dilluns, 25 de gener de 2021

ALTRES DELICTES DE RAFEL MORELL




L’any 1623 rondava encara per Anglès, amb Guerau Rigau de Bescanó, bandoler i fautor, i eren presents quan Pau Puig va matar un ase de Francesc Albó d’Anglès:

“En lo setembre del any prop passat de mil sis cents vint y tres una nit tot just se enllustrave trobantme jo cerca del lloch de Angles prop de uns camps y vinyes que allí y ha en companyia de Garau Rigau de Bescano y Pau Puig de les Sposes verem venir a cavall ab un burro a Franchesch Albo alias Roquet de dit lloch de Angles y en veurel lo dit Pau Puig li tira un tir de pedrenyal ab lo qual li mata lo burro que anave a cavall jo no se perquè li tira ni perquè no y aleshores nosaltres tres nos ne anarem a Angles y es veritat que en cas del dit Garau Rigau jo y ere tant bren arribat com en casa de ma mare y ell ha estat sempre gran valedor y me ha donat a menyar en sa casa moltes vegades anant jo així aquadrillat”.

A Rafel Morell també el trobem formant part de la colla que assaltaren la rectoria de Cogolls, el mes de setembre de 1623. Uns dies abans de fer el robatori Serrallonga havia dit a Rafel Morell que es trobarien al seu mas de Querós. El bandoler va pujar fins la masia, però no trobant la colla, els anà a buscar a bosc a base de trets de pedrenyal:

“com de fet al cap de pochs dies y ani y quant fuy en casa dit Serrallonga demanant als de casa ahont ere dit Serrallonga me digueren que poch havia sen ere anat ab alguns altres y jo per veurer sins trobariam tiri un tir o dos de pedrenyals fentlos ab allò senyal y ells me respongueren ab alguns altres tirs y anant jo deves hont havia sentida al respsota de dits tirs”.

dijous, 21 de gener de 2021

CAMIS BLANCS PELS BOSCOS I CIMS DE LES GUILLERIES

 






L’esplèndit territori guillerenc es pot creuar per múltiples llocs i tots els camins que s’hi facin oferiran al caminant el millor d’aquesta natura autèntica: paisatges, llocs, panoràmiques... Un plaer es faci per on es faci.

Aquesta ruta opta per fer un llarg camí que va des del límit del terme de Santa Coloma, començant a la masia històrica de ca l’Huix, fins el cim més alt de les Guilleries: Sant Miquel de Solterra o de les Formigues, en el terme de Sant Hilari Sacalm.

No és una ruta circular, però no cal. Perquè aquest camí es pot mirar de dues maneres. Una anant i l’altre tornant, cosa que permet gaudir de més detalls i acabar d’amarar-se d’autèntica natura.

L’hem fet amb el fantàstic acompanyament de la neu, però en qualsevol circumstància aquets senders ens semblaran un autèntic privilegi.

El recorregut ens porta de ca l’Huix, una rica masia convertida en casa de turisme rural de molt recomanable, fins dalt la serra del Corb i l’ermita del Pedró. Al llarg del camí gaudirem de vistes a la plana de la Selva i el massís del Montseny.

A la font dels Abeuradors emprendrem la pista que ens portarà fins el cim de Sant Miquel de Solterra o de les Formigues. El cim més alt de les Guilleries i un mirador únic als quatre punts cardinals.

Amb totes les Guilleries i Sant Hilari als nostres peus , observarem des del golf de Lleó a Blanes i del Pedraforca al Montseny, una quantitat inabastable de llocs i referències. Impossibles de descriure en quatre ratlles.

El retorn el farem pel mateix camí, entre castanyeres despullades i boscos d’avets, passant aquesta vegada per les Roques del Rei. Un altre imprescindible mirador d’aquestes muntanyes.

De bon fer i de millor gaudir, una de les caminades més recomanables per a fer en aquest país de boscos i bandolers.

 


dilluns, 18 de gener de 2021

DELICTES DE RAFEL MORELL: LA MORT DE RAMON ARANY




Entre els delictes pels quals seria jutjat Rafel Morell hi trobem l’assassinat, l’any 1619, de Ramon Arany de Blanes,

Aquell any Rafel Morell havia anat amb Jaume Planella, parent i fautor d’en Serrallonga, Magí Peres i Salvi Falgueras, de can Falgueres de Brunyola, fins a Blanes per a matar un tal Ramon Arany, a qui Planella acusava d’haver-li mort un germà. 

En el procés sumarial d’en Serrallonga hi trobem adjuntat el procés , la confessió i la sentència a Rafel Morell: 

“E mes dich senyor per descarrech de ma consientia que en lo any mil sis cents y denou quem recort molt be erem en lo segar jo em trobi en una mort ques feu de un frances treballador ques deye Ramon Arany lo qual matarem desta manera ço es que Jaume Planella de Santamans me digue que fessem dita mort perquè lo dit Ramon li havia mort un germà”. 

“Lo endemà dit Jaume Planella y jo forem a Sant Marti la Presa y allí nos vingueren a trobar Salvi Falgueres de les Sposes que ja es penyat y Magi Peres als quals tambe dit Jaume Planella havia emprats pera fer dita mort y nos ne baxarem tots quatre per avall deves Tordera y lendema arribats a una segada lo dit Magi Peres sense mes tira un tir de pedrenyal al dit Ramon Arany y nosaltres li tirarem un altre cada hu de tal manera que dit Ramon Arany mori de dits tirs”. 

Rafel Morell, àlies Vilanna, declara també que s’asseguraren de la mort de Ramon Arany, atès que “Magi Peres y jo nos hi acostarem yl degollarem perquè encara encara se movia y feta dita mort nos ne tornarem tots quatre deves les Sposes”.

dijous, 14 de gener de 2021

CAMINS DE PEDRA I CAMPS AL BAIX EMPORDÀ








Una de les coses que més ens encanta de la comarca del Baix Empordà son els seus poblets de pedra. Ben arregladets i que ens evoquen el seu passat medieval.

No obstant, més enllà d’aquesta façana vistosa i turística hi ha una vida de pagès de tota la vida (avui empetitida) que es deixa veure en la plana, en els conreus i en els habitatges i edificis menys restaurats.

Una possibilitat per conèixer aquesta ambivalència empordanesa és l’intenarari que parteix del veïnat de Sant Julià de Boada (Palau-Sator), segueix pel de Sant Feliu de Boada, arriba al poble medieval de Peratallada i retorna per Palau-Sator  i Fontclara.

Una ruta circular de 10,5 quilòmetres, pràcticament plana, que permet gaudir de masos i carrers medievals restaurats; però també de laborioses masies, camps de conreu i algunes vistes al Montgrí i l’entorn.

Un paisatge dòcil i senzill que permet veure encara l’autenticitat dels pobles d’aquesta comarca.