En la meva visita a l’Arxiu
Episcopal de Vic vaig consultar els lligalls que apleguen processos a bandolers
de la Cúria de Vic. En un d’ells , de l’any 1643 (!), hi apareix Miquel Coma de
Fornils.
Es tracta d’una instrucció de
la Batllia Reial de l’Almoina General, iniciat el 28 d’agost de 1943, contra
Joan Bargas, Esteve sala, Joan Francesc Serarols, Jaume Costa i Miquel Coma de
Fornils, a qui acusen del delicte de falsificació de moneda, en concret menuts
vigatans.
Amb tot, l’any 1643, tampoc
pogueren atrapar a Miquel Coma. En el
treball de la historiadora Eva Serra “Catalunya després del 1652: recompenses,
censura i repressió” (Ed. Revista Pedralbes, 17, 1997) hi trobem una sorpresa.
Eva Serra ens explica que
després de la capitulació de Barcelona
de 1652 es va fer una crida “contra traïdors, rebeldes e infels a sa
magestat”. El propòsit de la crida era impulsar la denuncia contra aquestes
persones i béns en benefici del patrimoni reial. La llista conté una relació de
persones acusades de deslleialtat a la Corona i, per tant, lleials a les
institucions catalanes. En aquesta llista hi trobem a “lo hereu Coma, de
Fornils i a Miquel Coma, de Fornils”.
El mateix Miquel Coma que
havia bandolejat amb en Serrallonga i el seu fill.
Un document de gran
importància per als historiadors és el
“Diari d’en Joan de la Guàrdia”, pagès de l’Esquirol, escrit entre 1631 i 1687.
Un valuós document per a conèixer els
episodis viscuts durant al Guerra dels Segadors al Collsacabra.
En aquest dietari Joan de la
Guàrdia hi descriu que el 19 de maig de 1653 van passar dues companyies de
soldats castellans pel Collsacabra. Les companyies foren atacades per Miquelets
catalans, van patir grans baixes i foren assetjats a can Serra de Pruit. Allí
els Miquelets van despullar els soldats i els van robar els diners. Després
d’aquella audaç acció contra els soldats castellans es van dictar ordres de
detenció contra setze persones de la contrada acusats de participar-hi. Una
d’aquestes persones era l’hereu Coma de Fornils.
El 13 de gener de 1654 uns
tres mil soldats espanyols atacaren Vic i els Miquelets hagueren de fugir. Els
soldats anaren a Rupit, robant i cremant cases i creant gran terror. Després
baixaren fins a la masia de la Coma de Fornils, robaren tot el que hi havia i
la cremaren.
L’any següent els Coma , pare
i fill, apareixen en la crida contra els
traïdors. No sabem què va ser d’ells. La masia es va refer tota, possiblement
els incombustibles Coma de Fornils van poder continuar vivint-hi.
En el periòdic “Las
il·lustració catalana” editat l’any 1892 es va publicar l’article “267 héroes
catalans, any 1655” que recull els “jefes del partit anti-castellà o
separatista que a pesar de la rendició de Barcelona vontinuaren la lluyta dels
catalans aliats ab los francesos pera resistirse a la dominació castellana”.
Són els nomes de la crida fet al 1655 i, naturalment, hi apareixen lo hereu
Coma de Fornils i Miquel Coma de Fornils.
La tradició romàntica
catalanista deia que alguns bandolers d’en Serrallonga, després de deixar de
bandolejar, havien tornat a agafar les armes per a lluitar en la Revolta i la
Guerra dels Segadors. No sabíem si això podia ser cert o si simplement era una
imaginació dels literats de la
Renaixença que buscaven l’heroisme.
En Miquel Coma de Fornils,
bandoler i posteriorment Miquelet, demostra que no era sols fruit de la
imaginació i que alguns d’aquells homes de mala vida van optar, en un moment
donat, per una causa més noble.
El valor de Miquel Coma com a personatge rau en el fet que va ser un dels principals
fautors d’en Serrallonga i els homes de la quadrilla. I també en el fet que els
va sobreviure. Va ser el bandoler més
longeu de la quadrilla, segur que el darrer bandoler de les Guilleries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada