divendres, 22 de gener del 2010

CREANT NOUS PERSONATGES : MONSIEUR DURBAN I EL COMTE D'ARTAGNAN



"Serrallonga, bandera negra" tornarà a tenir els mateixos protagonistes que l'anterior volum: Joan Serrallonga, Joana Massissa, el tinent Montpalau, el Fadrí de Sau i el baró de Nyer.. però n'apareixen de nous.

La història es centra ara en la Guerra dels Segadors o de la Independència i prenen protagonisme els exèrcits francesos que, a partir de l'any 1641, entren a Catalunya gràcies el pacte que havia fet Pau Claris amb el cardenal Richelieu.

Per tant, un nou exèrcit entra en ligiti i amb ell soldats i capitans del rei francès. I entre aquests : monsieur Oliver de Gleu, senyor de Durban-les-Corbières i el mosqueter D'Artagnan.

Tots dos eren realment personatges històrics i contemporanis d'en Joan Serrallonga.

Podria semblar una llicència històrica ubicar el quart mosqueter, D'Artagnan, en la Guerra dels Segadors. Però no és així, com explicaré en una entrada posterior del bloc. Això em permet tenir un heroi de la literatura i la història francesa lluitant al costat del nostre famós bandoler.

El procés per a la creació visual dels dos personatges està resumit en aquests esbossos. El primer dels dos explica, d'esquerra a dreta, l'evolució del dibuix fins a trobar el perfil adequat de monsieur Durban.

dimarts, 19 de gener del 2010

SERRALLONGA EN LA GUERRA DELS SEGADORS


"Serrallonga, bandera negra" situa l'acció immediatament desprès de la Revolta dels Segadors de l'any 1640.

Si el primer còmic s'acabava amb el Corpus de Sang de Barcelona, aquest segon s'interna en els fets històrics que van continuar a la revolta popular catalana , amb l'invasió castellana i el pacte de la Generalitat amb el monarca francès per tal de defensar els furs i les llibertats del nostre país.

Va ser el primer enfrontament militar obert entre Catalunya i la corona espanyola i s'iniciava la Guerra de la Independència o Guerra dels Segadors. En Joan Serrallonga i els seus participen en aquest conflicte.

Donar continuïtat al primer còmic m'ha permès tornar a escenaris històrics del segle XVII i poder explicar uns fets tan trascendentals per al nostre país com foren la primera lluita oberta dels catalans per al manteniment de les llibertats del país, finalment anorreats en el 1714.

En el còmic hi ha tantes llicències com es vulgui (és una història d'aventures i traïcions) , però el marc històric i els llocs on transcorre l'acció (Barcelona, Roses, Blanes ...) son verídics i això permet divulgar una part de la nostra història, una de les pretensions que sempre he buscat amb les meves històries.

Per tancar el cercle de l'històric segle XVII català he donat voltes a un tercer volum que tindria com a protagonistes els comtats catalans del Rosselló anexionats a França a partir del Tractat dels Pirineus, amb la Revolta dels Angelets, els darrer intent dels catalans del nord per a evitar l'extinció del seu país. Però això ja seria una altra història ...

SERRALLONGA , BANDERA NEGRA : NOU CÒMIC



El mes d'abril publico la segona part de Serrallonga 1640.

Es tracta de "Serrallonga, bandera negra", un nou còmic que vol donar continuïtat al primer volum que vaig publicar l'any passat.

Com vaig explicar en una entrada anterior del bloc, feia molts anys que no dibuixava i a finals de 2008 vaig tornar a emprendre aquesta faceta. El fet és que, quan l'Onze de setembre de 2008 vaig acabar Serrallonga 1640 em van quedar moltes ganes de seguir dibuixant i tenia al cap la continuació de la història.

També em va inspirar al novel·la de Víctor Balaguer "La bandera de la muerte", així que ,com a homenatge a aquesta he triat el títol "Serrallonga, bandera negra".

Així que no m'ho vaig pensar gaire i vaig començar el guió i el dibuix del segon volum, que vaig tenir enllestit el 15 d'agost. L'acabo de portar a impremta i he previst la seva aparició pels voltants de Sant Jordi d'enguany.

Aniré explicant coses sobre el nou còmic.


dilluns, 18 de gener del 2010

LA BANDERA DE LA MUERTE


La controvèrsia va acompanyar sempre el bandoler Joan de Serrallonga.

Hi han dues visions d'ell : la de simple lladre , defensada pels historiadors com Joan Cortada, i la d'un bandoler més romàntic , defensada just deprés de la seva mort i durant la Reinaixença.
Víctor Balaguer va desenvolupar aquesta visió amb el drama "Don Juan de Serrallonga o Los bandoleros de las Guillerías" (1858), convertit en novel·la el 1859 i reeditada repetidament fins el 1871 (cinc edicions).

L'èxit de la primera novel·la el va empènyer a escriure'n una segona part: "La bandera de la muerte" (1859).

Iniciada per Balaguer i acabada per Antoni Altadill, aquesta novel·la és una continuació de l'acció de la primera. En aquella Joan de Serrallonga mort i Joana Torrelles (l'alter ego de Joana Macissa) decideix emprendre el camí de la venjança junt amb el Fadrí de Sau i altres bandolers de la quadrilla.

L'acció porta de les Guilleries a Santa Coloma de Farners (on maten l'agutzil Montredón) i fins a Barcelona. El marc històric en el que s'emmarca l'acció és precisament durant la Revolta dels Segadors.

La novel·la es troba a la xarxa , en el servei de Google Books, en l'enllaç:

La bandera de la muerte.