dijous, 24 de juliol del 2014

EN SERRALLONGA VA DE VACANCES

Tanco parada per vacances.

Tres setmanes sense entrades al bloc i descansant vora la magnífica platja de l'Estartit.

El dibuix que acompanya aquesta entrada és, precisament, en Serrallonga davant les Illes Medes. El vaig fer fa uns anys i queda bé en aquesta entrada del bloc.

Que tingueu tots i totes un molt bon estiu.

I aprofiteu per passar més hores amb els de casa, llegir, dibuixar o simplement descansar. 

Però si teniu oportunitat no deixeu de conèixer qualsevol dels grans i preciosos racons i espais que ens ofereix el nostre petit i magnífic país.

dimecres, 23 de juliol del 2014

LES AUQUES D'EN SERRALLONGA (i 2)






Joan Amades va fer un estudi de l’origen i l’evolució de les auques a Catalunya, classificant-les i identificant almenys vint imatgers o impressors d’auques al nostre país.  Entre aquests hi havia la casa Llorens de Barcelona, que l’estudiós considerava la millor per la qualitat dels seus productes.


Aquesta casa edità l’Auca sobre la vida de Don Juan de Serrallonga en el segon terç del segle XIX que es venia a les portes dels teatres on es representava l’obra de Víctor Balaguer.

En el llibre "El ball de Serrallonga" de Rosa Mas i Joan Menchon (Ed. El Mèdol, 1999), hi trobem la següent referència a l'auca d'en Serrallonga:
"En el Costumari Català, Amades explica que el diumenge de Carnestoltes, conegut com el diumenge fallar, era costum que els amos deixessin sortir com únic dia a l’any el servei. A tall de lluïment , els senyors deixaven llurs vestits i fins i tot les joies als servents perquè anessin ben mudats al teatre. Cada any es representava la mateixa comèdia setcentista: El catalan Serrallonga. Tots els servents la sabien de memòria, però la preferien a qualsevol altra. A l'entrada dels teatre venien l'Auca de la vida de Don Juan de Serrallonga, que el públic comprava i li servia de guió per anar seguint la comèdia i de record d'haver anat al teatre.

L'auca Història de Don Juan de Serrallonga de la casa Llorens, basada en l'obra teatral de Coello, Rojas i Vélez i no pas en fets reals, es va representar a Barcelona durant molt temps. Fins i tot la veu popular atribueix el text a Víctor Balaguer. Tot i ser un text força correcte, Amades dubta que fos d'ell".

D'aquesta auca se'n van fer diferents edicions. La primera venia numerada amb el número 56 i la lletra G, una segona amb el número 56 sense la lletra. La tercera edició porta al peu la procedència : "Impresos de Cristina Segura, viuda de Antonio Llorens, Palma de Santa Catalina 6, de Barcelona".

Aquesta darrera va editar-se l'any 1858, coincidint amb l'estrena de l'obra de teatre de Víctor Balaguer al teatre Circ Barcelonès.  Els dibuixos s'atribueixen a Ramon Puiggarí, artista que treballava per a la casa Llorens i hi apareix la signatura del gravador, Samuntà.

La popularitat de l'auca va permetre l'edició de més exemplars dels que tenia catalogats Joan Amades. Entre les quals hi ha un bonic exemplars  de la casa Llorens colorejat.

Per a la meva col·lecció particular he pogut aconseguir un exemplar de la segona auca catalogada per Amades, identificada amb el número 56.

dilluns, 21 de juliol del 2014

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ A TARADELL






Dijous passat vam inaugurar l'exposició "Serrallonga de paper" a la biblioteca Antoni Pladevall de Taradell. 

Considero que l'exposició ha quedat molt bé, ben presentada gràcies al suport físic que van posar a la meva disposició i estarà oberta fins el dia 7 d'agost. Si teniu oportunitat us convido a visitar-la i passar el dia per Taradell o en la immensa i molt ben proveïda biblioteca del municipi.

Hi podreu trobar tot el que s'ha escrit des del segle XVII sobre en Serrallonga i us adonareu del perquè és un personatge de primer ordre en la història popular i en la cultura del nostre país.

El mateix dijous vaig conèixer a Isabel Graupera i Lluís Burillo, els autors del llibre "Serrallonga: el bandoler, les seves dones i la justícia" -assaig històric també present en l'exposició-   qui van quedar sorpresos de la gran quantitat de bibliografia existent sobre el bandoler.

També vaig poder saludar el bon amic Nacho de Viladrau i un vell company de feina taradellenc, en Toni Casasses. Feia temps que amb en Toni no ens vèiem i per una magnífica casualitat ens vam trobar al mig del bosc el dia que vam fer la caminada fins a les cuines d'en Rocaguinarda.

Finalment també vull agrair a l'Eva Leuco, la directora de la biblioteca, totes les seves atencions i suport.

