dilluns, 24 de gener del 2011

EL PUIG DE LA FORÇA


A sobre de la vall de Sau s'aixeca el Puig de la Força. És un altiu penyal al lloc on la cinglera és més espectacular. Sobre aquest penyal encara hi ha restes del que era el castell de Cornil.

Per arribar-hi, des de Tavertet, s'ha de caminar unes dues hores per l'anomenat Pla del Castell.

Sota del Puig de la Força hi ha una columna natural de pedra que s'anomena popularment "El dit d'en Serrallonga" arrel d'una llegenda de la que aquest és protagonista:

"Una vegada en Serrallonga estava reunit amb els seus homes a la balma prop del castell de Cornil. Començà una discussió entre ell i un dels seus lloctinents més joves. No es posaven d'acord amb el repartiment del botí.

La discussió va anant pujant de to i el jove lloctinent, al final, va desafiar en Serrallonga. Aquest s'aixecà de cop i traient-se la daga va respondre la provocació.

La destresa que tenia amb les armes va fer que ràpidament guanyés el combat. Amb un sol cop de daga li va tallar un dit al jove provocador.

Mentre el lloctinent es revolcava de mal, en Serrallonga va agafar el dit sangonós i d'una revoltada el tirà cingles avall.

Des de llavors que el vistós monòlit de pedra que hi ha sota el Puig de la Força se'n diu el Dit d'en Serrallonga".

divendres, 21 de gener del 2011

LA BALMA DE LES PIQUES


Els entorns de Tavertet són plens de balmes. L'erosió i la diferent consistència dels materials geològics han produït unes cavitats sota els penyals que han estat utilitzades des de temps immemorials per la gent de la contrada: per a construir-hi habitatges troglodítics, per a guardar bestiar ... i també han estat refugi de bandolers.

La Balma de les Piques és una de les més grans del Collsacabra, es tracta d'una cavitat d'uns 50 metres de llarg i uns quatre metres d'alçada en la part més alta. Va ser habitada per pastors i el seu nom prové d'unes piques d'aigua fetes en pedra que s'hi guarden.


En el segle XVII les balmes eren refugi de bandolers i un dels llocs on amagaven també els segrestats.

La llegenda diu que la Balma de les Piques va ser un lloc on en Serrallonga i la Joana Macissa van viure episodis del seu idil·li, entre rotaboris i episodis de fugida.

En Serrallonga confessa en el procès sumarial que un dels seus fautors era en Pere Arau de Tavertet i que aquest els portava menjar i beure al bosc, especialment quan tenien un segrestat pel qual demanaven rescat (composar):


"Y en lo bosch nos me ha aportat moltes vegades y particularment en occasions que nosaltres teníem o portavem presos per a composar fent cap per aquelles parts de Tavertet".

Per a conèixer més sobre la Balma de les Piques i el seu entorn:
- Natura i aventura

dimecres, 19 de gener del 2011

TAVERTET


Tavertet domina, dalt dels impressionants cingles del Collsacabra, tot el lloc on anys enllà hi havia el poble de Sau, avui negat sota el pantà.

Popularment s'ha credut sempre que les conves d'aquests cingles eren un dels llocs on s'amagava la quadrilla i a on amagaven els seus tresors.

En el poble hi trobem també fautors del bandolers, entre els quals l'hostalera:

"yo conech molt be a T. Riera viuda de Tavertet y a Antoni Riera son fill que es ja home fet que tenen hostal y en llur casa som estat nosaltres jo y la quadrilla moltes vegades y havem menyat y begut en ella quens de daven dita mare y fill Rieras de molt bona gana y sempre se estaven conversant ab nosaltres ab molta folgansa mentres menyavem veritat es que tot los ho pagavem".
Un altre mas del terme municipal on acollien els bandolers era Villaespinosa:

"E mes dich señor que es veritat que jo conech molt be a Antoni Vilaespinosa pages de la parrochia de Tavertet lo qual ere molt amich meu y la matexa amistat feye ab los demes lladres de la quadrilla ... y de la partio ques feu del diner de la compositio del moliner de Roda potser que sia veritat que sel partissen en casa dit Vilaespinosa y en sa presentia"
I encara trobem tres fautors i col·laboradors més del municipi: en Pere Arau, en Novelles i l'Antoni Novellisques. Aquest darrer, a més de donar menjar i beure a la quadrilla, els havia acompanyat en algun dels seus assalts al camí ral.

dimarts, 18 de gener del 2011

MASIES DE LES GUILLERIES I COLLSACABRA


Lluís Balasch és un blocaire de Vic creador del bloc "Masies de les Guilleries i Collsacabra".

En aquest interessantísim bloc identifica i descriu totes les masies d'aquest entorn geogràfic. Fins ara n'ha fotografiat fins a 159 de totes els termes municipals, amb una descripció de cada masia, del seu estat de conservació i una part de la seva història, a més d'incloure-hi mapes per a poder-hi accedir.

El seu treball , que va iniciar l'any 2007, és d'un incalculable valor per a inventariar i mantenir la memòria de molts d'aquests masos que, donat l'entorn ferèsteci a vegades poc amable, van abandonant-se, enrunant-se i desapareixent.

Hi podeu trobar masos que formen part de la història del nostre bandoler : el mas Serrallonga i el Cominal de Querós, el Jover de Castanyadell, el Pendís de Rupit, Villaspinosa , Vallbodeny de Sant Andreu de Bancells i molts d'altres.

Trobareu l'enllaç en la pestanya d'enllaços "Blocs bandolers".

RUPIT I PRUÏT


En aquesta nova ruta resseguirem els entorns que va trepitjar en Serrallonga per sobre els cingles de Collsacabra, els que miren de fit a fit les Guilleries des de l'altiplà.

Pruït i Rupit eren escenaris de pas habituals per a en Serrallonga i els seus, doncs per aquests verals hi passava el transitat camí ral de Vic a Olot.

"... me ha dit lo Miquel Coma de Fornils que convenia que anassem a aguaytar a T.Bosch de Prohit perquens perseguia i de fet una vegada lo anarem a aguaytar per a matarlo prop de la font del Bach de Coll ça Cabra que sabiem havia de passar per alli ... y dit Bosch no passa y es cert que si fos passat lo haguerem mort".

"Lo Roig del Squirol y demes lladres de la quadrilla y per lo quens ere amich nos venia a trobar a bosch moltes vegades y una de les vegades que dit Roig nos vingue a trobar tractarem de anar a matar als dos germans Pandissos dins de la vila de Rupit y jo digui al Jaume Fadri si volia venir ab mi ab lo Roig y amb lo
Miquel Coma de Fornils a matar a dits dos germans y me respongue que no podia que tenir que acudir en altra part...
".
El mas el Pendís de Rupit. Serrallonga i els seus
van matar els dos germans propietaris. Fotografia de Lluís Balasch.


És també prop de Rupit on en Serrallonga i els seus e
s repartiren el botí del robatori a la rectoria de Cogolls que veurem en una altra ruta: "Fet el robatori anàrem muntanya amunt tota la nit i anàrem a parar prop de Rupit i sota de la Roca del Pi ens repartirem el botí, prenent cadascú la seva part".

divendres, 14 de gener del 2011

SERRALLONGA A CIURET


En aquest lloc Serrallonga va robar, el mes de juny de 1633, una euga per a que la Joana Macissa pogués anar a cavall fins a França, com explica ella mateixa en el sumari:

"Y en lo demes que vostra merce me interroga de la vegada ultima que Serrallonga sen passa en França en ma companyia roba una egua den Font de Siuret y ab dita euga anant jo a cavall ab ella nos ne passarem en França y partirem de la montanya de Canigo y no caminarem sino de nits y menyavem per les pletes y jasses que dit Serrallonga sen feye donar y ab una nit passarem ja en França y anarem dret en casa de mossur del Viver".

