divendres, 4 de setembre del 2026

EL CICLE DE LA JOANA MACISSA

 





El treball d’Alejandro Llinares ens permet conèixer la transcendència que va tenir la Joana Macissa en la literatura i la cultura al llarg dels segles. Per primera vegada ho tenim estudiat i recollit en un assaig.

Per mi també és una oportunitat o excusa per a explicar la història que coneixem de la Joana, acompanyada de les il·lustracions inèdites que tinc d’ella i que he aplegat sota el nom de “El cicle de la Joana Macissa”.

El cicle d’il·lustracions recrea  bàsicament els darrers mesos en que la Joana va acompanyar en Serrallonga, fins la sentència i mort del bandoler el gener de 1634.

En el procés sumarial del bandoler hi consten les declaracions de la seva amiga. Hi explica el moment que comença acompanyar-lo i tot allò que van viure en els mesos que seguirien, fins la seva captura a Castanyet.

En quan a assaig històric crec que és imprescindible fer una referència al llibre “Serrallonga, el bandoler,  les seves dones i la justícia” publicat per Esfera llibres l’any 2008.

Un llibre escrit a quatre mans per Isabel Graupera i Lluís Burillo, centrat en part en la figura de la Joana Macissa.

El punt de partida dels autors és qüestionar-se si el document del procés judicial contra Serrallonga, dipositat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, és la font més fidedigna per conèixer la figura del bandoler ateses les circumstàncies en que va ser escrit.

La principal aportació dels autors, però, és l'anàlisi   de la figura de les dones en l'entorn de les colles bandoleres de l'època i les investigacions sobre la figura de la Joana Macissa.

I és que els autors van indagar en els arxius parroquials de Castelló i no van trobar cap referència a una Joana Macissa en aquell municipi i en aquella època, però si d'una tal Joana Artigues. La hipòtesi del llibre seria, doncs, la possibilitat que aquesta darrera hagués estat la veritable companya del bandoler.

Un testimoni diu en el procés sumarial que va coincidir amb en Serrallonga i la dona que l'acompanyava i que "lo que la oí parlar entench no es catalana sinó rossellonesca o francesa". 

Així no quedaria clar qui era la Joana. Ens atendrem, tot i així al que ella declara en el procés sumarial per a completar aquest cicle sobre la seva història.

En les properes entrades explicaré el que sabem de la Joana, segons el que ella va declarar en el moment que se la jutjava.