La xerrada de presentació de dijous la vaig dividir en tres blocs: un primer presentant els meus còmics del bandoler, un segon sobre el contingut de l'exposició i un tercer sobre la molta història dels bandolers del segle XVII a Taradell. Vaig acabar-la amb el passi del vídeo "Taradell, territori bandoler" del qual he parlat en l'anterior entrada del bloc.

Taradell va ser un gran epicentre del bandolerisme català del Barroc i hi ha documentada la major concentració de bandoler de l'època : Toca-sons, Rocaguinarda, el Fadrí de Sau, en Serrallonga i un bandoler genuïnament taradellenc al que vaig reivindicar, en Cristòfol Madriguera.

De tots els parlaré en futures entrades d'aquest bloc, cosa que us permetrà conèixer la raó per al qual jo dic que Taradell va ser un "niu de bandolers".

Madriguera, Bellpuig, Llagostera, Albareda, Esquís... tots aquests són cognoms molt habituals i encara existents al municipi i tots ells tenen a veure amb la història de la colla d'en Serrallonga. Per això vaig dir que, segur, segur, molts taradellencs tenen sang bandolera.

La crònica de l'acte la podeu trobar en aquest enllaç.


divendres, 18 de juliol del 2014

VIDEO: TARADELL, TERRITORI BANDOLER





L'acte de presentació d'ahir a Taradell va tenir diverses parts: la presentació dels meus còmics, la presentació de l'exposició "Serrallonga de paper" i , finalment, una part dedicada a explicar les moltes vinculacions d'en Serrallonga i els altres bandolers de les Guilleries amb el municipi.

Per a que aquesta darrera part fos més dinàmica i visual vaig presentar un dels meus curtmetratges casolans: Taradell, territori bandoler.

Els seus divuit minuts expliquen la història del bandolerisme en aquest municipi de la comarca d'Osona i es centra en la figura del bandoler Cristòfol Madriguera, fill de Taradell i un dels principals lloctinents de la quadrilla de les Guilleries.

Podeu accedir al vídeo en aquest enllaç de Youtube.

Quan hagi retornat de vacances dedicaré diferents entrades del bloc a explicar i ampliar tots els episodis de bandolerisme a Taradell. Veureu com el municipi va ser un veritable "niu de bandolers".

Espero que us agradin.

dimecres, 16 de juliol del 2014

"SERRALLONGA DE PAPER" A TARADELL







Aquest dijous dia 17 de juliol, a les 8 del vespre,  inaugurem l’exposició “Serrallonga de paper” a la biblioteca Antoni Pladevall de Taradell.

L’activitat s’emmarca dins el programa d’activitats de la celebració del 15è aniversari del centre cultural Costa i Font i l’organitza la Biblioteca Antoni Pladevall.

En l’exposició hi presentaré, com vaig fer l’any passat a Sant Hilari, els elements més destacats de la bibliografia que he anat inventariant i col·leccionant sobre en Serrallonga, de la qual en faig difusió en l’apartat “El rebost del bandoler” d’aquest bloc.

És tracta del recorregut més complet per tot el que s’ha escrit sobre el bandoler de les Guilleries, des del teatre, els romanços i la literatura de canya i cordill, la novel·la, el còmic ...

A banda de l’exposició també hi presentaré els meus còmics d’en Serrallonga.

I acabaré l’acte amb la presentació d’un nou vídeo sobre en Serrallonga i que he preparat expressament per a l’ocasió. Es tracta de “Taradell, territori bandoler” , en el qual il·lustro la història del bandolerisme al municipi.

De fet podem considerar Taradell com un veritable niu de bandolers del Barroc català, doncs s’hi van aplegar els millors bandolers de l’època, amb actuacions d’en Rocaguinarda, en Serrallonga, en Toca-sons i un bandoler que vull reivindicar com a genuïnament taradellenc: en Cristòfol Madriguera.

A banda del material bibliogràfic també acompanyarà l’exposició diferent material gràfic, entre el qual hi hauran els tres dibuixos que acompanyen aquesta entrada del bloc. Els vaig fer també expressament per a l’exposició i il·lustren tres dels bandolers en espais que solien freqüentar dels voltants de Taradell.

En aquest enllaç podeu trobar el programa.

dilluns, 14 de juliol del 2014

MADRID: "EFECTE CAPITAL" EN LA CULTURA




 


Avui faig una entrada no habitual en el bloc, no parlaré d’en Serrallonga ni tampoc de propostes o altres activitats, ho faré de cultura i de país.

El motiu és que fa una setmana vam estar a Madrid per primera vegada. Havíem d’anar a fer un visat a l’ambaixada americana (espero que aviat puguin obrir-ne una a Barcelona) i vam aprofitar per passar quatre dies en la capital espanyola.

