dimarts, 30 de desembre del 2008

CORSARIS MALLORQUINS


"Entre corsaris i bandolers l'ajuda és obligada", respon la capitana a en Serrallonga quan aquest li demana ajuda.

El cert és que els cors mallorquí i l'eivissenc era dels més temuts de la Mediterrània, junt amb tots els que provenien de la costa magribí.

Aquests navegants , que a diferència dels pirates posaven el seu servei a mans de qui millor els pagava, van senyorejar per les aigües de la nostra mar durant segles. Alguns d'ells eren moriscs expulsats a partir de la derrota del regne de Granada i que no van poder trobar altra ocupació que piratejar per tota la costa del país que s'havien vist obligats a deixar.

Tots els Estats del sud d'Europa es feien amb el servei dels corsaris, pagant-los per a que aquests abordessin naus d'Estats amb els que s'estava en competència o en guerra.

Durant la Guerra dels Segadors les autoritats catalanes van arribar a pagar el servei de corsaris i a crear un servei corsari propi per atacar galeres i galiots espanyols que actuaven vora la costa catalana.


El vaixell corsari per excel·lència era el "xabec", una nau d'orígen àrab i de vela llatina. La seva velocitat i artilleria la van convertir en la nau més temible i eficaç de la Mediterrània.

dilluns, 29 de desembre del 2008

Castanyet


Durant el període de màxima activitat Serrallonga va trobar protecció en diferents llocs i per part de diferents estaments i personatges.

Nobles nyerros, pagesia benestant, alguns batlles i autoritats... i també en l'estament eclesiàstic.

És així com en les seves fugides a la Catalunya Nord trobava refugi en monestir o com alguns abads li preparaven cartes per a nobles o mitjans de transport. Des del monestir de Banyoles al de Sant Pere de Roda, des del de Sant Joan de les Abadesses al d'Elna.

I dins les Guilleries també diferents rectors , com el de Castanyet, a Santa Coloma de Farners:

"La primera vegada que men aní a França, que fou per causa de la gran persecució que sufriam, diguí al Rector de Castanyet, que , ja que'm feya tant del amich, me fes lo favor de veure si trovaria a Girona algun Senyor qu'em recomanás a Monsieur del Viver a França, ahont vo´lía anármen; y dit Rector me digué que me'n proporcionaría alguna, com aixís ho feu en efecte".

LA RECUPERACIÓ DEL BALL D'EN SERRALLONGA

(Fotografia: El ball d'en Serrallonga a Tortellà, de Francesc Subiranas)


Anys enllà una de les activitats festives més populars a l'entorn del bandoler era l'anomenat "Ball d'en Serrallonga".

Es tractava d'una mena de ball rudimentari de plaça que tenia com a personatges el mateix Serrallonga, la Joana i els seus bandolers, que representaven la formació de la quadrilla presentant-se cadascun al cap de colla i cantant les seves virtuts per a formar-ne part.

Va ser un dels entremesos de festa major més populars a tot el Principat i a la Catalunya Nord i es va anar perdent.

En els darrers anys, per sort, s'ha produït una recuperació de la cultura popular tradicional i hem assistit a la rehabilitació del ball en alguns municipis catalans.

L'any 1980 el ball es recupera a Vilafranca del Penedès i, a partir d'aquí, a molts altres municipis catalans i també a la Catalunya Nord.

A les comarques gironines podem assistir a la seva representació al poble de Tortellà (Garrotxa) on cada primera quinzena del mes d'agost organitzen la "Festa del Ball d'en Serrallonga".
I també a Sant Hilari Sacalm (Selva) , on el ball s'integra en el programa de la festa "Torna en Serrallonga" cada tercer cap de setmana de setembre. Una cita inel·ludible per a gaudir d'aquesta activitat.

LA CREACIÓ DEL MITE








L'endemà mateix de la seva mort l'any 1633, en Serrallonga ja començava a esdevenir un personatge mític català ajudat no sols per la història, sinó també per les creacions que el poble produïa al voltant de la seva figura.

Literatura de fil i canya, cançons, auques, el popular Ball d'en Serrallonga ...

