divendres, 29 d’abril del 2011

EL TRESOR D'EN SERRALLONGA ÉS NOTÍCIA AL PUNT


L'aparició de la guia El tresor d'en Serrallonga ha estat notícia al Punt.

A l'Ànnia li va fer molta il·lusió , com també acompanyar-me en la parada de venda dels llibres que vam fer per la Diada de Sant Jordi a Santa Coloma, en la qual va estar signant i dedicant els seus llibres.

No cal dir que a mi encara em va fer més il·lusió que m'acompanyés en aquesta diada tan especial.


dijous, 28 d’abril del 2011

ELS GERMANS BORRULLET A SANT ESTEVE D'EN BAS


Acabaré el relat d'aquesta preciosa excursió a la Vall d'en Bas parlant de la detenció dels germans Borrullet.

Joan i Pere Borrullet havien participat en el robatori que la quadrilla va fer el 15 de febrer de l'any 1623 al mas Seguer de Jafre (Baix Empordà). Joan Borrullet era l'ermità del santuari de la Font Santa de Jafre i va ser qui va proposar assaltar un dels masos principals del municipi.
Una setmana més tard foren detinguts pel batlle d'Anglès, qui va sospitar d'ells en veure'ls passar pel seu terme amb farcells que semblaven de coses robades.

En l'interrogatori al que foren sotmesos van explicar, precisament, que venien de la Vall d'en Bas, de veure la seva mare:

"Et dixit jom dich fra Joan Burrullet y so hermita ja nou so de ninguna part sino que tornave a Sant Segimon (el santuari de Sant Segimon a Viladrau) y ara venia de veurer ma mare qui esta a Sant Esteve de Bas ab un capella quis diu mossen Collell"

"Et dixit jom dich Pere Borrullet y son natural de la parrochia de Sant Marti de Viladrau y tinch trenta y vuyt anys poch mes o manco.
Et dixit jo sopi en casa de mossen Colell prevere qui esta a Sant Esteve de Bas en companyia de fra Joan Borrullet y de ma mare y del dit mossen Colell.
Et dixit desde Sant Esteve de Bas nos ne vinguerem mon germa y jo y passarem tot lo cami real avall fins Amer y Angles".

diumenge, 10 d’abril del 2011

PRESENTACIÓ DE LA GUIA "EL TRESOR D'EN SERRALLONGA"



El proper dimarts dia 19 d'abril a les vuit del vespre i a la biblioteca de Santa Coloma presentem el llibre-guia "El tresor d'en Serrallonga".
Ens hi acompanyarà i farà la presentació la Maria Mercè Roca.
La Maria Mercè és una bona amiga amb qui he treballat quan era diputada d'ERC.
Per a nosaltres és un honor que ens hagi volgut fer la presentació de la nova edició sobre el bandoler.
Hi esteu tots convidats!

EL PLA DE FALGARS I SANT MIQUEL



En arribar al Grau d'Olot seguim un camí de petit recorregut que se'ns assenyala a la dreta. Aquest ens portarà ,seguint l'altiplà que s'aboca a la cinglera, fins al nucli de Falgars i l'ermita de Sant Miquel de Castelló.

El paisatge d'aquest altiplà està preciós en primavera, entre boscos i prats verds on remuguen pacientment les vaques i les cabres.

Abans d'arribar al petit nucli de cases de Falgars el camí raneja la cinglera i des d'aquí podem veure l'espectacular caiguda del salt de la Coromina.

En poca estona arribarem a l'ermita de Sant Miquel de Castelló.

L'edifici, d'origen romànic relacionat amb el Castell dels vescomtes de Bas, consta d'una sola nau coberta amb una volta de canó. S'enlaira a 980 metres, sobre un contrafort del Serrat de Sant Miquel dintre de la serra dels Llancers, a les últimes estribacions del nordest del massís del Collsacabra. La panoràmica que s'ofereix des del mirador de l'ermita abasta tota la Vall d'en Bas, Olot i el Pirineu,.

dissabte, 9 d’abril del 2011

EL CAMÍ RAL DE VIC A OLOT




Des d'Hostalets d'en Bas seguim els indicadors del camí de gran recorregut que es va inaugurar fa ben poc com a un nou tram del Camí de Sant Jaume. Aquest camí ascendeix des de la vall fins dalt el Pla de Falgars i s'endinsa pel Cabrerès fins a Vic.

Es tracta del camí ral d'Olot a Vic.

Era , fins entrat el segle XIX, la principal via de comunicació entre Osona i la Garrotxa i per tant lloc de pas de traginers i, amb ells, de bandolers.

La rehabilitació d'aquest camí ha permès recuperar i fer més visible un patrimoni històric de primer ordre.

Ascendir-hi és un exercici molt agradable, envoltats per un bosc i una vegetació magnífiques, però sabent a més que trepitgem un camí mil·lenari.

La part més espectacular la trobem al tram anomenat les marrades, on el camí fa serpenteja per guanyar alçada ràpidament i es conserven els enllosats de pedra en tot el recorregut.

Arribats dalt les marrades un indicador ens porta fins a la Mina dels Bandolers.

Es tracta d'una gran esquerda natural feta a la pedra, d'uns cinquanta metres de llarg, que va ser refugi dels bandolers que en el segle XVII esperaven, des d'aquesta privilegiada talaia i sota cobert, el pas dels traginers pel camí ral.

En guanyar l'altiplà ens trobem amb l'hostal del Grau d'Olot. Aquesta masia va ser un dels principals hostals del camí ral, on els viatgers descansaven i menjaven abans de continuar el seu camí per l'històric camí.

dimecres, 6 d’abril del 2011

BANDOLERS DE LA GARROTXA



El cap de setmana passat vam fer una caminada molt interessant per un entorn al qual ens agrada molt anar-hi: la Vall d'en Bas.

Coneixent l'existència del camí ral d'Olot a Vic que recentment han recuperat, vam fer una ruta circular que comença a Hostalets d'en Bas, ascendeix fins el Grau d'Olot pel camí ral, passa pel pla de Falgars fins arribar a l'ermita de Sant Miquel dels Barretons i retorna en pendent fins a Hostalets.

Grans paisatges, grans panoràmiques i molt regust d'històries de bandolers com us aniré explicant.

A Sant Esteve d'en Bas, per exemple, existia a principis del segle XVII una milícia ciutadana urbana - el sometent- que perseguia bandolers i lladres de pas. Estava formada per uns dos-cents voluntaris, una quantitat que permet adonar-nos de la quantitat i la importància dels malfactors en aquesta zona.

L'any 1605 es va emetre un edicte excomunicant expressament "malfactors, bandolers, saltejadors, lladres, asesinadors, incendiaris y perturbadors de la quietut y pau pública".

Un dels bandolers d'aquesta zona era Gabriel Torrent de la Goula, anomenat Trucafort, que fou capturat l'any 1616 en una masia de Sant Esteve d'en Bas.

diumenge, 3 d’abril del 2011

BANDE DESINÉE AL PAÍS DELS CÀTARS



Com ja vaig explicar en una entrada del bloc sobre viatges a França, l'afició pel còmic en aquest país -la bande desinée- és tan alta que costa poc trobar llibres editats que facin referència als llocs que hom visita i a la seva història.

Del nostre viatge a l'Aude i l'Arièja em vaig portar dos records en format de còmic.

Un d'ells (Et in Arcadia ego...) explica una història fantàstica al voltant dels misteris del tresor càtar i de Rennes-le-Chateu.

L'altre (Aymeric a Montségur) és un còmic de l'any 1981 que ,a partir d'un personatge de ficció, explica els darrers dies i la caiguda del darrer castell càtar.

Llàstima que al nostre país això no sigui així. El còmic és una bona eina per a difondre la història i donar a conèixer els llocs que hom visita.