Un dels llocs que més m’agraden
de Santa Coloma és el serrat del Bagís. Tothom el veu quan passa per l’Eix
Transversal direcció a Vic, però poca gent l’ha caminat.
Tot el serrat està farcit de
formacions rocalloses granítiques,
moltes d’elles d’una verticalitat sorprenent que arrenquen del terra i
sobresurten per sobre dels arbres com si fossin orgues.
La seva disposició al llarg de
tota la pendent del serrat i l’existència de camins de desemboscar que pugen i
baixen fent ziga-zaga, permet fer una caminada per tot aquest entorn singular.
El recorregut, comença a la pista
que hi ha al costat del mas la Parada i planeja fins a trobar-nos la pairalia
del Bagís. A partir d’aquí comença la pujada cap el rocar del serrat. Es
necessita un navegador per a no agafar recorreguts equivocats.
Al llarg del camí es van
descobrint, sobre nostre, al costat, als nostres peus un munt de formacions
rocalloses que ens traslladen a paisatges d’escenografia fantàstica.
En algun punt el camí s’embosca i
trepem pel mig del bosc, per minúsculs
senders fresats per guilles i senglars.
Fem el cim a Roca Guillera, per a
gaudir de la imprescindible panoràmica
de 360 graus i després de visitar l’ermita romànica de Santa Victòria de
Sauleda, retornem per l’ample pista que ens retorna al punt de partida de la
caminada.
Quan camino per aquesta ruta em
sento com en el meu particular planeta Kripton, caminant sol per un lloc perdut
de l’univers. Amb el paisatge de roques
verticals i sol·litud, però dominant tot l’entorn des de talaies privilegiades
que m’esperen en cada raconada del camí. Un lloc on quasi percebo
l’espiritualitat de la natura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada