dijous, 31 de maig del 2012

EL CASTELL DEL VEGUER ISARN




Dominant la plana de Vilanova en Quim Bou va dibuixar-hi el castell d'Isarn, el veguer de la regió, en litigi amb els seus vassalls.

En aquesta imatge, extreta del bloc d'en Quim, s'hi pot veure el castell del veguer, dalt del seu espadat de pedra , dominant la plana i amb el poble de Vilanova als seus peus.

Sabeu on podeu pujar a una torre de l'homenatge i sentir-vos com l'Isarn?.

XXI FIRA D'HERBES REMEIERES A VILANOVA DE SAU



Aquest diumenge dia 3 de juny es realitza al bonic poble de Vilanova de Sau (Osona) la 21a edició de al Fira d'Herbes Remeieres.

Com en els darrers anys hi assistiré amb la parada de venda i dedicatòria de còmic d'en Serrallonga.

Els actes al voltant del món de les plantes medicinals de Catalunya, la gastronomia i la natura estan garantits, però també és una bona oportunitat per deixar-se caure en aquest petit municipi de la comarca d'Osona envoltat dels cingles vermells de Sau i de Tavertet i descobrir un dels paisatges més autèntics del nostre país.

Podeu trobar la programació a : Fira d'Herbes Remeieres de Vilanova de Sau.

dimecres, 30 de maig del 2012

LA VIA ÀNNIA I EL CAMÍ RAL DEL GRAU D'OLOT

El camí d'Orn, Història Universal.

 El camí ral del Grau d'Olot.

 La Via Ànnia.

En Quim Bou (bon amant de la història antiga i medieval) devia utilitzar , com a referència per a dibuixar el camí empedrat de Vilanova,  les antigues vies de l'Imperi Romà que van creuar tots els continents que van arribar a conquerir, des d'Europa fins a Àsia i Àfrica.

La millor mostra - i més ben conservada - d'aquests camins al nostre país la guardem a la Vall de Bianya, on hi trobem l'antic camí romà anomenat Via Ànnia o via romana de Capsacosta.


Aquesta antiga via romana era un brancal secundari de la Via Augusta (que unia Cadis amb Roma). Es separava d'aquests a l'Empordà a través de dos trams diferents que s'unien de nou a Esponellà per continuar en línea recta cap a Besalú. A partir de Besalú i seguint el riu Fluvià travessava part de la Garrotxa fins a Sant Joan les Fonts, dirigint-se, llavors, cap a la Vall de Binaya, travessant el Coll d'Ares. Travessava aleshores el Vallespir fins el Voló, on es tornava a unir amb la Via Augusta.

D'aquesta antiga via romana en vaig parlar en aquesta entrada del meu bloc.

Els hereus d'aquells antics camins romans van ser els camins rals que a partir de l'Edat Mitjana comunicaven diferents parts del nostre país i que aprofitaven, en alguns llocs, les traces de les vies imperials. 

Un d'aquests camins rals, el de Vic a Olot,  acendeix des d'Hostalets d'en Bas fins a l'anomenat Grau d'Olot, dalt la plana de Falgars. L'antic camí ral salva el desnivell del terreny a  "les marrades" amb un traçat perfectament empedrat i en ziga-zaga que em recorda  el dibuixat per en Quim Bou a Orn La batalla.

D'aquest camí també en vaig parlar en aquesta entrada del meu bloc.

En Quim no amaga que la Via Ànnia és una referència visual per al seu còmic i en una de les fotografies del seu àlbum hi apareix l'Orn de veritat (la seva vella gossa que sempre l'acompanyava d'excursió) en aquesta antiga via romana.

Quan passegem per aquests dos espais i fem anar una mica d'imaginació ens podem veure immersos en la gran batalla que aquí va liderar l'Orn.


dilluns, 28 de maig del 2012

EL CAMÍ EMPEDRAT DE VILANOVA

 
Una bona part de l'acció del quart volum d'Orn Història Universal succeeix en un camí empedrat que mena cap el pas fortificat que guarda la vall del poble de Vilanova.

En aquest camí Orn i els seus companys s'enfronten en una intensa batalla amb els soldats d'un exèrcit invasor arribar per mar.

Sabeu on poder fer una passejada per aquest camí que porta l'Orn fins a Vilanova?

dissabte, 26 de maig del 2012

ELS PAISATGES DE L'ORN



En Quim Bou és un bon excursionista i d'això en trobem una bona mostra en el seu bloc, on de cada setmana explica una sortida per les muntanyes del nostre país.

En Quim estima la natura, ja siguin els paisatges, ja siguin els animals que de fet ha convertit en  protagonistes dels seus còmics.

I de la mateixa manera que els animals prenen forma humana, els paisatges també adopten un protagonisme principal en la seva obra.

Per posar un exemple, crec que és fàcil reconèixer en les pàgines de l'Orn els paisatges abruptes de l'Alta Garrotxa pels quals en Quim Bou ha passejat en diferents ocasions, com també podem trobar-hi referències visuals als cingles del nostre país o de les altes muntanyes que ha trepitjat.

Al meu entendre el paisatge del nostre país és una influència visible en els escenaris d'Orn i és bén lògic, atenent com se'ls estima l'autor.

Quan vaig obrir el cinquè volum d'Orn (Vilanova és el títol de l'àlbum) em va agradar molt el dibuix de les guardes del llibre i , tot mirant-lo, em va recordar un lloc on jo havia estat. 

Si els paisatges d'Orn són plenament identificables amb els del nostre país,  de les edificacions i construccions del món on es mou aquest personatge també en podem trobar semblances amb construccions que jo he visitat.

En les properes entrades del meu bloc vull proposar-vos un joc: comparar construccions que ha dibuixat en Quim per a Orn Història Universal amb algunes que jo he descobert en els meus viatges.

Em permeto aquest exercici - espero que amb el permís d'en Quim- perquè m'ha semblat força divertit pensar que he trepitjat alguns llocs que podrien formar part de l'univers de l'Orn que en Quim Bou ha anat imaginant amb el temps.

M'acompanyeu a fer turisme pels espais de l'Orn?.

divendres, 25 de maig del 2012

AUTORS DE REFERÈNCIA: QUIM BOU


D’en Quim Bou ja n’he parlat en alguna entrada anterior del bloc. De joves vam coincidir en la colla que editàvem la revista de còmic El llibre de la Selva i ja aleshores era el que més despuntava en quan a aptituds amb el dibuix. Fruit d’això és , de tots aquells companys, l’únic que jo conec que s’ha pogut dedicar professionalment a aquest fantàstic i difícil ofici de dibuixar ninots i explicar històries.
El retrobament amb ell després de tants anys ha estat una molt agradable experiència, atès que he redescobert una persona senzilla i sincera, d’aquelles que es diu que “li deixaries la cartera”.
Fa unes setmanes em va obrir les portes del seu estudi de treball a Cornellà de Terri i vaig fer “dentetes” en aquell espai on passa hores imaginant i dibuixant. Vam estar parlant de còmics i d’altres històries i em va ensenyar treballs seus . La visió d’una pàgina entintada (jo que soc més de dibuix que de pintura) és per a mi tota una sensació.
Vaig poder admirar més pàgines dels nous volums que prepara d’ORN, HISTÒRIA UNIVERSAL.

Orn és un personatge per al qual en Quim destil·la passió, com es pot comprovar fàcilment pels cinc volums que fins ara porta editats i per les ganes que posa en enllestir i publicar la resta.

Es tracta d'un còmic de temàtica medieval, entre l'espasa i la bruixeria (aquesta darrera en petites dosis) , on els protagonistes son personatges antropomorfs . El principal, Orn, és un gos d'atura.


El relat és pausat (en Quim disposa d'argument per a força més àlbums que fins ara ha publicat) i amb personatges entranyables.

Un bon anàlisi d'Orn, història universal el podeu llegir al bloc : Adalides.


dimecres, 23 de maig del 2012

LES FORTIFICACIONS DE PRATS DE MOLLÓ





La visita a Prats de Molló mereix la pena per la seva història i pel seu entorn natural, però sobretot per l'arquitectura de la vila.

El nucli antic de la població és totalment envoltat d'unes notables muralles, amb les seves portes fortificades, els camins de ronda, els carrers empedrats ... Tot això reforçat per Vauban quan, a partir de la nova frontera del Tractat dels Pirineus, aquesta terra passa a ser territori estratègic per a les autoritats franceses.

El cas antic queda coronat per la magnífica i gran església dedicada a Santa Justa i Santa Rufina, d'estil gòtic i alt campanar romànic i amb un interior que conserva magnífics altars barrocs en totes les capelles laterals i en l'àbsis.

El passeig per aquest barri històric és força excitant per a tots aquells que ens agrada la arquitectura i rememorar espais del passat.

Dissenyat per a controlar la nova frontera, Fort Lagarde domina la ciutat emmurallada des de la seva talaia. L'any 1686 Vauban va reforçar l'estructura d'una antiga torre de guaita medieval i posteriorment es van afegir nous elements a la fortalesa. Un dels darrers elements que s'hi van afegir va ser un passadís subterrani que comunica el castell amb la vila i que és pel qual nosaltres hi vam accedir, ascendint les llargues i cansades rampes i escales que hi menen.

No lluny de Prats de Molló hi trobem els banys termals de La Presta i la carretera que ens hi porta també permet veure el "xalet" on hi va viure el President Macià abans del complot de 1926.

diumenge, 20 de maig del 2012

PRATS DE MOLLÓ




El darrer poble que vam visitar, tot resseguint les passes dels Angelets de la Terra al Vallespir, va ser Prats de Molló.

Aquí fou on va nèixer Josep de la Trinxeria l'any 1637 i així ho recorda el municipi en una placa situada en la plaça que porta el seu nom.

L'any 1667 una investigació de les autoritats franceses a Prats de Molló va provocar la inculpació de diverses persones, entre les quals hi havia Josep de la Trinxeria. Personatge conegut i reputat, aquest va aprofitar el seu lideratge per reunir la tropa d'homes armats que esdevindria la guerrilla dels Angelets de la Terra.

El volum de l'acció dels Angelets va anar en augment, amb un punt àlgid el gener de 1669, quan van aconseguir expulsar els soldats francesos de la guarnició i s'hi van quedar fins el mes de maig.

L'any següent, un dels caps de la revolta a la veïna comarca del Conflent , Joan Miquel Mestre (també conegut com a l'Hereu Just) , fou arrestat el 22 de gener de 1670 pel governador de Prats de Molló. Això va provocar la revolta dels veïns de la població i Josep de la Trinxeria va tenir la idea de prendre com a ostatges la dona i els fills del governador. Aquests foren bescanviats per l'Hereu Just, el qual va poder escapar.

Prats de Molló deu ser terra de guerrillers i per això podem recordar l'intent d'invasió que des d'aquest poble va protagonitzar Francesc Marcià i la direcció d'Estat Català l'any 1626. Un intent d'invasió que pretenia entrar militarment a Catalunya i proclamar-hi la República Catalana i la independència. L'intent , però, fou descobert i avortat.


dimecres, 16 de maig del 2012

REPRESSIÓ A SERRALLONGA






Deixant enrera Sant Llorenç de Cerdans ens arribem fins al barri de la Forja del Mig i una carretera, a la dreta, ens portarà per uns preciosos paratges fins al poble de Serrallonga. 

El paisatge que ens hi acompanya és exhubernt en primavera i, quan arribem a Serrallonga i pugem fins el puig on s'aixeca el "conjurador"  tenim una vista impresionant del masis del Canigó, avui encara nevat.

Mirant cap el sud, dalt de les muntanyes, despunten les tres torres del castell de la noble i històrica família dels Cabrenys. No deixa de ser un contrasentit que un dissenyador i constructor de fortificacions militars de frontera com va ser Vauban va ser, precisament, qui va ordenar l'enderroc dels murs de l'històric castell medieval de Cabrenys.

 La fortificació  va ser volada amb càrregues de pólvora a la darreria del segle XVII, per ordre del marquès de Vauban, com a represàlia per haver servit de refugi, als angelets de la terra, que s 'havien revoltat contra la gabella de la sal i el rei de Franca (1663-1670). 

El poble de Serrallonga també va tenir protagonisme en la revolta del Vallespir.

El 31 de març de 1670 uns mil cinc-cents Angelets de la Terra i miquelets catalans van mantenir assetjada la ciutat de Ceret, van entrar-hi i s'apoderaren de la Casa de la Gabella.

Com a represàlia les autoritats franceses van ordenar el 21 de juliol d'aquell any l'enderrocament d'algunes cases i de les muralles de Prats de Molló i de Serrallonga.

dilluns, 14 de maig del 2012

LA REVOLTA S'INICIA A SANT LLORENÇ DE CERDANS



Al municipi de Sant Llorenç de Cerdans s'hi arriba per al carretera que baixa des de Costoja.

El primer enfrontament de la revolta dels Angelets de la Terra va tenir lloc l'abril de 1663 en aquest lloc. Des de feia dos anys s'havia implementat l'impost sobre la sal i la gent del Vallespir feia arribar sal catalana de contraban.

Aquell mes d'abril van començar les operacions dels francesos per a perseguir aquest contraban i el visitador general de la gabella va iniciar les detencions de traginers i gent del país. El Consell Sobirà del Rosselló també va enviar a Arles el seu President, Francesc de Segarra, una autoritat coneguda per les seves pràctiques sanguinàries i represives.

La gent de Sant Llorenç es va sublevar, atacant els soldats francesos de la gabella.

Entre 1663 i 1664 el Consell Sobirà del Rosselló condemnà a mort vuit veïns de Sant Llorenç i cinquanta més foren enviats a gal·leres. El capella de Sant Llorenç, Joan Pagès, també fou condemnat i executat per la seva participació en la revolta.

Anys més tard, el 1668,  ja amb la guerrilla dels Angelets de la Terra organitzada, aquests van assetjar a l'església de Sant Llorenç un sotsveguer dit Maniel. Com a resposta d'aquesta acció Francesc de Segarra va enviar-hi una expedició de càstig de 300 soldats.

Aquests expedició, però, fou derrotada pels Angelets al  pas del Llop el setembre de 1668 i hagué retirar-se fins a Arles. 

Bons coneixedors del territori, les guerrilles perjudicaren greument les tropes franceses durant aquests anys perseguint i eliminant un bon nombre de cobradors de l'impost de la sal.

Avui en dia Sant Llorenç de Cerdans és una població coneguda per l'elaboració tradicional d'espardenyes catalanes de beta i també per ser un dels tres pobles del Vallespir on es celebra anualment la Festa de l'Ós, una tradició d'origens medievals  d'una gran espectacularitat que rememora la caça d'aquest animal i les moltes simbologies ancentrals que s'hi relacionen.



diumenge, 13 de maig del 2012

LES MISÈRIES DE LA GUERRA






En passejar pels carrers de Costoja vam veure unes plaques de marbre en la façana de l'Ajuntament posades en memòria dels "poilus" (el nom popular dels soldats francesos durant la 1a. Guerra Mundial) que havien sortit del poble i havien mort en combat.

En un poble tan petit que a causa d'una guerra morin disset (!) dels seus joves ens explica la veritable dimensió absurda i miserable de les guerres.

El drama és inimaginable, és la mort de quasi tots els homes joves del poble.

Malauradament la humanitat no sap aprendre dels errors del passat i encara avui estan passant coses com aquesta.

Jo dibuixo i escric sobre episodis de guerra del passat del nostre país. M'agradaria que s'entengués que quan parlo d'aquella lluita d'abans que va ser feta amb armes , parlo en realitat d'una metàfora sobre la capacitat i la necessitat de defensar i lluitar pel que es nostre i pel nostre país, però ara i en un futur amb altres armes: el diàleg, la perseverància, la negociació ... la lluita pacífica i democràtica.

