divendres, 12 de juliol del 2024

MIQUEL COMA, QUI TALLÀ ELS CABELLS A EN SERRALLONGA

 


La complicitat de Miquel Coma amb en Serrallonga era tal que quan el cap de quadrilla anà a França la tercera vegada, el setembre de l’any 1629, l’acompanyà un tram del camí,  fins a Colltort, tot assegurant sempre el pas del bandoler.

Aquella va ser la fugida que Serrallonga va fer sobre una mula, atès que estava malalt. Possiblement el deuria tenir a casa seva per guarir-lo, doncs van aprofitar i Coma va tallar les “polseres llargues” (els cabells llargs) a en Serrallonga, per a que no fos reconegut.

Després de Colltort en Serrallonga va continuar el camí sobre la mula, portada per un corder de Rupit, i passaren per Olot, Sant Llorens de la Muga i Ceret. Pujaren per Torre Batera i arribaren fins el Viver.

“Per lo que jom trobave de mala gana men volgui tornar en França y dits Coma de Fornils y germans Moners me acompanyaren fins a la montanya que es en vista de Olot ahont dit Coma de Fornils perquè jo anas mes dissimulat me llevat les polseres y cercaren un home quem acompanyas que ere un corder de Rupit que feye vesch  que ja es mort y un cosi  germa meu ques deye Antoni Tallades me dexa la sua mula per anar jo a cavall y de alli nos ne anarem dret a Aulot y de Aulot a Sant Llorens de la Muga y dret a Seret que ani per cami que may hi ere passat y arribat en França ani dret al Viver”

La sort d’en Joan de Serrallonga va declinar l’any 1633. El 9 de  gener de 1634 era ajusticiat i l’endemà es dictava una ordre de detenció de tota una relació de persones que sortien en les declaracions tretes sota tortura al bandoler. Miquel Coma de Fornils era una d’aquestes persones que la Justícia manava apressar.

La Justícia ja havia fet el mateix el 20 de setembre de 1624, manant detenir i processar tot un llistat de bandolers de diferents llocs de les Guilleries i les contrades properes. Entre ells manaven detenir l’hereu Comas de Fornils.

Quasi deu anys sense poder-lo atrapar, processar i castigar. Miquel Coma havia sobreviscut al mateix Serrallonga.

Però el 1634 tampoc ho van aconseguir.