DON JUAN DE SERRALLONGA (1948)

L’any 1948 tindrà lloc l’estrena de la pel·lícula fins aleshores més espectacular sobre el bandoler Serrallonga.

En l’article "Una possible antologia de pel·lícules catalanes. 1943-1975". De Ramon Robert i Vilaseca, publicat l'any 2002 a la Revista d'Igualada, tenim una bona referència del film:

“Don Juan de Serrallonga (1948), pel·lícula escrita i dirigida per Ricardo Gascón (Barcelona 1910-1988). Aquesta va ser produïda per Josep Carreras Planas per a Pecsa Films i interpretada per Amedeo Nazzari, Maruja Asquerino, José Nieto, Fèlix de Pomés, Manuel Requena i Maria Flores. Compta amb una banda sonora musical del mestre Duran Alemany.

Es tracta d'una lliure adaptació de la novel·la del polític i escriptor Víctor Balaguer entorn de Joan Sala, anomenat Joan de Serrallonga, un dels més importants caps del bandolerisme català del segle XVII. El realitzador no es va proposar en cap moment fer un retrat històric del personatge, sinó una brillant pel·lícula de mitificació, sentit romàntic i aventures, en la qual també preval el to moral i el concepte catalanista, segurament no advertit per la censura de l'època. Seguint les pautes formals de l'idealitzat cinema de capa i espasa - bandits amb sentit de l'honor i la justícia, sempre generosos amb els desheretats- que actors de Hollywood com Errol Flynn o Tyrone Power interpretaren per a la casa Warner, el director barceloní visualitzaria un notable espectacle cinematogràfic on no manquen herois altruistes i cavallerosos, amics lleials, sinistres conspiradors i vils traïdors, duels amb espasa i emboscades al bosc al capvespre. L'actor Amedeo Nazzari exposa bona planta i un bon bigoti tan fi com el del protagonista de Robin Hood, però en comptes d'arc i fletxes porta barretina i espardenyes.

Encara que força mimètic del clàssic model nord-americà i una mica fulletonesc, Don Juan de Serrallonga val com a bona mostra de cinema de gènere. Part de l'acció de la pel·lícula es desenvolupa a les Guilleries, serralades en les quals haurà de tenir lloc l'enfrontament armat entre els soldats reials del comte-duc amb el Fadrí de Sau, Serrallonga i la resta dels bandolers catalans.
Va ser la millor de les set pel·lícules que Ricardo Gascón va fer per al productor Josep Carreras i Planas, empresari tèxtil català molt interessat pel cinema.

En aquesta ocasió es fa un autèntic esforç per donat el màxim de propietat i luxe a la producció, amb paisatges i decorats ben escollits, excel·lent vestuari i fotografia... i un repartiment de luxe en el qual apareixen l'actor italià Amedeo Nazzari -aleshores molt popular i amb una prolífica carrera- en el paper de Serrallonga i Maria Asquerino en el de Joana de Torrelles.

Es tracta d'una prestigiosa cinta que encara avui es pot veure amb gust, on l'hàbil guió de Manuel Tamayo aprofundia en les lluites entre nyerros i cadells, més que no pas el bandidatge, i composava un discurs contra la tirania sense que la censura del moment ho acabés notant”.

Com anècdota: la traducció del nom del protagonista, que passa a dir-se Amadeo en comptes d’Amedeo, entenc que per la intenció de fer-lo semblar més patriòtic.