CAMÍ FINS A QUERÓS

 

El grup va seguir el camí en direcció a Sant Martí Sacalm i d’allí fins a Querós i Serrallonga:

“Y la matexa nit baxarem sota Sant Martí de Cantallops i passarem sempre per moltes maleses y boscatjas y allí dormirem dins un bosch de arbossar que arribarem a Caros prop de hont era la casa de dit Serrallonga a un cobert quei ha y allí dit Serrallonga se desparti de nosaltres y sen aporta dit rull de pessa”.

En Manxol va entendre que en Serrallonga devia tenir un amagatall per allí a la vora, atès que “sobre de Caros senti ramor de codols que feya rodolar que jo presumi tenia allí dit Serrallonga algun amagatall”. Es dedueix així que el bandoler tenia un forat o lloc on amagava el botí prop del seu mas, ni que fos temporalment.

Moltes llegendes sobre tresors amagats i coves s’han explicat al voltant del mas Serrallonga i aquesta declaració hi afegiria veracitat. Però no serien tresors sinó més aviat petits furts, com en aquest cas  de peces de roba.

En arribar prop del mas del bandoler aquest va marxar amb el rull de roba i va tornar al cap d’un parell d’hores, amb un pa de sègol per menjar. En acabat “nos ne anarem a passar la palanca de Caros y nos ne pujarem Ter amunt dret a Sellabona”. Després de passar pel costat de la masia de Sellabona, avui en ruïnes i al costat mateix de l’aigua de la cua del pantà de Susqueda, arribaren a la de Villaspinosa, ja sota els cingles de Tavertet mateix.

 “Serrallonga se mete en la vinya de la casa de Vilaspinosa de hont nos va aportar rahims que menjarem y despres pujarem per amunt fins a la Calm en lo alt hont estigueram de la nit del disapte fins a la matinada del diumenge quem prengueren”. Manxol es refereix a la muntanya de la Cau, darrera el mas que porta aquest nom, en el camí de Tavertet a Cantonigrós.

Salvador Casasubiranes explica que aquella nit, mentre la passaven a la muntanya de la Cau, aprofità que en Serrallonga no el veia per fugir i se’n va anar a la missa matinal de Sant Llorens de Dos Munts “y jo vaix fugir perque tenia temor de dit Serrallonga y que no me encontressin en sa companyia”

En l’interrogatori li pregunten el motiu pel qual, essent a Sant Llorenç , no va denunciar on era el bandoler, a la qual cosa respon que perquè Serrallonga l’amenaçà que el mataria si el denunciava.

En aquest punt s’acaben les declaracions de Salvador Casasubiranes, àlies Manxol. En el procés sumarial hi trobem algunes aportacions breus d’homes que van acompanyar el batlle de Cabrerés a atrapar-lo.

També hi la de de Segimon Franch, pagès de Pruit, que declara que a Rupit li han explicat que Manxol era fautor d’en Serrallonga i que havia anat en companyia seva durant tot l’estiu i no només en la trobada ocasional que el detingut al·lega.

No sabem si Manxol podria ser fautor habitual o ocasionalment forçat per traginar els cordells, però el seu episodi ens serveix per a recordar el  camí fet pel bandoler en aquelles pletes i boscos del Cabrerès, il·lustrant l’anar i venir entre els llocs on robava i on guardava el botí.

Puig Urri, Collfret, la Faja, Sellabona, Villaespinosa, la Cau... són nous espais i masies per on va passar en Serrallonga i la Joana Macissa. Uns espais que avui podem resseguir, trobant així l’excusa per a gaudir dels magnífics paisatges que els envolten.

D’alguna manera, els farem amb en Salvador Casasubiranes, àlies Manxol, com a expert guia.