Entre les coses bones de la ciutat hi ha l’ambient que es viu al carrer, aquells dies encara més animat per la Pride Madrid 2014.

Però de coses no tan bones també en vaig veure i una d’elles era la petjada que ha deixat l’efecte capital, que ha impulsat grans avingudes, grans edificis, grans parcs.... Tot s’havia de fer gran per que es reconegués que allò era una capital, i aquesta grandiositat s’ha acabat pagant amb operacions ruïnoses i estrafolàries.

Ho van fer els reis castellans en el seu moment, ho va fer el franquisme (el colós edifici España abandonat) i ho han fet en democràcia (600 milions enterrats en el nou ajuntament de Palacio Cibeles, el soterrament de la M-30, la Caja Màgica, l’estadi de La Peineta, l’inacabada Ciudad de al Justícia....).

La visita als museus ens va deparar una gran sorpresa: la gratuïtat de les entrades a partir de les sis de la tarda i les cues que es formen per entrar-hi a partir d’aquesta hora. Com a bons catalans ho vam saber aprofitar.

Després , en entrar-hi, vam sorprendre’ns en tot moment per la quantitat de treballadors (bidells, vigilants...) que hi ha a cada edifici, sigui un Reina Sofia, sigui un petit museu municipal.

Ara conec on va a parar una gran part del pressupost del Ministerio de Cultura, titular d’unes competències precisament traspassades a les comunitats autònomes.

Un museu nacional com el Reina Sofia disposa d’una plantilla de 121 funcionaris i 453 laborals (!), no m’estranya doncs que hi hagi un vigilant per cada sala.

Això és una ruïna. Un museu com el del Prado rep cada any 38,46 milions d’euros de l’Estat. L’any 2013 va rebre 2,6 milions de visitants, però un 53% d’ells gratuïts. Això vol dir que van pagar entrada poc més d’un milió d’ells. En total disposa d’una plantilla de personal de 564 treballadors, als quals s’afegeixen els contractes per a exposicions temporals.

Permeteu-me que ho compari amb un museu català d’èxit com és el Picasso de Barcelona. El pressupost anual de l’equipament és de 8 milions d’euros, la seva plantilla de personal és de 30 treballadors i el nombre de visitants l’any 2013 va ser de 915.225, quasi els mateixos que van pagar entrada al Prado.

La conclusió és fàcil: l’efecte capital és determinant per a la subsistència de Madrid, com demostra en aquest cas la facilitat per abocar diners públics en els museus “nacionals” sense mirar gaire prim.  

Per això , entre altres coses, necessitem ser un nou país.

divendres, 11 de juliol del 2014

LES AUQUES D'EN SERRALLONGA (1)

L'auca catalana més antiga coneguda, segons Joan Amades, és aquesta
titulada "Auca del sol i la lluna", gravada per l'impressor
Pere Abadal de Moià cap a l'any 1685.
 "Auca de Montserrat", ja em rodolins,editada el 1923
i il·lustrada pel gran dibuixant Joan Junceda.

 Auca antiga, amb dibuixos i encara sense textos.

Una auca és un conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades generalment en un sol full de paper, que fan referència als diferents episodis d'una biografia, d'una història, d'una efemèride, d'un tema, etc. La tradició vol que se'n facin 24 o 48, en tot cas un numero múltiple de 4.La característica cabdal de l'auca és el fet que la llegenda al peu de l'estampa o vinyeta és escrita en vers, ja sigui en rodolins, tercetes o quartetes. El dibuix s'ha d'ajustar al vers.

La forma tradicional de l’auca, de molta difusió durant el segle XIX, fou la d’un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit vinyetes. Els seus precedents es troben en un joc d’atzar del segle XVII amb quaranta-vuit figures encasellades sobre un tauler o un pergamí. Entre les figures hi havia una oca ( auca en el parlar de diverses comarques nord-occidentals catalanes), representació que fa pensar en el joc del mateix nom. Si jutgem per algunes de les figures que hi eren representades (sol, lluna, estrella, signes del zodíac) podria tenir, com el joc de l’oca i altres jocs similars, un origen augural o endevinatori. 

Aquest joc fou prohibit repetidament durant els segles XVII i XVIII. Vers la segona meitat del segle XVII les auques s’estamparen sobre paper, amb boixos gravats. El full més vell conegut és del tipus sol i lluna en cercles, però encasellats; fou fet a Moià cap al 1670 per Pere Abadal. 

Durant el segle XVIII, a causa sens dubte de la persecució del joc, no hi ha exemplars datables. Tanmateix, l’auca s’anà reproduint en vinyetes quadrades i anaren variant les figures. Paral·lelament aparegué l’auca d' arts i oficis (amb figures similars a les de les rajoles). Les auques d’aquests dos tipus són les denominades arcaiques

A la darreria d’aquell segle n'hi hagué d’altres temes (zoològics, jocs d’infantesa, dels baladrers, festes de l’any, soldats, processons, el món al revés, etc.), considerades com a primitives . Les imatges comencen a portar un número d’ordre o un nom, aquest en català generalment. 