La placa de Costoja enalteix aquells joves que van optar per defensar el seu país, anar cap a la guerra al nord del país,  en comptes de creuar la tant propera frontera cap el sud. A vegades penso que més que reconèixer el valor dels joves podria ser més escaient posar plaques en els pobles que blasmessin l'actuació dels governants que han provocat les guerres.

dijous, 10 de maig del 2012

RESSEGUINT LES PASSES DELS ANGELETS DE LA TERRA AL VALLESPIR


 
Fa uns dies vam fer una escapadeta d’un dia al Vallespir, a la Catalunya Nord.
Un bon lloc per a gaudir de paisatges privilegiats, amb les seva gran vall creuada pel riu Tech i les faldes del massís del Canigó coronant un cel intensament blau.

Vam retrobar-nos amb espais ja coneguts, però no per això menys interessants.
El recorregut va ser el mateix que en aquesta anterior entrada del bloc, però retornant a Catalunya des de Prats de Molló pel Coll d’Ares i fins a Camprodon.

Aquesta sortida al Vallespir va servir en aquesta ocasió per a identificar espais relacionats amb la història dels Angelets de la Terra, el nou còmic que estic preparant.

El primer poble que vam trepitjar va ser Costoja, el primer poble francès que es troba quan deixem la carretera GI-503 després de Maçanet de Cabrenys.

Aquest petit poble de menys de cent habitants va ser un lloc de pas del contrabandisme i, per tant, un dels camins que feien els traginers que d’amagat entraven sal de Catalunya a la comarca del Vallespir, quan la sal francesa va ser carregada amb l’impost de la gabella i prohibit el comerç de sal del Principat.


Fa uns anys un batlle de Costoja va decorar els carrers amb unes plaques de marbre en català i francès. Algunes donen nom a un carrer o una plaça, altres són veritables poesies, altres fan referència a episodis de la història del poble i del país.  Entre aquestes darreres hi vam poder veure una placa que amb el nom d’”Aplegament dels Angelets” fa referència a l’aixecament de la guerrilla dels Angelets de la Terra en aquella comarca.

Quan van començar els enfrontaments  dels Angelets de la Terra amb els soldats de la gabella, l’any 1663, els habitants veïnes de Costoja, Serrallonga, Menera i Vilaroja van acudir en poques hores a la crida de socors dels habitants de Sant Llorenç de Cerdans.

divendres, 4 de maig del 2012

ESCENARIS : EL VIVER


En el nou còmic no m'he pogut estar d'incloure el Viver com a escenari.

Així hi apareixerà Enric Montserrat, Vescompte del Viver, com també una recreació de com deuria ser el castell en el passat.

dimecres, 2 de maig del 2012

EL VIVER (2)


La nissaga del Viver és coneguda des del segle XII i documentada en un cartulari que aplega documents relatius al domini civil i eclesiàstic de la comanda templera de Mas Deu (Rosselló). El lloc havia estat una possessió territorial d’aquesta comanda fins l’extinció de l’Orde en el segle XIII, a partir d’aleshores passa a ser un Vescomptat a mans de la família Viver.

El gran castell fou acabat de construir l’any 1604 pel vescompte Enric Montserrat de Viver, el mateix noble que va acollir en Serrallonga durant les seves estades en aquestes terres, en el mateix lloc on abans hi havia l’antic castell feudal destruït anys enrere pels hugonots.

Un dels Viver també va participar en l’alçament que Tomàs de Banyuls, baró d’Anyer, va liderar l’any 1653 contra els francesos que s’havien apoderat dels comtats.

Aquest va ser Josep de Viver, que va fer carrera eclesiàstica i l’any 1643 fou nomenat bisbe d’Elna . El 1652, però, abandonà el bàndol francès i feu costat, un any més tard,  a Tomàs de Banyuls en l’alçament que aquest provocà al Conflent contra el domini francès.

El complot va fracassar i Josep de Viver es va haver de refugiar a Catalunya, on morí el 1672.