dijous, 30 de desembre del 2010

TALLER DE CÒMIC AL FESTIVIC



El dia 28 de desembre vaig estar al FESTIVIC 2010, el Festival de la Infància i la Joventut que organitza l'Ajuntament de Vic cada Nadal, que aquest any estava dedicat als bandolers d'Osona: en Serrallonga, en Rocaguinarda i en Toca-Sons.

En l'estand de l'Ajuntament de Viladrau, en el qual hi havia l'exposició "Serrallonga, paisatge i ficció" que vam instal·lar aquest estiu al CCEN del municipi, la mainada pintava el punt de llibre amb les meves vinyetes del "Petit Serrallonga" que jo havia preparat.

En el mateix estand jo vaig dibuixar un Serrallonga a Viladrau i vaig ajudar a pintar "serrallongues" als petits que s'hi atrevien.


Cal donar l'enhorabona a l'Ajuntament de Vic per mantenir viu el festival, quan hem vist que altres propostes similars han tancat portes en altres municipis i ciutats. El moment actual és difícil i massa vegades qui ho pateix és la cultura i activitats d'aquests tipus, per això hem de reconèixer el mèrit a aquestes iniciatives. Enriqueixen i diverteixen els més petits i els que hem estat pares i hem tingut canalla petita ho sabem reconèixer.

SANT SEGIMON L'ANY 1900


També extret de l'antic setmanari "Lo pensament catalá" de l'any 1900, hi ha un relat d'una excursió a Sant Segimon:

"Ja que al parlar de Serrallonga arrivarem fins a l'Arola ¿Seria possible trobar qui tingues prou coratge per acompanyarme fins a l'hermita de Sant Segimon".

Algun valent devia trobar el narrador per acompanyar-lo fins a dalt de tot del santuari i n'escriu una detallada explicació de la pujada i del conjunt d'edificis que formen el recinte:


"No es Sant Segimon una hermita, com vulgarment se diu, es un verdader santuari, ab hospederia y quadres, ahont poden enquibirse algunes centes y guardar les caballeries mentres la sua estada en dit lloch , no faltanthi degut al cuydado del propietari, qu'es lo senyor Can Gat, un majordom o encarregat que procura comestibles, los més necessaris".

"La capella 's troba á la dreta de la plaça, tenint á sos costats dos grans edificis que servexen d'hostatgeria, adossat á la montanya, lo de la esquerra y donent sobre'l cami lo de la dreta, disfrutantnhe per ses fibnestres y desde la solana, d'una vista espléndida".


Continua el seu relat amb la descripció de la cambra on s'hostatjarà el convidat i la visita a l'església del santuari:


"Després de reposar un rato y de dexar lo maletin en lo quarto qu'em destinaren per estada, fou precis, per ésser de rúbrica, saludar al Sant y los que vagin ab mi, poden véurer n'ha sigut objecte la capella d'una gran restauració, y, ademés dels banchs que hi ha tot al voltant d'ella's troban cadires com les de les esglesies de ciutat, veurán com á presentalles un sens fi de braguers des los més ordinaris als més richs, per quant dihent la gent que tal Sant es advocat contra la trencadura, l'hi'n fan present del braguer tots aquells que s'han ferit de dit mal, aixis com los retaules ó quadrets , y molts altres, sense faltarhi les de cera y tantes altres com es costum trobar en la major part dels santuaris".

dilluns, 27 de desembre del 2010

LA SALA DE VILADRAU L'ANY 1900




L'any 1900 es publicava la revista "Lo pensament catalá. Setmanari cientifich y literari", qui tenia com a director literari el mateix Mn. Jacint Verdaguer.

En diferents articles que hi publicà, qui sap si amb pseudònim, un tal Timotheo Valls de B., qui trobem notícies sobre llocs per on havia transitat en Serrallonga: Carós, Sau, Sant Segimón, Viladrau...

Es tracta de la narració d'excursions que l'autor feia per la contrada acompanyat per algun guia del país que "me mostrá una altra casa que's veya entremitx de la vall, axecada sobre un turonet, dihent n'era la Sala, d'hont era fill en Serrallonga".

En l'article l'autor diu que tot això eren llegendes : "Alto faig quí d'aquesta escursió, puix, res tenen que veurer St. Segimon y Viladrau ab en Serrallonga". Molt equivocat estava!. Descriu, això si, el mas:

"La Sala, encar que maltractada per lo decurs del temps, te un aspecte senyorial conservantne en son costat un torreó quatrat enterament igual, ó molt semblat a aquells que's veuhen en alguns castells de l'etat mitjana y eran coneguts amb lo nom de torre de l'homenatje, lo que'm refermá ab ma creencia, d'ésser D. Joan de Serrallonga fill d'una familia distingida que's llençá a la vida d'aventures en aquell temps que lluytaven los bandos de Nyerros y Cadells".

"Al arrivar prop de la casa, acabá de convencem, puix lo que de lluny n'apar un turonet es un rocar y sobre d'ell n'está construhida aixis com lo torreó, indicant aquesta circunstancia que fou una morada senyorial".

D'aquesta manera l'autor de l'article imaginava un Serrallonga d'arrels nobliliàries, tal i com l'havia imaginat Víctor Balaguer.

divendres, 24 de desembre del 2010

LA FI DELS BORRULLET



No havien passat molts dies de l'assalt al mas Seguer de Jafre que la justícia ja atrapà als dos germans Borrullet.

La notícia del robatori de Jafre havia arribat arreu i el batlle d'Anglès veié "dos homes forasters e incognits armats de sos padrinyals ab ses capas de pastor y sarrons". Ordenà capturar-los, era el dia 18 de febrer.

Els dos homes eren Pere Borrullet, sabater de Sant Martí de Viladrau, i a Jafre mateix a Joan Borrullet, l'ermità del santuari de la Font Santa del mateix poble.

Foren conduïts al castell de Verges on foren jutjats i torturats.

En el sumari judicial hi trobem les seves declaracions, com també l'al·legat de la defensa:

"que vostra merce vulla aver raho de la depositio de dit Joan Borrullet y de la confessio en sa depositio per ell feta humilment suplicha a vostra merce tractarlo ab molta pietat y clementia y mirar sos merits y culpa ab ulls de misericordia".

La sentència, dictada el 4 d'abril de 1623, no va ser gaire misericordiosa:

"Vos Pere Borrullet ja sabeu que ab la sentencia contra vos promulgada poch fa sou estat condemnat en haver de esser assotat y penjat per lo coll de tal manera que naturalment muriau fins a tant la vostra anima sia separada del vostre cos".

El procediment sempre era el mateix: primer la declaració dels encausats i la sentència, posteriorment la tortura per a que confirmessin la seva declaració:

"Siau tourmentat ratificat y confirmat tot el que vos haveu dit y confessat ab vostra depositio per vos lo dia trenta de mars prop passat".

Una vegada torturats, els dos germans Borrullet foren penjats a la forca en el castell de Verges.

dimecres, 22 de desembre del 2010

EL PETIT SERRALLONGA


Aquest Nadal s'organitza a Vic el "Festivic 2010", un saló d'activitats infantils que enguany dediquen als bandolers d'Osona: Rocaguinarda, Toca-Sons i Joan de Serrallonga.

L'Ajuntament de Viladrau i els amics del Centre Cultural Europeu de la Natura (CCEN) em van proposar de colaborar en les activitats que ells organitzaran a l'entorn de la figura del bandoler que va nèixer a la Sala de Viladrau.

En l'estand de Viladrau hi haurà un taller de dibuix i dues exposicions sobre en Serrallonga, una d'elles "Serrallonga, paisatge i ficció" que vam preparar a partir de dibuixos dels meus còmics i fotografies dels llocs que hi apareixen.

Em van demanar una petita tira de còmic del bandoler, que convertiran en un punt de llibre i que els nens i nenes podran pintar en l'estand que Viladrau tindrà en el recinte.

Els he preparat cinc vinyetes amb una petita història en que hi apareix un petit Serrallonga que explica que de gran vol ser bandoler.

