Sempre que anem al Conflent
retornem a Nyer.
Aquest petit poble supura
història del bandolerisme pels quatre costats. La raó no és altra que fos la
nissaga de Tomàs de Banyuls qui va donar nom als famosos nyerros, la facció dels
bandolers on va militar el nostre Joan de Serrallonga.
A Nyer hem fet dues caminades,
una d’una hora i mitja al veïnat abandonat d’En. Un espai amb privilegiades
vistes a les grans muntanyes que s’alcen en aquesta part del Conflent. Aquí hi
destaca la capella romànica i les restes del habitatges que es van abandonar en
el segle passat.
La segona caminada l’hem fet al
congost de Nyer, guardat per l’històric castell de la Roca i la capella romànica
on va refugiar-se el mateix Serrallonga en una de les seves fugides.
La caminada l’hem fet seguint i
tornant pel camí que a principis del segle XX es va intentar construir entre
Nyer i Mantet, un camí abocat sobre l’abisme, que sembla impossible i que
obsequia amb unes vistes impressionants de les altes parets del congost,
acompanyats de la remor de l’aigua del riu Mantet en la impenetrable fondalada.
Un espai que deixa bocabadat, on
et sens empetitit i engolit per una natura desbocada i feréstega. Un dels llocs
més desconeguts i alhora recomanables de conèixer al Conflent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada