anarem”.
I
de nou carregat, tot tres seguiren el camí fins arribar prop de la masia de la
Faja, sota mateix del santuari de nostra Senyora de Cabrera.
“y allí en una malesa nos
aturarem a menjar y menjarem pa de tres pans y mix que dit home aportave y carn
rustida de dues cuxas de bestia de llana y ell mateix va anar a sercar aygua en
un torrentot quei ha allí ab una carabassa y mentres jo demani a al dona que
hera romasa ab mi qui hera aquell home y dita dona me digue que hera en
Serrallonga”.
Aquella
dona era la Joana Macissa i explicà a en
Manxol que el rull de roba l’havien robat al coll de Canes a uns traginers, en
una terrible actuació del bandoler quan li feren resistència:
“hu de dits tragines se
hera gaffat ab ell ab gran coratge y que agafats rodolaren per una costa avall
y que los dos altres tragines no ajudaren a llur company que com no tenia armes
no pugue valer sinó que dit Serrallonga li va ficar al daga en las tripes fins
a la creuera y encara dit traginer nol dexave fins que perde las forças y
aleshores dit Serrallonga se alsa y li tira una padrinyalada y lo degolla al
dit traginer y prengue dit drap”.
“Y mentres dita dona me
comptave asso dit Serrallonga va arribar y me va donar de beure ab dita
carabassa”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada