dijous, 30 de desembre de 2010

SANT SEGIMON L'ANY 1900


També extret de l'antic setmanari "Lo pensament catalá" de l'any 1900, hi ha un relat d'una excursió a Sant Segimon:

"Ja que al parlar de Serrallonga arrivarem fins a l'Arola ¿Seria possible trobar qui tingues prou coratge per acompanyarme fins a l'hermita de Sant Segimon".

Algun valent devia trobar el narrador per acompanyar-lo fins a dalt de tot del santuari i n'escriu una detallada explicació de la pujada i del conjunt d'edificis que formen el recinte:


"No es Sant Segimon una hermita, com vulgarment se diu, es un verdader santuari, ab hospederia y quadres, ahont poden enquibirse algunes centes y guardar les caballeries mentres la sua estada en dit lloch , no faltanthi degut al cuydado del propietari, qu'es lo senyor Can Gat, un majordom o encarregat que procura comestibles, los més necessaris".

"La capella 's troba á la dreta de la plaça, tenint á sos costats dos grans edificis que servexen d'hostatgeria, adossat á la montanya, lo de la esquerra y donent sobre'l cami lo de la dreta, disfrutantnhe per ses fibnestres y desde la solana, d'una vista espléndida".


Continua el seu relat amb la descripció de la cambra on s'hostatjarà el convidat i la visita a l'església del santuari:


"Després de reposar un rato y de dexar lo maletin en lo quarto qu'em destinaren per estada, fou precis, per ésser de rúbrica, saludar al Sant y los que vagin ab mi, poden véurer n'ha sigut objecte la capella d'una gran restauració, y, ademés dels banchs que hi ha tot al voltant d'ella's troban cadires com les de les esglesies de ciutat, veurán com á presentalles un sens fi de braguers des los més ordinaris als més richs, per quant dihent la gent que tal Sant es advocat contra la trencadura, l'hi'n fan present del braguer tots aquells que s'han ferit de dit mal, aixis com los retaules ó quadrets , y molts altres, sense faltarhi les de cera y tantes altres com es costum trobar en la major part dels santuaris".