Més endavant, durant la Renaixença, Víctor Balaguer va recuperar el mite i li va donar consistència com a heroi català amb les novel.les "Don Joan de Serrallonga o els bandolers de les Guilleries" i "La bandera negra". Aquesta darrera, una continuació amb la Joana Macissa com a protagonista de la lluita del bandoler.

Van seguir obres de teatre i fins i tot, l'any 1948, el film "Don Juan de Serrallonga" que valdria la pena recuperar.

L'any 1985, amb motiu de la publicació del meu primer Serrallonga a la revista Ressò, vaig fer uns articles que volien resumir tota aquesta producció al voltant del gran bandoler de les Guilleries.

Una producció que demostra el pes que ha tingut en Serrallonga en la cultura popular des de fa segles.

dimecres, 10 de desembre del 2008

Hostalric


La fortalesa d'Hostalric es va aixecar guardant el camí principal d'accés al Principat: el Camí Ral de la frontera a Barcelona. De fet ,és el mateix traçat de l'antiga Via Augusta romana i per això el lloc sempre va ser estratègic per al control de les comunicacions.
A l'edat mitjana Hostalric esdevingué la seu administrativa del vescomptat dels Cabrera i, juntament amb el castell de Montsoriu i el palau vescomptal de Blanes, els principals bastions d'aquesta important família catalana.
La fortalesa d'Hostalric també va ser refugi de les tropes castellanes durant la Guerra dels Segadors.
L'actual construcció data del segle XVIII, doncs el 27 de juliol de 1695 el mariscal francès duc de Noailles va enderrocar el castell abans d'abandonar-lo durant la Guerra del Francès.
El Camí Ral era un dels llocs habituals on actuava al quadrilla d'en Serrallonga atesa la circulació de carruatges i traginers als quals robar. És en aquesta via , al lloc anomenat coll de Montcada ja a les portes de Barcelona , on van assaltar el carruatge de la comtessa d'Erill junt amb la colla de bandolers dels germans Margarit.

dijous, 4 de desembre del 2008

El Sobirà de Santa Creu


En el terme municipal d'Osor , a la comarca de la Selva, hi trobem l'imponent casal del Sobirà de Santa Creu.

L'imponent fàbrica del mas senyoreja un paisatge de muntanya atepeït de boscúries almenys des del segle XIII, quan es documenta el seu primer propietari.

És en aquest lloc on trobem una de les llegendes que van alimentar la imatge d'un bandoler Serrallonga just i fins i tot solidari.

La llegenda diu que va anar al Sobirà a recaptar una mena de tribut que cobrava per a no assaltar alguns masos del país. Els diners se li lliuraven dins una mesura.

Aquell dia, però, els diners sortien per sobre la mesura. Veient allò en Serrallonga es va treure l'espasa i la va passar per sobre la mesura, arranant-la i deixant caure al terra els diners que hi sobraven.

"Tracte és tracte. A cadascú el que és seu".

Aquesta i moltes altres dites i llegendes sobre el famós bandoler de les Guilleries van començar a aparèixer quasi al mateix temps que la seva mort.

Literatura, balls teatralitzats, cinema, llegendes i rondalles explicades, ... formen un gran corpus que ha mantingut viva la presència del bandoler fins avui en dia.

dimecres, 3 de desembre del 2008

PERSONATGES: EL TINENT MONTPALAU




El tinent Montpalau és un fidel soldat de la Generalitat i representa l'obediència a l'ordre establert, fins i tot al Rei.

No obstant això està disposat a obrir els ulls i a fer el camí que ha fet en Serrallonga però a l'inversa. Si un està disposat a passar de bandoler a soldat, l'altre pot estar-ho de passar de soldat a proscrit de la Llei.

El tinent Montpalau és un personatge que ja havia dibuixat l'any 1985 en el meu primer còmic sobre el bandoler. Llavors era el perseguidor del bandoler al qual arribava a respectar i fins i tot a admirar.