Un altre testimoni en el procés judicial explica el robatori:

"Lo dit de Sant Pere mes proxim passat que comptavem vint y nou del mes de juny avent jo tetimoni dexada una euga lligada mes ensa de la jassa de Manter guardant las vaquas de Jaume Font de Ciuret a la que jo testimoni men volia baxar a Ciuret ani alli hont avia dexada fermada dita euga y trobi me faltava y que la avian robada ... y a la que podian ser nou oras de matinada poch mes ho manco continuant jo las ditas diligentias pera trobar la euga no molt lluny de dita jassa me isque Joan Sala y Serrallonga lladre de pas y cap de quadrilla ym va dir que sercau jo a les hores li respongui que sercava una euga me avian presa y ell digue de qui es la euga y nosaltres per saber que ell no te bona voluntat a dit Jaume Font de Ciuret de qui es dita euga li diguerem que re de na Coll de Cidra y a les hores dit Serrallonga digue que si ere de na Coll que ja li devia dit Coll vint ducats y que si ere den Font de Ciuret abans li pegaria una pedranyalada que no la tornaria y que ell tenia la euga"

dijous, 13 de gener del 2011

L'HILARI SALGUEDA DE CIURET


El comissari Jaume Molas tenia "noticia certa de mes de un any a esta part que lo dit Ilari Salguera ere lo major amich factor y valedor de dit Serrallonga en estas montanyas".

Per aquest motiu l'interrogà i aquest es va avenir a explicar que "lo dijous abans a nou de dit mes de juny a migdia poch mes ho manco dit Serrallonga avia menjat ab ell ab una jassa mes enlla de Casademunt de Vidra".

Altres testimonis també explicaren que "es fama que lo dit Ilari Salgueda afayta a dit Serrallonga y se li fa parent seu".

En Salgueda era vaquer del can Moreua del veïnat de Ciuret. Aquest mas és el que es veu al fons de la fotografia que il·lustra aquestra entrada del bloc.

Ciuret és avui en dia un agregat del municipi de Vidrà. El llogaret, situat en una plana baixa i assolellada propera al Cabrerès, consta d'alguns masos i l'església de Santa Llúcia del segle XVIII. Aquí el paisatge d'aquesta ruta deixa de ser abrupte i esdevé deliciosament acollidor.

dimecres, 12 de gener del 2011

PERSEGUINT EN SERRALLONGA A COLLFRED


El mes de juny de 1633 Jaume Molas, fuster de Sant Pere de Torelló i comissari reial, perseguia la petja d'en Serrallonga i la Joana Macissa pels entorns de Collfred:

"Dixit senyor en lo mes de juny proxim passat tenint jo testimoni noticia de que en Joan Sala y Serrallonga lladre de pas y cap de quadrilla cridat y publicat per enemich del rey nostre senyor anava sol ab una dona per las partidas de Pla Traver y Collfret segons noticia certa que jo testimoni he tinguda lo dit Serrallonga ha estat de continuo menjant y bevent ab dits pastors per lo desig y gana que jo testimoni tenia de que dit Serrallonga es perdes y acabas prengui com ha comissari que so de sa excellentia tres fadrins pera que me acompanyassen ab los quals men pugi en las ditas montanyas de Pla Traver y Collfret y ab lo primer que parli fou ab lo dit Ilari Salgueda"

Segons el comissari , Hilari Salgueda, vaquer de Vidrà, era un gran fautor del bandoler. En aquesta zona n'hi havia força més, tots ells pastors de la contrada: un tal Martí, un tal Prats de Sant Feliu de Pallerols i un tal Porret.

dimarts, 11 de gener del 2011

LA JOANA MACISSA A COLLFRED





Una carretera , estreta però asfaltada, condueix de Sant Privat d'en Bas (Garrotxa) fins a Vidrà (Osona) creuant el Cabrerès per uns paratges d'alta muntanya que són una delícia. Al llarg del recorregut ens acompanyen vistes esplèndides de la Vall d'en Bas, el Puigsacalm, prats d'herba on remuguen vaques , arbredes de faig i altres espècies d'altiplà...

Hem seguit aquesta ruta per a descobrir aquest magnífic paisatge i també per a trobar-nos amb espais que va recòrrer en Serrallonga. A 1250 metres d'alçada trobem Coll-fred, un collet d'alta muntanya que es trobava en el camí que el bandoler i la Joana Macissa havien fet en una de les seves fugides a França.

En aquests verals també van trobar refugi l'any 1632, quan s'amagaven en jasses de pastors i ramaders de la zona que els acollien. El lloc és ferèstec, per tant havia de ser un bon amagatall per a en Serrallonga i la seva companya.


