QUAN ELS BANDOLERS DE LES GUILLERIES BAIXAVEN A LES PORTES DE LA GARROTXA

 Les Planes d'Hostoles

 Cogolls

Sant Feliu de Pallerols

 

A les portes de la comarca de la Garrotxa hi trobem documentats diversos episodis protagonitzats, en el segle XVII, per en Joan de Serrallonga i els bandolers de les Guilleries.

Les valls formades al redós dels riu Brugent , on trobem els municipis de les Planes d’Hostoles i Sant Feliu de Pallerols i també la vall de Cogolls, van veure transitar bandolers propis i també els bandolers de la quadrilla d’en Serrallonga.

El motiu és que en aquest espai hi havia el camí ral d’Olot a Girona i els bandolers hi trobaven traginers i altres botins.  Com que aquí el Collsacabra es deixa caure al pla per la seva banda Oest, la quadrilla de les Guilleries també hi trobava un accés arrecerat i directe del bosc a la plana , podent fins i tot arribar a la vall del Llémena i fins les portes de Banyoles i Santa Pau.

La xarxa de muntanyes i serres  i la profunditat dels boscos devien  ser uns bons aliats per al trànsit d’aquells homes que vivien fora de la Llei.

En el procés sumarial d’en Serrallonga hi trobem documentats diferents episodis d’assalts a persones i a masos, com també la relació d’alguns fautors que els acollien en aquestes masies.

El març de 2011 vaig iniciar la publicació en el bloc d’una ruta d’en Serrallonga que, partint de Sant Feliu de Pallerols, arribava fins a la vall de Llémena passant per la parròquia de les Encies.  Tot això resseguint alguns episodis documents del pas dels bandolers.

En les properes entrades del bloc vull mostrar altres actuacions dels bandolers  de les Guilleries  en aquest entorn situat a les portes de les Guilleries, però concentrades ara en la zona de la vall de Cogolls i el seu entorn més immediat.

Cogolls és una petita i recollida fondalada a la que s’accedeix des de les Planes d’Hostoles. Disposa d’atractius que cal conèixer i que podem tastar fent caminades o una escapada per aquest entorn rodejat de muntanyes: la gorga del molí dels murris o l’església mateixa de Cogolls a la part més plana; el castell d’Hostoles o l’ermita-castell de Sant Salvador de Puig-alder en la part més elevada. Tot això en un paisatge motejat per diferents masies.

A aquests atractius, doncs, hi podem sumar el record dels episodis de bandolerisme viscuts en aquests boscos i masies. De nou, a la bellesa del paisatge i l’entorn hi podem sumar la història d’en Serrallonga i els seus bandoleres.

Permeteu-me convidar-vos a conèixer aquesta història en les properes entrades del bloc.

LITOGRAFIA DE SUSQUEDA

L’Ajuntament de Susqueda em va demanar un dibuix per a reproduir en una litografia que servirà de record i detall dels 50 anys de la presa. 

Estimo aquest territori pel que representa i la seva gent. Aquest territori feréstec que recorda sempre les passes dels bandolers d’en Serrallonga i la vida difícil de la gent pagesa i treballadora d’abans... Aquesta natura desbocada i d’una puresa salvatge... Tot això m’agrada i m’inspira.

No m’ho vaig pensar, doncs, dues vegades.

A l’Eva Vinyoles, l’Alcaldessa de Susqueda, li vaig dir que optaria per una cosa ben senzilla: dibuixar simplement i  tal com era el nucli urbà de Susqueda que va quedar sota les aigües de la presa.

La idea era dibuixar allò que avui en dia no es pot veure: tota la vall de Susqueda. Això sí forçant totes les perspectives per tal que en un mateix dibuix hi apareguin tots els elements característics d’aquella vall i dels cims que l’encerclaven.

Així, en un mateix pla impossible hi apareixen el nucli urbà amb la seva església, el raval del molí amb  el pont gòtic i la masia de Rocasalva. I els cims coronats per l’agullosa de Rupit, la cinglera del Far, l’església de Sant Martí Sacalm i el campanar del santuari del Coll. Una llicència visual mitjançant la qual el dibuix permet mostrar totes les perspectives de Susqueda.

El dibuix final vol emular els antics gravats de les Guilleries, apareguts en el llibre de Juli Serra l’any 1892 i vaig utilitzar fotografies antigues per a reproduir els diferents elements del paisatge, tal com van fer els gravadors del XIX.

50 ANYS DE LA PRESA DE SUSQUEDA

El municipi de Susqueda commemora enguany el cinquantè aniversari de la construcció i entrada en funcionament de la gran presa.

Una fita que no ens hauria de deixar indiferents. A voltes veiem la presa de Susqueda com aquella paret de formigó que està allí, un lloc per anar-hi quan hi ha sequera o quan hi ha excés d’aigua, però Susqueda és molt més que això.

La presa de Susqueda va canviar moltes coses: va fer desaparèixer sota les aigües un poble, els habitants del qual van deixar per sempre el seu espai en benefici de la gent de la resta del país; va canviar per sempre  la fisonomia  del paisatge i del territori de les Guilleries ; va ser una obra d’enginyeria civil majúscula, avançada i única al país ; i va esdevenir d’alguna manera el “cor” de Catalunya si ens la imaginem com l’òrgan que bombeja el líquid vital, l’aigua, a la capital del país i la seva conurbació.

Per tots aquests motius crec que és més que lògic que tornem la nostra mirada cap a Susqueda i més que merescut que l’Ajuntament, l’empresa ENEL i altres administracions hagin tingut la pensada de commemorar els cinquanta anys amb tot un seguit d’actes i propostes que s’estan realitzant enguany.

Aquest divendres passat va tocar la inauguració de l’exposició dedicada a la història de l’embassament, instal·lada a la reconeguda “sala de les columnes” de la mateixa presa, un dels espais singulars que va dissenyar Arturo Rebollo, el reconegut enginyer que va combinar funcionalitat i disseny en aquest gran projecte.

L’exposició es pot visitar en diferents caps de setmana, en visites guiades d’aforament limitat per a les quals cal fer una inscripció prèvia en la web de l’Ajuntament de Susqueda.

Divendres passat vam poder assistir a l’acte institucional d’inauguració. Gràcies a això vam poder comptar amb les explicacions sintètiques del contingut de l’exposició que va fer Albert Roura, comissari de l’exposició.

I també vam poder realitzar una visita a la central hidroelèctrica, situada quatre quilòmetres més avall de al presa, on vam poder admirar un espai també únic on Arturo Rebollo va unificar disseny i enginyeria.