Ara he recuperat el mateix personatge i amb el mateix rostre, fins i tot amb el mateix rol dins la història.

dijous, 27 de novembre del 2008

Nobles i fautors a França i la Catalunya Nord

Leucata

Durban
Viver

Des del port de Llançà en Serrallonga embarcava fins a Leucata, el primer port rera la frontera de Catalunya amb França.

Un dels seus fautors francesos era el senyor de Durban, monsieur Oliveros de Gleu. Aquest és qui va trair la quadrilla del bandoler el novembre de 1631 , lliurant a les autoritats espanyoles alguns dels seus membres, un dels quals era en Jaume Melialta, més conegut com a "Fadrí de Sau", qui fou enviat a galeres.

Un altre noble català a l'altre costat dels Pirineus - junt amb el baró de Nyer- que acollia en Serrallonga en les seves fugides era el senyor de Viver.

ELS CAMINS DEL BANDOLER A LA CATALUNYA NORD

Quan la persecució s'intensificava en Serrallonga optava per fugir a la Catalunya Nord. Així ho va fer en diferents ocasions, l'any 1626 almenys tres vegades.
Tot estava preparat per a refugiar-se a l'altra banda dels Pirineus,("... ahont passava llargues temporades ab els senyors dels castells de Viver y d'Anyer") en terres de nobles que el protegien i ajudat per eclesiàstics i altres catalans.
Seguir aquesta ruta ens permet descobrir els llocs per on va passar el bandoler en les seves fugides, però també l'abast dels seus fautors o protectors.
En el sumari del seu procès judicial ell mateix ens explica el recorregut d'un dels seus viatges l'any 1626:
1 - Banyoles : "...anàrem a trobar ab dit Abat de Banyoles per demanarli alguna recomanació per poderme embarcar ..."
2- Sant Pere de Roda : "... me feu una carta per dos monjos del convent de S. Pere de Roda, a fi de que m'acompanyasen a Cadaqués y'm fessen embarcar ...
3- Leucata : " ... y quatre hòmens me conduhiren en dita barca fins a Leucata ..."
4- Elna : " ... un troç enllà saltí a terre y me'n aní sol y dissimuladament fins a Elna."
5- Viver (le Vivier) : " ...y arrivant al Viver entreguí al Senyor la dita carta y m'estiguí allí uns dos mesos ..."
6- Anyer (Nyer) : " ... qui'm doná una carta per Tomás de Banyuls, fill del Sr. de Anyer. Y quan passava pel poble de Vilafranca del Conflent trobí quatre hòmens armats de pedrenyals, quins robaren dos pedrenyals de tres palms que jo portava..."
7- El retorn a Catalunya el feia en ocasions per Sant Joan de les Abadesses. Consta que el 1629 hi passà i va fugir del sometent que el perseguia.

dijous, 20 de novembre del 2008

MODIFICANT PÀGINES




Les dues primeres pàgines que vaig dibuixar les vaig fer sense un dels meus estris indispensables: la pluma.
Vaig probar de dibuixar-les amb amb rotulador permanent. Com que no em va agradar el resultat al final vaig decidir fer-les de nou amb les eines i l'estil amb el que havia seguit a partir d'aquestes dues primeres.
Les eines amb les que he fet el còmic?. Una pluma de dibuix, tinta xinesa, acuarela líquida i acrílics.
Tot això guardat dins una caixa de sabates, doncs el meu estudi ha estat indistintament totes les taules que he trobat: he dibuixat a la cuina i al menjador de casa, a la terrassa de l'apartament durant les vacances, a la platja al migdia i totes les matinades d'agost en unes taules de pícnic de l'Estartit. Com enyoro la taula de dibuix i l'estudi que tenia quan dibuixava de jove!.