A banda d'això els dies 28 i 30 de setembre també seré a l'estand de Viladrau dibuixant "serrallongues".

Si teniu petits a casa i voleu acostar-vos-hi un dia trobareu informació a www.festivic.cat.

dissabte, 18 de desembre del 2010

SORTIDA A SANT SEGIMON




Avui hem fet una excursió fins al santuari de Sant Segimon de Viladrau. En una anterior entrada del bloc, el 19 de juliol, ja vaig explicar la relació d'aquest lloc amb en Serrallonga.

La sortida d'avui ha servit per a fer millors fotografies del lloc. Per arribar-hi es pot fer des de Viladrau passant per la Sala, el mas on va nèixer en Serrallonga o per Collformic, a l'altra banda.

Hi hem arribat passant per Seva, el Brull i deixant el cotxe a Collformic. D'aquí hem agafat el camí a peu que mena cap a Matagalls, però desviant-nos a la dreta pel camí senyalitzat que porta al santuari. No hem de deixar mai el camí principal i hi arribem en aproximadament una hora i mitja.


Des de Sant Segimon hem pujat a la capella de Sant Miquel dels Barretons, que queda en un penyal sobre el santuari.
Des d'aquí hi ha magnífiques vistes de tota la vall, amb la Sala i el poble de Viladrau als nostres peus.

Aquesta nit ha nevat una mica, i el camí s'ha cobert d'un lleu mantell blanc que ha fet més màgica la sortida.

divendres, 17 de desembre del 2010

RETORN A LES GUILLERIES


Una vegada realitzat el robatori al mas Seguer els homes de la quadrilla fugiren, tot desfent del camí, cap a les Guilleries. Tingueren temps d'aturar-se en una clariana d'un bosc abans d'arribar a Cervià de Ter (entre els nucli de Raset i de Sant Jordi Desvalls) on van sopar amb les viandes que havien robat al mas Seguer:

"y fet dit robo nos ne anarem deves Cervia exintnos del cami ral y arribarem en un bosch de alsines quey ha entre Sant Jordi y Raset y alli en dit bosch ferem foch y coguerem les dites vuyt botifarres y les menyarem y beguerem y menyarem del pa y vi que tambe prenguerem de casa del Seguer..."

Amb la panxa ja plena retornaren cap a les seves muntanyes i prop d'Anglès repartiren el botí:

"... y havent menyat aqui mateix nos ne anarem tots junts a la volta de Angles y en dit lloch ne entrarem en un bosch y alli tots junts nos partirem lo dit robo estenent una capa en terra y posant alli los diners si be los posarem primer dins un sombrero quen era casi ple entre menuts or y plata que de diners men tocaren a mi algunes catorse o quinse lliures y lo mateix toca a cada hu dels altres"

En aquest punt també podem explicar que de les peces de roba, joies o estris de cuina els bandolers en feien "encant". Una mena de subhasta on cada bandoler pagava , amb els diners robats, el que estimava per un o altre producte. Una vegada venut tot els diners recollits eren repartits en parts iguals entre tots els de la quadrilla. D'aquesta manera el repartiment era totalment equitatiu.

dijous, 16 de desembre del 2010

JAFRE

El santuari de la Font Santa

El Mas Seguer

Abans d'amagar-se prop del mas Seguer la quadrilla va anar al santuari de la Font Santa, a l'entrada mateix del poble de Jafre, allí s'hi afegí un dels germans Borrullet. En Joan Borrullet era l'ermità del santuari i va ser qui va proposar de robar el mas Seguer doncs era casa rica.

Quan la quadrilla va arribar al santuari en Joan Borrullet es llevà el vestit d'ermità i van armar-lo de pedrenyals. Hores després, quan assaltaren el mas, aquest es quedà a vigilar fóra de la casa per evitar ser reconegut.
Amb la posta de sol entraren al mas, afagaren la gent i un bandoler els va retenir vigilant-los a la cuina:

"Yns apoderarem de la gent de aquella casa yls ferem entrar a la cuyna restant algu de la companyia en llur guarda y los demes pujarem dalt y espanyarem les caxes"

Mentre, la resta de la colla robava a les calaixeres. En el sumari es fa una relació dels objectes robats que demostra que aquell assalt va ser força productiu per a la colla:


"y espanyarem les caxes y de aquelles robarem dos o tres tasses de plata, molta moneda de or y de plata, algunes culleres tambe de plata, catorse o quinse anells de or, una cadena de or de tres dobles, dos joells de or, una corneta de plata amb cascavells, roba de lli y de llana com son faldilles camises y dues bosses vermelles y tambe un pedrenyal de quatre palms y tambe algunes bitifarres y fet dit robo nos ne anarem tots".

dimarts, 14 de desembre del 2010

LA VIA ROMANA DE COLOMERS



La quadrilla d'en Serrallonga caminà tot el que quedava de dia i tota la nit. L'endemà arribaren prop de Jafre, però van estar amagats al bosc fins a la posta de sol.

"Caminant lo restant de aquell dia y tota la nit arribarem a punta de dia en un bruguerar quey ha prop de la casa de dit Antoni Saguer de Jafre y alli estiguerem amagats tot lo dia y a la tardeta a una hora de sol poch mes o menco isquerem de dit bruguerar y arremeterem dita casa"

El poble abans de Jafre, ja al Baix Empordà, és Colomers. En aquest municipi s'hi troben encara vistigis d'una calçada romana que travessa els boscos de pins de la zona que s'anomena "els aspres de l'Empordà". Aquesta calçada era una via secundària que històricament unia la Emporiae i la Gerunda romanes. Una visita al lloc ens permet fer-nos una idea de com eren els camins en aquell temps.

Per anar-hi cal, just abans de creuar Colomers, agafar la carretera que queda a l'esquerra i que va en direcció a Vilopriu. Deixem el cotxe davant el cementiri que veurem a l'esquerra i trobarem la via romana uns cinquanta metres just darrera d'aquest cementiri.


En una de les vinyetes del meu còmic "Serrallonga bandera negra" apareix un tram d'aquesta històrica via romana, en l'escena on el bandoler i els homes de l'orde ataquen soldats dels terços espanyols que encara romanen a l'Empordà.

dilluns, 13 de desembre del 2010

COSTA ROJA


El camí cap a Jafre porta, en el poble de Sant Julià de Ramis, pel lloc anomenat Costa Roja. Històricament ha estat un lloc de pas molt important entre la frontera i la ciutat de Girona.

Per aquí hi passava la Via Augusta. El lloc era tan estratègic que al llarg de la història hi trobem diferents assentaments: un poblat ibèric, un castellum romà, un castell medieval i una fortalesa del segle XIX.


Era un dels llocs preferits per en Serrallonga i els seus per a robar viatgers. Ho explica ell mateix en la seva declaració, en aquesta ocasió una jornada de rotaboris que van fer-hi el mes de gener de 1625:


"Y trobantnos tots nosaltres sobre la Cellera de Angles en un bruguerar quey ha tractarem de anarnosne a robar en lo cami real mes amunt de Gerona qui va de Gerona a Figueras en lo lloch de Costa Roja quey arribarem de bella nit y alli estiguerem amagats fins lo endema que ans del mig dia isquerem en dit pas y ally robarem als passatgers los diners robes y demes que aportaven quem recordo molt be detinguerem y robarem prop de dos centes persones".

Dues-centes persones robades en un sol dia demostra el concorregut que era aquell lloc i el profit que en podien treure els homes de la quadrilla en una sola jornada.

dijous, 9 de desembre del 2010

ENIGMES EN LA FRONTERA DE LA CATALUNYA NORD




Aprofitant aquests darrers dies de festa hem fet una sortida d'un dia per a descobrir paisatges i llocs de la nostra estimada Catalunya Nord i hem anat a parar a Òpol-Perellós.

Feia temps que volia apropar-me a aquesta contrada, es tracta d'un espai situat en el que havia estat frontera de Catalunya amb França abans del Tractat dels Pirineus, al límit amb les terres de Durban (a la comarca de les Corberes franceses) per on havia passat en Serrallonga quan fugia de Catalunya.

La veritat és que és un dels llocs que acumulen més màgia i esoterisme si fem cas de tot el que s'ha escrit sobre el lloc.

Hem visitat el castell d'Òpol, situat sobre una gran plataforma de pedra on, segons diuen, hi ha una porta a l'espai.

I hem visitat el poble abandonat de Perellós on, segons diuen, hi ha amagat l'enclavament de la veritable tomba de Jesucrist (!).

La història del lloc lliga amb els misteris de l'abat Sauniere de Rennes-le-Château;la fugida de Maria Magdalena, que hauria estat l'esposa de Jesucrist ; el secret dels Templers i del catarisme; l'orígen del Sant Grial; els misteris que poden fer trontollar l'església catòlica ...

Uf!. Molta llegenda si es vol (de fet , penso que tot això de les religions està creat a partir de llegendes) ... però una llegenda molt maca.

Fins i tot i ha connexions entre els misteris de Perellós i la ciutat de Girona!.

En definitiva, una sortida a llocs plens de misteris, màgies i històries d'ocultisme... que fins i tot s'han recollit en el llibre d'èxit "El codi da Vinci"!.

Si voleu conèixer més sobre aquest fantàstic tempa podeu accedir a la web de la "Societé Perillós" . O , de manera resumida, en el següent enllaç: "El secreto de la Magdalena".

dimarts, 7 de desembre del 2010

SERRALLONGA BAIXA A LA PLANA

El municipi de Jafre, al Baix Empordà.

El 15 de febrer de l'any 1623, un anys després d'haver-se abocat a la vida de bandoler, en Serrallonga i alguns dels homes de la quadrilla van convenir assaltar un dels masos més importants del Baix Empordà: el Mas Seguer de Jafre.

"havien concertat ab los demes que si havien de trobar ques justassen en lo bosch de ma casa y tots junts tractarem de anar a robar la casa de Antoni Seguer de Jafre per se casa rica". "Y aixi partirem del bosch de ma casa Segimon Sala, Joan Borrullet, Pere Borrullet, Segimon Bigorra, Pere Joan Puig de la Vall, Joseph Rovira, Miquel Campeny de Arbussies y jo tots armats de pedrenyals curts y llarchs y partirem de dit bosch allent al mig dia".

El robatori del Mas Seguer, que aniré descrivint en les properes entrades del bloc, ens demostrarà l'abast real de la quadrilla, que deixava l'abric de les muntanyes de les Guilleries i s'aventurava a baixar fins a la plana. Un radi d'acció veritablement ampli.

dijous, 2 de desembre del 2010

LA NISSAGA DELS NYER A LA XARXA


Per casualitat vaig acabar trobant una web on un dels descendents de la família Banyuls, els barons de Nyer que havien acollit i donat refugi a en Serrallonga en les seves fugides al Conflent, segueix i detalla l'extensa biografia de la seva família, des del segle XII i fins al segle XX.

Em va agradar que il·lustrés la part de Tomàs de Banyuls (1556-1627) amb dibuixos extrets del meu bloc.

I vaig acabar contactant amb aquest descendent dels Banyuls, resident a França, per a enviar-li informació que jo disposo sobre la seva famíla, a més d'un parell dels meus llibres. Des d'aleshores ens estem comunicant per correu electrònic cada cert temps.

Tota una agradable troballa. La història dels Banyuls és plena de fets històrics remarcables que s'inicien a Catalunya amb el primer de la nissaga i finalitzen en la Guerra d'Indoxina, on va morir el darrer noble que tenia el títol dels Banyuls.

Entre aquests dos moments hi ha un cúmul d'episodis històrics : l'entroncament familiar amb els Orís (Osona), la lluita contra els francesos després del Tractat dels Pirineus i l'exili a Catalunya, la recuperació del títol , l'entroncament familiar amb els Montferré i una llarga llista de continuadors de la nissaga que van esdevenir militars francesos.

Si voleu seguir aquesta interessant web: www.montferre.com