El 7 d’octubre de 1922 s’estrenava
al teatre Tívoli de Barcelona una nova adaptació de l’obra de teatre de Víctor
Balaguer, ara en català i adaptada com a drama líric o sarsuela.
L’encarregat d’escriure el
text i fer l’adaptació a l’escena lírica va ser el poeta, crític d’art i
filòsof Francesc Pujols. L’encarregat de la partitura el mestre Enric Morera.
Dalt l’escenari Emili Sagí-Barba
era Don Joan de Serrallonga, Josefina Bugatto era Joana Macissa i Emili
Vendrell encetava una carrera d’èxits en el paper de Fadrí de Sau. Digiria l’orquestra
el director i compositor Joan Baptista Lambert.
La sarsuela va ser un èxit de
públic i se’n van fer més de dues-centes representacions.
El públic disposava de l’“Argument
i cant de Don Joan de Serrallonga”. Un senzill quadern de setze pàgines que
desconec si es donava o s’havia d’adquirir.
El llibret conté una
presentació del personatge teatral “i immortal” de Don Joan de Serrallonga, des
de la comèdia escrita en el segle XVII fins el ball popular que es festejava en
les places del país.
A partir d’això s’explica tot
l’argument de l’obra i es reprodueixen
els texts que componen la lletra de la sarsuela.
El llibret conté com a
il·lustracions tres caricatures de Sagí-Barba, Morera i Lambert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada