dimarts, 2 de juliol del 2024

CAMINADA A ROCAGUINARDA

 






Aquest cap de setmana va manar a Oristà, el poble on va néixer i viure un bandoler molt popular, predecesor d'en Serrallonga: en Perot Rocaguinarda.

Vam fer una caminada circular d’uns vuit quilòmetres per arriba al mas per pistes que voregen cingleres de terra vermella i creuen boscos i paisatges agraris.

Encimbellat sobre una petita cinglera, les pedres que queden dretes del mas Rocaguinarda, amb la seva bonica llinda catalana de grans carreus, ens demostren que estem perdent part de la nostra història. Com passa amb el mas Serrallonga, Rocaguinarda serà d'aquí poc temps un simple record. Les seves parets s'enrunen sense que ningú faci cap esforç per a salvar-les.

Amb tot, el que encara queda del mas, bastit amb grans pedres i dovelles ben tallades,  demostra perfectament que era un casal important des de l’Edat Mitjana i que els seus estadants, els Rocaguinarda, eren gent principal de la contrada.

Quan tot estigui terra, estic convençut, ens penedirem d’haver-ho deixat perdre.

La visita al mas Rocaguinarda es complementa amb una trobada poc usual: els esgrafiats del cingle dels Tres Còdols.

Tallat fruit de l’erosió que fa la riera Gavarresa, el paisatge està dominat per un seguit de cingleres on se superposen llesques de pedra vermellosa i altres sediments. Aquesta pedra és dúctil i fàcil d'esculpir. 

Situats a la roca del cingle, hi ha un conjunt d’inscripcions i gravats de diverses èpoques. S’observen noms, signes, creus, arbres de la vida, ballestes…que constaten la presència humana al llarg de la història. Conta la tradició que aquí el famós bandoler Perot Rocaguinarda va deixar inscrit el seu nom; de fet es pot constatar clarament, malgrat és impossible determinar amb certesa que fos el propi personatge qui deixés gravat el seu nom per la història.

Però en aquesta visita que nosaltres vam fer a Rocaguinarda no vam poder veure el cingle (les fotografies corresponen a una visita que vaig fer-hi fa anys). Ens va atrapar la tempesta que va creuar el país dissabte al matí i vam acabar ben xops i caminant per les pistes, allunyats de la cinglera situada al mig del bosc. Una aventura.