TORNANT DE NOU A EN SERRALLONGA




Més o menys al mes de juny d'aquest any, quan em va entrar el "cuquet" de tornar a dibuixar en Serrallonga, vaig fer una primera il·lustració amb el personatge i alguns possibles bandolers.
No vaig finalitzar tot el dibuix, però va servir per a començar a perfilar el rostre del bandoler i d'alguns companys (en Toca-Son i el Fadrí de Sau).
Feia setze anys que no agafava els colors i vint-i-set des que no dibuixava el bandoler.
N'hi va haver prou de fer aquest dibuix per tornar a tenir totes les ganes de continuar dibuixant-lo.

dimecres, 19 de novembre del 2008

PERSONATGES : EL BARÓ DE NYER


Alguns esboços amb evolucions de Tomàs de Banyuls, el baró de Nyer.
Deu ser que en ser un noble de vida regalada que m'ha sortit com a un dels pocs personatges de cara riallera.
El full conté també un dibuix del diputat Pau Claris.


PERSONATGES : LA JOANA MASSISSA


Per a donar rostre a la Joana Massissa no vaig donar gaires voltes. Directament vaig anar a dibuixar a l'Anna, la meva companya. L'he dibuixat tantes vegades durant aquests vint anys que no veia motius per buscar altres inspiracions.
Sobre el que si que vaig donar voltes va ser en el vestuari. Havia de ser d'época, propi per a una dona , però específicament per a una dona aventurera.

PERSONATGES : EN SERRALLONGA


Per a dibuixar en Joan Serrallonga vaig buscar un rostre que fos atractiu però rude al mateix temps.


VOLANT SOBRE EL SETGE DE SALSES




Aquesta és una de les pàgines que més m'agraden del llibre.

Es tracta d'un vol en picat al llarg del camp de batalla del setge de Salses, fent una aproximació cap a la fortalesa i arribant fins a la trinxera on es troben els protagonistes del còmic.

Les imatges mostren el procés creatiu, des del primer esboç, passant per les tres vinyetes entintades i la pàgina definitivament acabada a color.


La fortalesa de Salses


El magnífic castell o fortalesa de Salses era un enclavament estratègic en la frontera catalana amb França. De sempre havia estat el bastió protector de l'entrada al Rosselló català.

L'any 1639 , durant la Guerra dels Trenta Anys que mantenien França i Espanya, els francesos havien ocupat la fortalesa fronterera. Dotze mil catalans van anar-hi per a recuperar-la en el conegut com a Setge de Salses que va durar tres mesos. La meitat d'aquests catalans hi van deixar la vida.

És un dels espectaculars casos de mobilització dels catalans en defensa de les seves terres.

El 1659, amb el Tractat dels Pirineus, Espanya va cedir tot el Rosselló català a la corona francesa i es va perdre tot allò que vint anys havia costat tant de defensar.

dimarts, 18 de novembre del 2008

EL MEU PRIMER SERRALLONGA


L’any 1985 vaig publicar un dels meus primers còmics d’aficionat a la revista local de Santa Coloma de Farners RESSÒ: “La vida i la mort de lo bandoler Serrallonga”.

Les dues pàgines que publicava mensualment van ser editades en format de llibre per la mateixa revista l’any 1987.

El meu dibuix no era pas massa bo, però almenys va servir per a donar a conèixer la biografia del mític bandoler de les Guilleries.

Aleshores ja vaig veure que era un personatge molt atractiu per al públic del país.

Jo mateix feia la distribució del llibre i allà on el portava s’acabava esgotant (Arbúcies, Viladrau ...). També el vaig portar a l’estand que amb els companys de la revista El llibre de la Selva teníem en el Saló del Còmic de Barcelona el 1987 i , tot i que allò estava ple dels millors còmics dels millors autors mundials, vaig acabar venent els cinquanta exemplars que vaig poder carregar amb mi.

Jo vaig quedar atrapat pel personatge , com també per l’època històrica.

Quan vaig veure que TV3 produïa “La llegenda del bandoler Serrallonga” vaig entendre que hi hauria un revifament de la figura del bandoler.

I a mi , personalment, em va portar a pensar de tornar a dibuixar-lo.

Nota : la imatge està extreta del la web www.grupelsisards.cat/comic/.

ELS PERSONATGES



El que havia de ser una proposta de portada es converteix en una de les pàgines de les guardes del llibre i serveix per a presentar cinc dels personatges que es repeteixen al llarg del còmic:
- En Serrallonga
- La Joana Massissa, l'amor del bandoler i companya guerrillera
- Tomàs de Banyuls, baró de Nyer, noble rossellonés que deixa les terres del Conflent per ajudar el seu país
- El tinent Montpalau, dels regulars de la Generalitat, qui farà una transició personal cap el compromís
- La capitana Aina Ballester, integrant dels corsaris mallorquins que posar-se al servei de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors.

dilluns, 17 de novembre del 2008

LA PORTADA



Aquesta és la portada per la qual m'he decidit.
Simple, amb la única presència del bandoler, buscant que la imatge ajudi a visualitzar el còmic des de l'estanteria estant.

PRIMERA PÀGINA : SANT HILARI SACALM


El mes de setembre el còmic estava enllestit.
L'octubre, però, hi he afegit quatre noves primeres pàgines.
El motiu: considerava que quedava alguna cosa penjada en la història que havia explicat i, aquesta, era el motiu pel qual un bandoler podia deixar enrera la seva vida de de delinqüent i convertir-se en un defensor del seu país. O sigui, com en Serrallonga adquiria un nou compromís amb el seu país.
De fet, en el segle XVII alguns membres de la quadrilla d'en Serrallonga, com altres bandolers, varen lluitar a favor de Catalunya durant la Guerra dels Segadors.
Els nobles també ho van fer. Tomàs de Banyuls, el baró de Nyer, va lluitar contra els castellans i més tard contra els francesos una vegada s'havia consumat l'esquarterament de Catalunya amb el Tractat dels Pirineus.
De les quatre noves pàgines us en mostro la primera, una pàgina amb una sola gran vinyeta que ens situa al poble de Sant Hilari Sacalm, un dia de mercat al qual hi han vingut gent de tota la contrada ...

diumenge, 16 de novembre del 2008

En Serrallonga i la Joana camí de Nyer







El 4 d'octubre vam resseguir les passes d'en Serrallonga a la Catalunya Nord. L'any 1628 el bandoler trobava refugi en les terres del Conflent, acollit per Tomàs de Banyuls, el baró de Nyer.

Hem fet una sortida de cap de setmana amb la família, que ens ha servit per a descobrir aprop de Prada de Conflent el petit poble de Nyer.

Hem pogut veure el castell dels Nyer, dominant el petit poble de cent habitants i situat en en un magífic entorn , al bell mig d'una reserva natural.

Hem trepitjat la terra que fa segles va trepitjar el nostre bandoler.

La visita és molt recomanable i a més, per als catalans, suposa retornar i descobrir llocs que abans havien format part de les nostres fronteres.



dilluns, 21 de juliol del 2008

EL MEU SERRALLONGA


Aquest és el Serrallonga del que us aniré parlant, com podeu deduir es tracta d'un còmic. Espero que la imatge us sigui prou suggeridora.

ORFES D'HEROIS CATALANS

Feia temps que donava voltes a una realitat: el meu país, Catalunya, està orfe d'herois actualitzats.
Si mirem la nostra història ens queden mites del passat (personatges, moments, fets ...) i hi ha ocasions en les que ens agrada rememorar-los.
Però són ocasions comptades i , a més, ens ho mirem com a vestigis bonics del passat i no pas com a eines d'utilitat del present i el futur.
És important això?. Relativament si voleu, però no deixa de ser cert que l'absència d'allò propi crea un buït que prou s'encarreguen d'omplir altres.
Els infants prenen com a referents personatges del manga nipó i els joves prenen com a herois altres referents televisius.
Tot plegat redueix la capacitat del país per a fer-se valer en l'imaginari dels seus ciutadans, de crear valors propis, de fer-se estimar a si mateix.
Valorem tot allò que ens imposen els altres i no posem en valor el que ens és propi, no deixa de ser una manera més de fer el país més petit.
Pensant en tot plegat, un bon dia em vaig decidir a posar-hi una mica de remei i, des de la més absoluta modèstia, m'he proposar crear un personatge, un producte, un heroi actual, per a veure si podem introduir una petita escletxa en aquest món que ens han ocupat els altres.
Vull reivindicar ,fer reviure i actualitzar un mite : en Serrallonga.