dilluns, 30 de juny del 2014

SERRALLONGA EN CROMOS DE XOCOLATA (1)






Els que tenim una certa edat podem recordar perfectament i amb nostàlgia quan, de petits, les tauletes de xocolata venien acompanyades sempre d’un cromo. La xocolata era una llaminadura exquisida, però la cerimònia d’obrir el paper i anar directament sota el paper platejat que la guardava i trobar el cromo era única i irrepetible. Amb aquells cromos intentàvem omplir aleshores els àlbums amb que ens obsequiaven a la botiga.

Els cromos de la xocolata van ser, durant el segle XX, una de les distraccions preferides de la mainada. A casa encara guardo àlbums complerts de la xocolata “Torres” que van fer els meus pares els anys cinquanta.

La tradició arriba a finals del segle XIX, les puixants empreses de xocolata de Catalunya combinen la indústria amb l’art i fomenten la creació de cartells, embolcalls i cromos com a eina publicitària i per a fidelitzar els clients. Hi ajuda la convergència entre la burgesia i la intel·lectualitat de l’època, reflectit en els espectaculars cartells modernistes que es produeixen aleshores.

Les tècniques de publicitat es basaven en la vistositat dels embolcalls i els regals promocionals, cromos i calendaris amb un disseny de totalitat viva, composició simple i d’influència francesa. Algunes marques arribaven a anunciar en la premsa les col·leccions de cromos que acompanyarien el seu producte.

La primera funció d’aquests cromos era servir de reclam publicitari, però era evident que el desig de completar les col·leccions movia el consumidor a continuar comprant el producte.

El volum de les col·leccions de cromos va ser important, al llarg de més de cinquanta anys Joan Ral va recopilar col·leccions que va recollir en el llibre “Cromos para recordar”, l’any 2007. En total va catalogar 13801 col·leccions de cromos corresponents a 462 firmes comercials en les que predominaven, sobretot, cases de xocolata de Barcelona.

En quan a la temàtica de les col·leccions , era totalment diversa: història, geografia, costums, cinema, literatura ...

Aquestes col·leccions no van tenir importància sols per a publicitar les marques, sinó que podem dir que van ser una veritable eina per a l’aprenentatge i la formació de diverses generacions. Gràcies a elles, per exemple, tan joves com adults podien aprendre quines eren les ciutats més importants dels Estats Units, com es va desenvolupar la Segona Guerra Mundial, quines races hi ha al món, etc... 

En definitiva, els cromos de les nostres tauletes de xocolates van ser una veritable escola per aprendre des de casa.

divendres, 27 de juny del 2014

COMO DON JUAN DE SERRALLONGA, BIBLIOTECA FILMS



Un episodi d'assalt a un carruatge protagonitzat pel bandoler
anglès Claude Duval, en una pintura de William Powell Frith, any 1860.



A principis del segle XX van tenir èxit diferents propostes editorials consistents en novel·les que adaptaven els arguments i els guions de pel·lícules. Es tractava de novel·la popular, en senzill format de butxaca i de baix cost que permetien als compradors poder “llegir” les pel·lícules del moment.

L’investigador Emeterio Díaz va publicar un article amb un catàleg molt extens d’aquest subgènere literari, comptabilitzant fins a vuitanta-cinc (!) col·leccions d’aquest tipus editades entre els anys 1916 i 1959, la qual cosa demostra l’acceptació i enorme popularitat que van tenir.

Entre les empreses editores hi havia la barcelonina  Editorial Alas, propietat de Ramon Sala i Verdaguer, que va editar la col·lecció “Biblioteca Films”. En aquesta col·lecció va arribar a editar 642 volums, d’aparició desenal i posteriorment setmanal entre els anys 1924 i 1936.

I és en aquesta col·lecció on trobem un curiós volum que porta per títol “Como Don Juan de Serrallonga”.

Amb tot, però, la novel·la no s’argumenta en el nostre bandoler, sinó que aprofita la popularitat d’en Serrallonga per a posar títol a un argument basat en una pel·lícula anglesa.

L’entradeta de la novel·la ens explica:

“¿Qué nación no ha tenido su bandido generoso y caballeresco, cuya historia no haya pasado a la posteridad). Célebre se hizo en el mundo el nombre de don Juan de Serrallonga, romántico bandido catalán, alma grande y magnànima, protector de los pobres y desvalidos, castigador de los magnates orgullosos, víctima inocente de vil traición: sus manos no se tiñieron jamás en sangre inocente y ningún hecho punible ennegrece su vida de héroe legendario. Su recia figura, heroica y romàntica, parece revivir en la persona de Claudio Duval, el protagonista de esta historia novelesca de capa y espada, en la época caballeresca de la poderosa Albión”.

Com es pot veure, la presentació d’en Serrallonga remet directament – i de quina manera!- a la imatge del bandoler noble que s’havia popularitzat amb la literatura.

I és que l’argument de “Como Don Juan de Serrallonga. Novela de castos amores y viles traiciones” es basa en el guió de la pel·lícula  anglesa “Claude Duval”. Aquest film mut de l’any 1924, dirigit per George A. Cooper i protagonitzat els actors Nigel Barrie i Fay Compton, es basa en la història d’un bandoler anglès molt popular en el segle XVII.

Claude Duval -o Du Vall- (Normandia, França, 1643  - Anglaterra,  1670) va ser, com el també llegendari Dick Turpin, un bandoler fora de la llei que va fer de les seves per l’Anglaterra de l’època. Es deia d’ell que mai va tenir delictes de sang i que era un famós per la seva cortesia amb les dames. El juny de 1670 va ser jutjat per sis robatoris provats i executat.

dimecres, 25 de juny del 2014

MISÈRIA I PEDRENYALS, EL TREBALL DE RECERCA DE GUILLEM PLANS SOBRE EL BANDOLERISME




(Fotografies: CRP Vallès Occidental 1)




Fa un temps va contactar amb mi el jove estudiant Guillem Plans i Roca.  Estava preparant el seu treball de recerca de batxillerat sobre al figura del Fadrí de Sau i el bandolerisme català del segle XVII i em demanava informació puntual que li fos útil per avançar en la feina.

No vaig tenir inconvenient en donar-li referències, algun enllaç on trobar informació i una opinió sobre la controvertida afiliació política o de classe dels bàndols nyerros i els cadells.

Fa pocs dies en Guillem m’ha fet arribar el seu treball ja finalitzat i me l’he llegit. 

El producte final consta de dues parts ben definides: la primera és un estudi  sobre el bandolerisme català; repassant les arrels socials, polítiques i econòmiques que el fomenten; les bandositats i els conflictes de frontera; el retrat físic i moral dels bandolers; els principals escenaris del bandolerisme català i els seus protagonistes ; la repressió i la fi del bandolerisme i acabant amb el que n’ha quedat d’ell en la llegenda i el folklore.

És una aproximació sintètica molt ben estructurada que permet conèixer les arrels, el desenvolupament i la fi del bandolerisme; com també alguns dels seus protagonistes, entre els quals no hi podia faltar en Serrallonga.

Però en Guillem ha anat més enllà i acompanya el cos del treball d’un annex molt interessant i que representa tota una novetat: una petita novel·la sobre la vida de Jaume Melianta, el Fadrí de Sau.

L’autor explica la principal atracció que li suggereix el Fadrí de Sau: que a casa seva, de generació en generació, s’hagi explicat que genealògicament provenen de la família del que fou principal lloctinent d’en Serrallonga. 

Segur que seria tota una aventura investigar aquesta presumpta vinculació familiar. Amb tot, sigui història o llegenda, en Guillem ja té un element per a inspirar-se.

I la inspiració li ha vingut en format de petita novel·la, que ha titulat “Misèria i Pedrenyals”.

L’argument del relat ressegueix la biografia del Fadrí de Sau, des de la seva entrada a la quadrilla d’en Serrallonga, passant pels seus amors amb Mariana Padrines, les batusses amb els cadells i la fugida a Durban les Corberes on el van prendre.

El darrer episodi novel·lat és la dura vida a galeres que portava el Fadrí de Sau després d’haver estat traït a Durban, amb un imaginatiu final ben obert que no diré, però que m’ha agradat molt.

Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, ja té el seu relat protagonista. I m’ho he passat molt bé llegint-lo, per la qualitat del text i el meu coneixement i simpatia pels seus personatges.

La qualitat del treball, a més,  ha estat altament valorada i ha obtingut el segon premi en la  XIII edició del premi Montserrat Miró de treballs de recerca d'alumnes de batxillerat, que anualment convoquen de manera conjunta la Fundació Bosch i Cardellach, l'Ajuntament de Sabadell i el Centre de Recursos Pedagògics Vallès Occidental 1.

Felicitats Guillem!.

dilluns, 23 de juny del 2014

SERRALLONGA AL FESTIVAL DEL CÒMIC DE TORROELLA

 
 
 

He passat un gran cap de setmana al Festival del Còmic de Torroella de Montgrí.

D'acord que dibuixar i explicar històries és un plaer, però més ho és el contacte amb el públic adult o infantil que, de cop i volta, t'adones que segueixen els teus còmics.

Fa sis anys que assisteixo al festival i m'acabo d'adonar que hi ha gent aficionats que, any darrere any, han estat col·lecionant els meus còmics i això és, per a mi, un honor. És una veritable satisfacció que les meves modestes edicions agradin.

Dissabte em vaig retrobar amb el Guy, un senyor francès que em va donar la idea fa tres anys de posar a la venda dibuixos originals. A hores d'ara ja té tota la meva col·lecció. Gràcies Guy.

M'he retrobat amb en Toni i la seva muller i hem estat parlant del museu del còmic de la Massana a Andorra. Ja tinc un lloc per visitar en un futur.

I he tornat a dedicar un dibuix al petit Jan. Venia de Vilobí i la seva àvia era originària de Ca l'Agustí (!). El mas de Santa Coloma on van agafar en Serrallonga. El seu cognom és Taverner, qui sap si parent llunyà del bandoler.

Gràcies també a tota la gent que, ara no recordo el nom, em vau comprar els meus modestos còmics i per dir-me que us agraden. Això és el millor que m'emporto de diades com aquestes.
El festival ha estat un èxit de públic i els petits, pel caràcter familiar de la proposta, s'ho han passat pipa amb els personatges dels còmic infantils. I els grans... doncs amb els entranyables personatges de Star Wars, els herois de la nostra infància.

I al mig de tot això vaig tenir la sorpresa,  l'immens plaer i l'honor de poder parlar i dedicar un dibuix a un mestre: en Joan Mundet.

Un dibuixant a qui jo seguia fa anys i un veritable mestre de l'entintat. Vam estar parlant llarga estona dels seus projectes (ha dibuixat per a Itàlia el personatge Dago, de qui jo sempre adquireixo volums quan m'escapo a aquell país) i està preparant l'edició d'un còmic sobre el bandoler Capablanca (!). 

Rocaguinarda, Serrallonga, Capablanca ... estem posant en valor els nostres bandolers. I ara de la mà d'un veritable professional. Esperaré l'edició amb veritable impaciència.

Gràcies Joan per l'estona passada.

I també vaig tenir estona per a experimentar amb els dibuixos d'en Serrallonga i la Elisabet, us deixo la mostra de com van quedar.




divendres, 20 de juny del 2014

TERRA VINEA, VI SOTA TERRA A LES CORBERES FRANCESES




 
 

La zona de les Corberes franceses s’estén al llarg del que va ser l’antiga frontera de Catalunya amb França fins el 1659. Aquest ample territori de pedra calcària, garrigar i bosc mediterrani, que es deixa caure al mar en el cap de Leucata, va ser compartit pels dos països i resseguit per una línia de castells defensius medievals de frontera.

Aquest territori es va acabar convertint en una important zona de producció vitivinícola que, superat el mal tràngol de la fil·loxera del dinou, ha arribat avui en dia com a reconeguda marca  A.O.C (denominació d’origen controlada) Corbières.

Els francesos, que en saben molt d’explotar comercialment i turísticament els seus atractius, han enaltit aquesta AOC amb una infraestructura singular com és Terra Vinea, al poble de Portel-les-Corbières.

L’avantsala de Terra Vinea pot ser fer un recorregut per les vinyes de Portel i trobar-nos amb l’església de Notre Dame les Oubiels. Es tracta de les romàntiques restes d’una gran església gòtica construïda al mig de les vinyes.

El complex turístic i cavista de Terra Vinea és totalment singular i únic. L’any 1992 va tancar la mina de guix i plata de Portel i en dos anys, els emprenedors productors de la zona i les autoritats locals i regionals van fer possible un nou projecte de recuperació dels espais de l’explotació: unes caves dins les antigues galeries i un atractiu complex turístic museïtzat sobre el món i la cultura del vi.

El visitat descendeix vuitanta metres sota terra per arribar a una de les galeries de la mina, de la qual s’han recuperat set-cents metres on reposen i envelleixen mil cinc-centes botes de vi amb els criances i reserves de les caves Rocbère, que apleguen seixanta cooperativistes de la zona.

Les galeries estan museïtzades i permeten conèixer la història i la cultura del vi des de la romanització, passant per l’època medieval i arribant fins la mecanització del segle XX.

Tot això en l’entorn fantàstic de l’antiga mina i amb el suport de jocs de llum i música que complementen i donen espectacularitat a l’apartat més pedagògic de la visita.

En definitiva, una agradable experiència per a conèixer en un entorn ben singular tota la cultura del vi i adonar-nos de nou que els nostres veïns francesos, en això de la promoció turística i l’explotació dels seus atractius ens guanyen per punts.

dimecres, 18 de juny del 2014

8è FESTIVAL DEL CÒMIC A TORROELLA DE MONTGRÍ


Aquest proper cap de setmana arriba a Torroella de Montgrí (Baix Empordà) la vuitena edició del Festival del Còmic.

Després de la Fira del Còmic de Barcelona la proposta baix empordanesa esdevé la segona referència catalana en aquesta disciplina i un lloc ineludible per als llegidors de còmics i per a la mainada, a qui va especialment dedicada una part de la seva programació.

Durant el cap de setmana del Festival del Còmic es presenta un atapeït programa d’actes: mercat de còmics, tallers de dibuix i manualitats, inflables infantils, firma d’autors, cinema, presentacions, exposicions, espectacles, gimcama de boles de drac, sessió de fotografies amb personatges del món del còmic, concurs d’aparadors,  … 

Com cada any jo hi seré amb la meva parada de venda i signatura de còmic d'en Serrallonga.
Si voleu conèixer el programa, podeu trobar-lo en aquest enllaç.

No us ho perdeu, a banda de passar-ho bé amb les activitats programades també és una bona ocasió per a conèixer Torroella o fer un passeig per l'Estartit.

dilluns, 16 de juny del 2014

OLOR DE SALOBRE ALS ESTANYS LITORALS DE L’AUDE








Fa dos caps de setmana vam fer una sortida familiar per a conèixer diferents llocs extraordinaris i algunes curiositats del departament francès de l’Aude, just a la ratlla de l’antiga frontera catalana anterior al Tractat dels Pirineus.

Es tracta d’una zona caracteritzada per l’engrescador paisatge dels estanys litorals de Leucata, Salses, Bages... en combinació amb la pedra calcària i les vinyes que es deixen caure cap el mar des de les terrasses de les Corberes, l’espai de l’antiga frontera.

És , en definitiva, país de reconegut vi i d’aromes de salobre de mar, d’antigues activitats econòmiques relacionades amb la pesca i la sal, ara guanyades per l’activitat plenament turística.

Aquesta activitat turística no impedeix, però, que continuï desenvolupant-se una atractiva i lucrativa activitat pesquera de recol·lecció de marisc en els grans i característics estanys. Al grau de Leucata s’hi aplega el moll de mariscadors i les guinguetes on poder fer un tast de les reconegudes ostres i musclos de la zona.

Resseguint la costa també podem fer un passeig pel pontó de Port-Leucata, sorprendre’ns en trobar el paquebot Lydia ancorat a la sorra de la platja o conèixer com eren les antigues cabanes de palla dels pescadors a Barcarès.

Un dels espais naturals més atractius el trobem a la població de Peyriac de mer, poblet situat a la riba de l’estany interior de Bages i Sigean. La seva particular localització en un estany reclòs va facilitar la ubicació en aquest lloc d’unes antigues i productives salines d’aigua de mar.

Avui en dia es pot resseguir l’espai de les salines mitjançant un circuït de passeres de fusta i de camins que voregen tot l’estany, convenientment museïtzats.

El conjunt es completa amb l’edifici de l’antiga duana, on un destacament militar controlava la sortida de la sal, un bé tan preuat que va encendre , precisament,  la Revolta dels Angelets de la Terra en els antics comtats nord-catalans.

El monopoli de la sal estava en mans dels reis francesos, qui gràcies a ell obtenien abundants ingressos per a les despeses del reialme. L’annexió dels comtats catalans després del Tractat dels Pirineus va portar la prohibició de comerciar amb Catalunya i obtenir sal més barata. A partir de 1661 la sal que havien de consumir els antics territoris catalans provenia , precisament, de les salines reials de Peyriac o Aigües-Mortes, a la Camarga.

Aquest passeig per les antigues salines de Peyriac de mer em va portar a recordar, doncs, els avatars d’aquella revolta que em va servir d’escenari per al meu tercer còmic d’en Serrallonga.

divendres, 13 de juny del 2014

LA MORT DE L'AGUTZIL MONRODON


Els gravats antics tenen un encant especial. T'atures a observar-los i poden semblar poca cosa, amb el seu blanc i negre i les ratlles de tinta infinites, però darrera seu hi ha una ingent feina de l'artesà que va preparar la planxa original, creant una mena de negatiu  amb eines com el burí o les gavinetes, preparant amb paciència mil·limètrica i veritable art el material de superfície que després s'utilitzaria com a matriu per a imprimir, degudament entintada, el paper.

En aquesta entrada, tot i aprofitant que demà celebrem a Santa Coloma la festa de la Revolta dels Segadors de 1640,  mostro dos gravats extrets de dos llibres diferents i que representen la mateixa escena.

El primer il·lustra la novel·la "La bandera de la muerte" de Víctor Balaguer i el segon el volum quart de la "Historia de Cataluña y la Corona de Aragón" del mateix autor.

L'escena és la mort de l'agutzil Miguel de Monrodon el 30 d'abril de 1640 a Santa Coloma de Farners, en els moments inicials de la Revolta dels Segadors.

Aquell any la població s'havia negat a allotjar els soldats dels tercios de Felipe de Guevara. El 27 d'abril arribà al poble , enviat pel virrei, l'agutzil Miguel de Monrodon per preparar l'allotjament d'un altre tercio, el de Leonardo de Moles, que també havia de passar per la regió. Monrodon era una persona molt coneguda al Principat i la seva reputació no era precisament bona. Els colomencs van començar a preparar-se per rebutjar l'allotjament de soldats un altre cop. Amb Monrodon al municipi es provocaren unes primeres batusses i l'agutzil obrí foc contra un veí que treia les seves pertinences de casa seva per a que no les aconseguissin els soldats. En resposta els veïns s'amotinaren, Monrodon i els seus servents intentaren refugiar-se en un hostal però els veïns els rodejaren i calaren foc a l'edifici, amb l'agutzil i els seus dins.

L'episodi de la mort de Monrodon va ser un dels detonants de la Revolta dels Segadors, amb els pagesos i vilatans dels entorns, unes 4.000 persones, encalçant el tercio de Leonardo de Moles que fugí cap a Blanes després de cremar Santa Coloma i Riudarenes.

Miquel de Monrodon també té un paper destacat en la història d'en Serrallonga, doncs set anys abans de l'episodi de la seva mort a Santa Coloma de Farners, havia format part del tribunal que va jutjat el bandoler a Barcelona, con transcric del llibre de Joan Cortada "Proceso instruido contra Juan Sala y Serrallonga" :

"Constituidos personalmente el magnífico misser Pablo Guiamet, juez de la régia corte y relator de la presente causa, Miquel Juan de Monredon, alguacil ordinario de S.M., Francisco Monsalvo, cirujano, los missatges de la corte del veguer, juntamente conmigo Antonio Pablo Trull, escribano peticionario supernumerario, notario público y ciudadano de Barcelona, y del presente proceso, en la estancia llamada lo Serra de las presentes cárceles reales en donde hay pan, vino, luz , los tormentos y demás cosas necesarias para el presente acto de tortura".

L'episodi de la mort de Monrodon a Santa Coloma el vaig incloure en el meu primer còmic Torna Serrallonga 1640, en el qual l'acció succeeix durant la Revolta dels Segadors a la plana de la Selva. Víctor Balaguer va incloure l'episodi en la seva segona novel·la, en la qual Monrodon apareix com a seguidor del bàndol cadell i mort cremat a l'hostal en mans dels nyerros que vengen la mort de Don Joan de Serrallonga.

dimecres, 11 de juny del 2014

FESTA DE LA REVOLTA DELS SEGADORS



Aquest proper cap de setmana celebrem a Santa Coloma la novena Festa de la revolta dels Segadors.

Organitzada pel casal independentista La Sega 1640, durant dissabte i diumenge se'ns proposen diverses activitats culturals i festives per a recordar els fets històrics de 1640, quan la ciutat es va revoltar contra els terços militars castellans que tantes malvestats cometien contra les poblacions a qui obligaven a acollir-los.

En aquest enllaç trobareu tota la programació.

El dissabte participaré en el mercat d'artesans, amb la meva parada de venda i signatura de llibres d'en Serrallonga. 

Precisament la revolta dels Segadors a la plana de la Selva és l'escenari que vaig escollir per al meu primer còmic Torna Serrallonga 1640 . Amb Serrallonga Bandera Negra vaig continuar les aventures del bandoler en la segona etapa del conflicte, la Guerra dels Segadors. Serà agradable, per tant, participar en una activitat coincident amb aquests arguments dels meus llibres.

Una de les novetats d'enguany és el curtmetratge que els organitzadors han realitzat amb la recreació dels fets de 1640 a Santa Coloma i que s'estrenarà dissabte al vespre. Mentre, podeu veure el tràiler en aquest enllaç.

Per la meva part hi he col·laborat amb la il·lustració per a la portada del DVD. 

Vaig fer dos il·lustracions. Una , per mi mateix descartada, amb un sol segador observant com Santa Coloma crema al fons i que tenia un sentit visual més al·legòric.

La que vaig triar és la segona , més dinàmica i amb més personatges, d'estil netament "comiquer" i que representa el moment de l'alçament dels segadors contra els terços castellans.




dilluns, 9 de juny del 2014

SERRALLONGA EN LA LITERATURA POPULAR (i 6) : EDITORIAL TESORO, 1949 i 1957




Trobem una nova reedició de la novel·la de Víctor Balaguer el gener de l’any 1949, a càrrec de José Ruíz Alonso (Editorial Tesoro),  una editorial amb seu a Madrid.

Aquell any Editorial Tesoro va fer una doble publicació de les dues novel·les de Balaguer, una en cartoné i una de més senzilla, en tapa rústica. Segur que aquesta iniciativa anava ben lligada al revifament del mite del Don Joan de Serrallonga produït per l'estrena de la pel·lícula de 1948 dirigida per Ricard Gascón.

Uns anys més tard, el 1957 en feia una reedició en el senzill i econòmic format de literatura popular. Aquell any l'editorial publicava la “Colección popular literaria”, una publicació quinzenal on apareixien novel·les d’autors com Oscar Wilde o Jules Verne i altres d’hispans dedicats a literatura popular.

El número 50 de la col·lecció va consistir en una reedició abreviada en 123 pàgines de la primera novel·la de Víctor Balaguer.

És interessant llegir la presentació que fan del personatge en la primera pàgina del llibre:

“Al igual que las rivfalidades legendarias existentes en Verona entre Montescos y Capuletos, fueron en el Principado de Cataluña las interminables luchas fraticidas y sangrientas entre NARROS y CADELLS.

Don Juan de Serrallonga, cuyo nombre legendario se encuentra en multitud de leyendas catalanas, pertenece al partido de los NARROS. A su regreso, tras una larga ausencia del país, se encuentra con que sus partidarios se habían convertido en asesinos y malhechores, siendo perseguidos por la justicia. Con la ayuda del “Fadrí de Sau” quiso terminar con tal estado de cosas, pero circunstancias especiales, entre las cuales cuenta trascendentalmente el amor, puesto que quería locamente a la hermana del jefe contrario, el maquiavélico Torrellas, concentraron de tal modo en su persona la rivalidad de los dos bandos, que de hecho la lucha arreció”.

Tal es, en síntesis, la tumultuosa historia de Don Juan de Serrallonga, que tanta semejanza guarda en su gestación legendaria con las de Robin Hood, Dich Turpín y otros héroes de la literatura cavalleresca y universal”.

 Aquesta presentació remet directament al lector a la imatgeria dels nobles herois de la literatura universal, per tant és una nova identificació d’en Serrallonga amb aquells mites de bandolers que robaven als rics per a donar als pobres o que lluitaven contra les injustícies; mantenint a finals dels anys 40 del segle passat la visió del bandoler romàntic que havia definit Víctor Balaguer.

divendres, 6 de juny del 2014

MONARQUIA NOVA, TICS VELLS


M'ha sorprès aquesta notícia.

L'editorial que publica la revista satírica El Jueves ha censurat una portada sobre la monarquia. L'efecte ha estat el salt de la notícia als mitjans i la legítima i exemplar dimissió de vuit dels seus dibuixants.

Mal començament, doncs, per a un nou monarca espanyol que voldrà presumir de pretesa modernitat i preparació.

Empresa impossible aquesta ,la de fer creure que un rei pot ser una cosa moderna, útil i necessària. 

Monarquia i modernitat són dues coses oposades. 

La monarquia continuarà essent per sempre una institució anacrònica, que fonamenta les seves arrels en el franquisme i una transició tancada en fals,  que perviu gràcies a un sistema democràtic espanyol amb molt dèficits (sols cal veure la involució democràtica que practica cada dia el PP). 

No m'estranya, doncs, que en aquest entorn polític retrògrad hi hagi tanta suspicàcia contra l'humor fet a a partir d'una institució que ho posa tan fàcil.

Espanya es vol dotar ràpidament d'un nou rei i estic convençut que aquesta operació d'abdicació i de relleu també s'ha orquestrat per a imposar un rei a Catalunya. De fet , la casa reial reconeix avui que el cas català ha pesat en aquesta operació de maquillatge.

El fins ara príncep intentarà fer , com a imposat garant de la unitat i bla,bla,bla..., de ciment que lligui Catalunya a Espanya. Entenc que ho té fàcil en alguns sectors fàctics, ja siguin empresarials, bancaris, especuladors, intel·lectuals... però no ho podem permetre a les nostres llars.

El nou Felip V no podrà entrar a cada casa a convèncer de les bondats de seguir sent espanyols i aquesta és la seva flaquesa. Aquest és el motiu pel qual no prosperarà aquesta operació.

No ho pot fer físicament, com si fos un venedor d'enciclopèdies.

Mantinguem-nos ferms en els valors republicans de Catalunya i , si volem noblesa, treballem pel que millor sabem fer: fer un nou país noble, de gent i valors nobles, amb idees nobles i veritablement modernes.

Marxem.

dimecres, 4 de juny del 2014

DE FIRA A VILANOVA DE SAU





Aquest passat diumenge vaig assistir amb la parada de venda de còmica a la Fira d'Herbes Remeieres de Vilanova de Sau.

Una magnífica jornada amb un temps radiant, molta gent i atractives activitats per a conèixer les herbes, les seves propietats i com fer un bon perfum amb elles.

Un bon dia per a retrobar-me amb bona gent com en Joan Carles Rey, de l'Herbolari de Sau,  organitzador de la fira en col·laboració amb l'Ajuntament.

Durant tot el dia vaig estar signant llibres i parlant amb la gent sobre els bandolers de les Guilleries, sobre camins i recorreguts per les nostres muntanyes.

Tenir una parada a una fira i contacte amb la gent m'aporta agradables sorpreses.

A Vilanova, per exemple, vaig tenir oportunitat de xerrar amb unes senyores que són membres del Centre Excursionista de Centelles i que em van animar a fer una caminada des del Pla de Mondois fins a l'església de Querós.

També vaig retrobar-me amb una senyora que es diu Serrallonga de cognom i que ja feia dos anys que em demanava si tenia un dibuix del bandoler per a vendre-li. Encara que tenia molts còmics, mai tenia un dibuix del bandoler així que aquest diumenge, finalment, li vaig fer per a ella.

Vaig parlar una estona amb un antic impressor de la revista Cavall Fort, que em va proposar enviar el meu treball a la revista per si els podia interessar. Li vaig dir que allí hi lidien grans dibuixants com en Quim Bou i que no m'hi veia pas en cor.

I, com no, la cara d'il·lusió de la mainada quan els pares els compren un dels meus còmics i els faig un dibuix dedicat. L'abraçada que em va fer en Roc , de concent, va ser antològica i a més em va cantar una cançó d'en Serrallonga.

També em vaig emportar el somriure de la Gina a qui sa mare li va comprar un dels meus còmics. La Gina em va dir il·lusionada que el seu avi també dibuixava.Qui és el seu avi?. Doncs el gran dibuixant Picanyol, l'autor d'Ot el Bruixot, personatge a qui fa poc ha jubilat a les pàgines de Cavall Fort. Em fa gràcia pensar que vaig fer un dibuix d'una princesa a una futura artista.


dilluns, 2 de juny del 2014

SERRALLONGA EN LA LITERATURA POPULAR (5) : DIEGO DE UBEDA, ANY 1950

 Portada de la novel·la, amb un dibuix reproduït d'una de les escenes
del film estrenat el 1949, amb Amadeo Nazzari de protagonista.


 Portada  del segon volum.

Un dels còmics de la col·lecció "Gente de bronce"·, dedicat
a bandolers populars.


Ameller Editor va ser una petita editorial ubicada a Barcelona i especialitzada en novel·la popular i, sobretot, contes infantils i diverses col·leccions de còmics (Avalancha Kid, El caballero enmascarado, Boliche ...). L’editorial va estar activa entre 1942 i 1956.

Entre les seves edicions va publicar una col·lecció anomenada “Gente de bronce” dedicada als bandolers més famosos. La presentació de la col·lecció era aquesta:

“Recógese en cada tomo de esta colección, la vida de Bandidos célebres, refléjase en ellos la dureza del ánimo ante una vida llega de peligrosas aventuras en las que la vida y el romanticismo juegan el principal papel de aquellos que lucharon dentro de un mar de enconadas pasiones”.

Dins la col·lecció hi trobem dos còmics, un d’ells dedicat al bandoler andalús Diego el Tempranillo. I també hi trobem fins a quinze exemplars de novel·la popular on no hi podia faltar “Don Juan de Serrallonga” editat en dos volums que valien cinc pessetes cadascun. 
Molt possiblement, l'estrena un any abans del film de Ricardo Gascon sobre el personatge va facilitar l'edició d'aquesta nova novel·la popular sobre el bandoler.

L’autor del relat era Diego de Ubeda (un possible pseudònim?) i l’edició correspondria aproximadament a l’any 1950.

L’autor adapta la trama escrita per Víctor Balaguer (el Serrallonga nobiliari enfrontat als Torrelles). Però no es tracta d’una reedició, doncs el relat aporta interessants novetats, sobretot de localitzacions.

Balaguer no va ser gens fidel als espais que va trepitjar el Serrallonga històric (a banda de totes les llicències històriques de la mateixa trama que ja coneixem), sens dubte pel poc coneixement que es tenia a mitjans del segle XIX i també perquè el relat imaginari de lluites entre nyerros i cadells no ho requeria.

Però l’autor d’aquesta edició si que va identificar el capitost nyerro (resseguint, com he dit, la mateixa trama imaginada per Balaguer) amb espais coneguts pel bandoler històric. Com a mostra transcric un passatge de la novel·la que succeeix una vegada que Don Juan de Serrallonga s’ha llençat a les muntanyes:

“Desde aquel dia, la fama de Serrallonga se extendió por toda la comarca y sus hechos justificaron una vez y otra el nombre con que fué apodado por pueblos y montañas: el vengador de las Guillerias. De Vich a Santa Coloma de Farnés, de San Hilario a San Celoni, los oprimidos, los burlados, los tratados in justamente, volvieron sus ojos a aquel “bandido” de aventajada estatura y altos sentimientos, de mirada dura y voluntat recta y cortante como el filo de su espada”.
En tot el relat hi apareixen aquests espais comuns de les Guilleries i, curiosament, també hi apareix la partida de bandolers d’en Serrallonga refugiats en les ruïnes del castell de Montsoriu:

“... debía contar con un buen refugio para su cuartel general... Pronto decidió Serrallonga instalarlo en el ruinoso castillo de Montsoriu. Un antiguo castillo abandonado, en lo alto de un monte de pendientes laderas, a medio camino entre Arbucias y Breda. Muchas ventajas ofrecian aquellas ruinas. Como atalaya colocada sobre las Guillerias, el castillo era inmejorable. Todos loc caminos y vericuetos podían contemplarse desde lo alto, como a vista de pájaro”.

De manera coincident, jo també vaig utilitzar el castell de Montsoriu com a centre d’operacions dels bandolers en el meu còmic “Torna Serrallonga 1640”.

L’adaptació de Diego de Úbeda beu clarament de l’intent de Balaguer per a ennoblir la figura del bandoler, fins i tot negant-ne la seva vida bandolera: “La justícia de don Juan de Serrallonga castigó a muerte a los asesinos y arrebató a los ladrones el producto de sus robos. Defendió a los perseguidos, vengó a las víctimas y restituyó lo suyo a los despolseídos.

I destaca el seu caràcter d’heroi popular, portant al límit la visió heroica i fantasiosa del personatge: “Todas las casas de la montaña le abrían sus puertas, los pueblos le acompañaban con su simpatía cuando su corcel cruzaba por las calles, a la ida o a la vuelta de una de sus empresas. Los hombres admiraban y querían al vengador; las mujeres soñaban con el apuesto bandido de ensortijado pelo negro; los niños veían en él al auténtico héroe de todas las leyendas”.