Un episodi narrat per Elisabet Prat, vídua d'Antoni Prat i resident en el mas de Vilamala de Coll-fred, explica la seva trobada el 3 de juny de 1633 amb Joana Macissa en aquest lloc:


"devian ser las tres horas de la tarda poch mes ho manco venint jo de una jassa quei ha part della del torrent a la que fui en lo torrent me isque una dona ab sa capa casgona y una xispa a la ma scularsada (quem digue que ab una brega que ella y Serrallonga tingueren ab alguna gent del rey li avian feta saltar la cularsa de la xispa que aportava) y axi me digue dona vos me aveu de fer netas estas dos camisas"


"y com jo sabia que ere la dona que va ab Joan Sala y Serrallonga lladre public y de pas cap de quadrilla cridat y publicat per enemich de sa magestat y per temor nom fes algun dany les prengui y las renti".


Elisabet Prat havia rentat dues camises d'en Serrallonga i un comissari reial , Jaume Molas, de Sant Pere de Torelló les va trobar a l'estenedor de casa seva i l'interrogà.

dilluns, 10 de gener del 2011

BELLMUNT I DIORAMES A SANT PERE DE TORELLÓ



Hem fet una sortida amb la família de "senyoritus" (això vol dir anant en cotxe tota l'estona) per a conèixer i fotografiar espais del Cabrerès que va trepitjar en Serrallonga. D'aquestes espais en parlaré en posteriors entrades.

El punt final de la ruta era el Santuari de Bellmunt, al municipi de Sant Pere de Torrelló, en la vessant nord-oes del Cabrerès, ja en la comarca d'Osona.

El nostre país té espais d'una bellesa inigualable i també té llocs privilegiats des d'on poder contemplar molta d'aquesta bellesa. Bellmunt és un d'aquests llocs, un mirador privilegiat des d'on poder contemplar el Cabrerès, el Montseny, Montserrat, el Pedraforca i els Pirineus ... la nostra vista es regala amb una panoràmica de 360 graus sobre alguns dels millors paisatges de Catalunya.

En quan al santuari, ben certes són les paraules que hi dedicà Jacint Verdaguer quan va dir que era "una ermita al cel suspesa", doncs l'edifici es va construir dalt d'un penyal.

A més de fer excursions per la zona, des de Vidrà o des de Sant Pere de Torelló, el santuari també disposa de restaurant i hostatgeria.
Disposen d'un bloc on podeu trobar-hi informació : "Santuari de Bellmunt".

Hem acabat aquesta sortida descobrint al casal cultural de Sant Pere de Torelló una magnífica exposició de diorames de pessebres.

L'Agrupació de Pessebristes de Sant Pere de Torelló es va constituir l'any 1982 i des d'aleshores programen una exposició anual dels treballs dels seus associats. La d'enguany estarà oberta al públic fins el 23 de gener.

Els diorames que s'hi exposen són excel·lents, treballs virtuosos de gent molt creativa que domina la perspectiva i els materials i que creen uns diorames que val molt la pena conèixer. Uns artistes.

Podeu trobar informació de l'agrupació i les seves activitats a: "A
grupació de Pessebristes de Sant Pere de Torelló".

divendres, 7 de gener del 2011

SERRALLONGA A CABRERA




Fa un parell de mesos vam fer una sortida fins al Santuari de Cabrera . Es tracta d'una fantàstica excursió a un lloc encimbellat dalt d'un dels cingles del Collsacabra a Osona. S'hi accedeix per la carretera de Vic a Olot i es deixa el cotxe prop de Cantonigrós.

El Santuari a 1299 m. presideix el pla del propi nom. Un lloc idíl.lic, dels més encantadors de la comarca d'Osona, i on es respira una gran tranquil·litat, ja que només s’hi pot arribar caminant. Sobre el penyal hi ha el santuari i una hostatgeria.

Aquests entorns van ser freqüentats pel bandoler Serrallonga.

A les acaballes de la seva carrera de bandoler, trobem un episodi que ens relata el seu pas per aquest lloc.

El batlle de Cabrera va detenir un tal Salvador Casasubirana, àlies lo Manxol, doncs l'havien vist caminar per aquests verals acompanyant un home armat i una dona. Així ho relata el detingut:

"Y nos ne anarem cami dret a la casa de la Faya ço es entre dita casa de la Faya y Nostra Senyora de Cabrera y alli en una malesa nos aturarem a menjar y menjarem pa de tres pans y mix que dit home aportave y carn rustida de dues cuxas de bestia de llana y dit home va anar a sercar aygua en un torrentot quei ha alli ab una carabassa y mentres se detingue anar a sercar l aygua jo demani a la dona que hera romasa ab mi qui hera aquell home y dita dona me digue que hera en Serrallonga".

La visita a Cabrera es pot completar amb una excursió curta fins a la Foradada de Cantonigrós. Un bell paratge format per un circ que l'erosio i l'aigua han excavat a la roca.

Per a fer la sortida a Cabrera una web útil és : Fer muntanya.blogspot.com.

dimarts, 4 de gener del 2011

CAN PLANELLA DE SANT AMANÇ



A pocs centenars de metres de l'església de Sant Amanç trobem el mas de Can Planella.

En el segle XVII hi residia Jeroni Planella, un cosí-germà d'en Serrallonga. Per aquesta raó el bandoler, la Joana i els seus homes hi sovintejaven.

En el procés sumarial hi trobem les declaracions d'un testimoni que ens expliquen l'estada que hi va fer l'any 1633 en Serrallonga i la Joana:

"Dixit senyor estich en casa den Planelles pages de Sanct Amans y laltre nit que fou la nit del dia ques digue que en Serrallonga havia robat un matxo al coll de Ruscall trobantme yo en casa de dit Planella mon amo me digue a mi y als demes de casa que ens anassem al llit". ""Y poch apres senti que baix a la stable hi havia molta fressa".

El relator explica que va veure en l'estable del mas un matxo que no era de la casa, era el que havia robat el bandoler al Coll de Ruscall i que li havia guardat Jeroni Planella.

"Y tambe es veritat que en lo temps que brotaven las castanyas guardant yo las cabras en la castanyeda den Marques de Bruniola ohi y viu que Hieronym Planella parlava ab algu en la mateixa casstanyeda ... y al cap de poch hisqueren de la part ahont abans ere dit Planella un home gros gran moreno de cara ab molts grans polseras fins als musclas ab una barretina y una dona que aportava un sombrero de home al cap ... y a a les hores dit Planella me digue que la veritat ere que ere en Serrallonga y la dona que anava ab ell y que nou digues a ningu"

"Y tambe es veritat que ha durat molt temps que lo dit Serrallonga es anat y vingut de nits a casa de lo dit Planella mon amo".


L'any 1633 fou el darrer de la vida del bandoler, caminava pels entorns de les Guilleries amb la Joana Macissa, fent algun petit robatori i ajudat pels pocs fautors que li quedaven. Un d'aquests darrers fou en Jeroni Planella de Sant Amanç, la masia del qual fou un dels darrers refugis del nostre bandoler.

diumenge, 2 de gener del 2011

SANT AMANÇ



Avui hem fet una curta caminada fins a l'ermita de Sant Amanç, situada a mig camí d'Anglès i Sant Martí Sapresa. Es troba senyalitzada a peu de la carretera que va de Santa Coloma a Anglès i per arribar-hi es tarda a peu poc més d'un quart d'hora.

Aquest era un lloc on hi solia actuar la quadrilla d'en Serrallonga.

Prop d'aquesta ermita hi passava en el segle XVII el camí ral : "tambe ses trobat dit Rafel Melianta quant isquerem a robar en lo cami real dit les Marrades qui va de Santa Coloma de Farnes a la vila de Angles si be no robarem a ningu perque no passa ningu perque plogue tot lo dia".

Sant Amanç és una capella d'origen romànic esmentada a partir de l'any 1.019. Es tractava de l'església parroquial d'un poble ara agregat a Anglès. El culte va decaure-hi a partir del segle XV. L'edifici es trobava en molt mal estat però ara, sortosament, està essent objecte d'una acurada restauració per part d'un grup de gent voluntària.

També prop de l'ermita hi ha Can Planella, el mas on vivia un cosí germà d'en Serrallonga, en Jeroni Planella. Aquesta casa té força protagonisme en la història del nostre bandoler, com aniré explicant.