En el transcurs del segle XIX el temari s’enriquí (espectacles, faules moralitzants, històries, biografies, obres teatrals, etc.); els grans les llegien i comentaven i els infants hi jugaven. S'estilava que portessin una ratlla de prosa explicativa que aviat es convertí en dos versos rimats “de rodolí” i després en tercetes. L’auca esdevingué aleshores un negoci editorial.


A diferència dels còmics amb els quals ha estat comparada, el tema de l’auca té principi i fi en el mateix full.

Les auques són un producte típic de la cultura catalana i a mitjans del segle XIX van tenir la seva màxima difusió com  a eina divulgativa i pedagògica. En aquell moment es començaren a difondre també a Madrid i Castella amb el nom d'"aleluyas".
Serrallonga va tenir en el segle XIX una auca pròpia de la qual se'n van fer força edicions. Per anar obrint boca, però, podeu accedir en aquest enllaç  a una auca moderna del bandoler, creada per l'IES Pius Font Quer de Manresa i posada en el seu web www.auques.cat. Part dels dibuixos que il·lustren l'auca són extrets del còmic sobre el bandoler que va dibuixar el meu bon amic Quim Bou.

També podeu veure una altra auca moderna d'en Serrallonga en aquest enllaç. Es tracta d'una auca inclosa dins el web www.rodolins.cat, on Ramon Cuéllar i Sorrebes crea i penja impagables auques sobre símbols catalans.

dimecres, 9 de juliol del 2014

CANÇONS I VINYETES: FIRA A LLINARS DEL VALLÈS


Aquest proper cap de setmana , els dies 12 i 13 de juliol, seré present amb un estand de venda i signatura de còmics d'en Serrallonga en la 1a. edició de la fira del disc i del còmic CANÇONS I VINYETES a Llinars del Vallès.

La proposta és una iniciativa de Quarentena Edicions amb la col·laboració de l'Ajuntament i vol esdevenir l'inici d'una fira anual que combini la música i el còmic.

A banda dels estands amb diferents autors hi trobareu xerrades i conferències sobre música i còmics, tallers infantils i concerts.

Si us animeu segur que trobareu el vostre espai. Més informació en aquest enllaç.

dimecres, 2 de juliol del 2014

SERRALLONGA EN CROMOS DE XOCOLATA (i 2)





El bandoler Serrallonga també va tenir espai en les col·leccions de cromos de les nostres xocolates, en concret en tres edicions diferents, totes elles inspirades en les novel·les de Víctor Balaguer.

Entre les cases xocolateres de Barcelona una de les principals era “Xocolates Amatller”. L’empresa va ser creada per Grabriel Amatller l’any 1797. El 1878 l’empresa havia crescut i inaugurava una nova planta a Sant Martí de Provençals de Barcelona.  L’èxit i la rendibilitat de la marca va quedar per sempre visualitzada en la conegudíssima casa Amatller del Passeig de Gràcia, obra de Josep Puig i Cadafalch. El 1972 l’empresa fou venuda al també industrial xocolater Simón Coll, qui ha conservat la marca.

La política comercial de l’empresa també va passar per la incorporació dels cromos en les seves tauletes i entre les moltes col·leccions que va editar n’hi ha una dedicada a la “Historia de Don Juan de Serrallonga”. Es tracta d’una col·lecció de dues sèries amb un total de 48 cromos. S’hi resumeix tota la primera novel·la de Víctor Balaguer i hi figura com a il·lustrador R. Larrosa (podria ser el pintor i il·lustrador català Ramón Larrosa Claramunt).

A Vic va néixer el 1872 la petita empresa de Xocolates Arumí, amb botiga a la plaça porxada i especialitzada en xocolates i postres. L’any 1977 fou adquirida per un grup empresarial i començà a funcionar com a Chocovic.

El 1920 Xocolates Arumí va editar dues col·leccions de cromos també inspirades en l’obra de Balaguer. Cada col·lecció es composava de 25 cromos, la primera amb l’argument de la novel·la “Don Juan de Serrallonga” i la segona amb el de “La bandera de la muerte”.

Els mateixos cromos de Xocolates Arumí també van ser distribuïts els anys vint per la marca Xocolata Tremoleda “ El Lago” de Banyoles. Aquesta empresa va ser impulsada per Lluís Tremoleda, pastisser de professió, qui també va incorporar les col·leccions de cromos als seus productes, a banda de regalar petits contes i pensar altres eines de publicitat per als seus productes.

De les dues col·leccions ,la de xocolates Amatller i la de xocolates Arumí, aquesta darrera és la que presenta més qualitat en el dibuix i la impressió dels cromos.