dimarts, 28 de setembre de 2021

ARGUMENT I CANT DE LA SARSUELA D'EN SERRALLONGA

 










El 7 d’octubre de 1922 s’estrenava al teatre Tívoli de Barcelona una nova adaptació de l’obra de teatre de Víctor Balaguer, ara en català i adaptada com a drama líric o sarsuela.

L’encarregat d’escriure el text i fer l’adaptació a l’escena lírica va ser el poeta, crític d’art i filòsof Francesc Pujols. L’encarregat de la partitura el mestre Enric Morera.

Dalt l’escenari Emili Sagí-Barba era Don Joan de Serrallonga, Josefina Bugatto era Joana Macissa i Emili Vendrell encetava una carrera d’èxits en el paper de Fadrí de Sau. Digiria l’orquestra el director i compositor Joan Baptista Lambert.

La sarsuela va ser un èxit de públic i se’n van fer més de dues-centes representacions.

El públic disposava de l’“Argument i cant de Don Joan de Serrallonga”. Un senzill quadern de setze pàgines que desconec si es donava o s’havia d’adquirir.

El llibret conté una presentació del personatge teatral “i immortal” de Don Joan de Serrallonga, des de la comèdia escrita en el segle XVII fins el ball popular que es festejava en les places del país.

A partir d’això s’explica tot l’argument de l’obra i es reprodueixen  els texts que componen la lletra de la sarsuela.

El llibret conté com a il·lustracions tres caricatures de Sagí-Barba, Morera i Lambert.