dijous, 25 de febrer de 2010

SIRENES



En el tercer volum de la saga "Els companys del crepuscle" , titulat "El darrer cant dels Maleterre, Bourgeon relatava una història on l'icona de les sirenes de dues cues prenien molt de protagonisme. Aquesta icona em va sorprendre i agradar, la sirena de dues cues apareixia en diferents moments de la història i l'autor l'utilitzava com un element simbòlic amb una forta càrrega eròtica en la història.

La sirena de dues cues és una imatge molt utilitzada en la edat mitjana i resulta ser un ésser mitològic que representa la seducció i l'atracció carnal. És un mite negatiu (no podia ser menys en una època d'obscurantisme eclesiàstic) i, per això, junt amb dracs, arpíes i altres bestiones, era representada als exteriors de les esglésies i en capitells d'alguns claustres romànics.

Com que la figura és molt atractiva pel meu gust, la vaig reproduir en una de les vinyetes del còmic "Torna Serrallonga 1640", en concret en el claustre de la catedral d'Elna.

En algunes escapades i viatges he retratat alguns exemplars de capitells i escultures de sirenes amb dues cues. N'he trobat al claustre del monestir de Ripoll, a la portalada de la catedral de la Seu d'Urgell, la del claustre de la catedral d'Elna i també en l'església de Santa Maria dei Fiori a Lucca.

La sirena de dues cues és, al meu entendre, una de les icones fantàstiques més belles que he trobat.